El món de la cultura recorda Teresa Pàmies com una gran memorialista amb un compromís inalterable

Qui va ser editor de Pàmies de gairebé totes les seves obres, Xavier Folch, d'Edicions 62, l'ha recordada a Catalunya Informació com una dona "d'un gran caràcter i una enorme empenta, que va ser capaç de convertir-se en escriptora fent-se a si mateixa".

Per la seva banda, l'escriptor i amic de Pàmies Josep Maria Espinàs ha dit que el que més recorda del contacte que van tenir és que "combinava la seva independència personal amb un gran respecte per les persones que tenia al voltant, fossin com fossin i pensessin el que pensessin". Espinàs, que va ser la primera persona que la va entrevistar quan va tornar de l'exili, després de guanyar el Premi Josep Pla l'any 1970, ha declarat al 3/24 que l'ha "admirat molt" per la seva "honestedat profunda", i ha dit que era una dona "forta i sensible".

Laura Borràs, professora de Filologia de la UB, ha explicat en una entrevista al canal 3/24 que Pàmies "va ser una escriptora a qui li va tocar viure, generacionalment, la gran ferida de la guerra" i, posteriorment, la clandestinitat i l'exili. Borràs ha destacat que, en tornar a Catalunya, "el pòsit d'aquestes vivències es converteix en literatura". I ha citat títols com "Amor clandestí", "Quan érem refugiats", "Dona de pres" o "La filla del pres". La professora de la Universitat de Barcelona creu que, com a escriptora, Pàmies "va intentar lluitar, a través de la literatura, contra l'oblit" i "contra la claudicació de la memòria". A més, Borràs ha recordat que l'escriptora "deia que ella aspirava a ser cronista de la seva generació i ho va fer d'una manera extraordinària".

"Sinònim de fermesa"

Òmnium Cultural, l'entitat que va guardonar-la amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001, l'ha definida com "una de les veus més importants de la prosa memorialista del segle XX" i n'ha destacat "el seu compromís polític inalterable amb el país i amb els ideals de la justícia social". En un comunicat, l'associació catalanista creu que "el seu nom és sinònim de fermesa" i apunta que "es va erigir en una narradora de qualitat indiscutible en un període en què la literatura feta per dones no era habitual".

La seva editorial habitual, Edicions 62, considera que l'obra de Pàmies "és, en bona mesura, el testimoni viu de la Guerra Civil espanyola, de la clandestinitat i de l'exili català", una obra literària que "no es pot entendre al marge del seu compromís polític, que li va marcar la vida". En els seus escrits, diu l'editorial, s'hi troba "un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existència, condicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies personals, presentat des del compromís polític amb el comunisme" i sempre escrit "amb un estil pla, col·loquial i sovint emotiu".