"El món ho ha de saber" i "Els darrers dies de Vietnam", a "60 minuts"

 

 

"El món ho ha de saber"

 

La Xina està construint la presó més gran del món. Es calcula que més d'un milió de persones de la província de Xinjiang, una àmplia zona de deserts i muntanyes de l'antiga Ruta de la Seda, han estat detingudes i recloses en centres d'internament i presons d'aquesta regió. Són ciutadans xinesos de l'ètnia uigur, una minoria musulmana d'origen turc de la qual el govern xinès vol afeblir la fe en l'islam a base d'una reeducació forçada.

 

Una altra de les formes que el govern xinès té per aconseguir el seu objectiu és separar els fills de les seves famílies. Això ja ha passat a prop de mig milió de nens que han estat tancats en internats, segons dicta un document de planificació publicat en una web del govern, i el Partit Comunista Xinès s'ha fixat l'objectiu de tenir en funcionament una o dues d'aquestes escoles a cadascun dels municipis de més de 800 habitants de Xinjiang a finals de l'any vinent.

 

Els mitjans i els documents oficials descriuen l'educació com un component clau de la campanya del president Xi Jinping per eliminar la violència extremista a Xinjiang. La idea és utilitzar els internats com a incubadores d'una nova generació d'uigurs seculars, més lleials tant al partit com a la nació xinesa. Per dur a terme aquesta assimilació cultural, les autoritats de Xinjiang han reclutat desenes de milers de professors de tota la Xina, sovint de l'ètnia majoritària han, alhora que destacats educadors uigurs han estat empresonats.

 

Enclaustrats en un entorn quasi militar i immersos en una cultura desconeguda, als nens dels internats només se'ls permet visitar les famílies cada setmana o cada quinze dies, una restricció destinada a "trencar l'impacte sobre els nens de l'atmosfera religiosa de casa seva", en paraules del document de planificació.

 

La reportera Sophie McNeill, del programa "Four corners" del canal públic australià ABC, ha investigat a fons aquest pla del govern xinès i ha trobat proves inquietants de com la Xina ha anat construint, els darrers anys, la presó més gran del món. Però el pla no acaba amb els ciutadans uigurs internats. Els que encara són a casa seva són objecte d'un exhaustiu seguiment fent servir tecnologia punta, eines de vigilància massiva i intel·ligència artificial per controlar tota una població. Hi ha controls, cada 200 metres, on s'identifiquen les persones i es revisen els seus telèfons intel·ligents, segons asseguren alguns testimonis uigurs que han fugit del país, sobretot a Austràlia.

 

El reportatge recull alguns d'aquests testimonis, així com l'anàlisi d'imatges de satèl·lit i documents oficials descoberts en línia, que demostrarien el que està passant a Xinjiang. La investigació conclou que hi ha proves que els detinguts són obligats a treballar en fàbriques amb fortes implicacions d'empreses estrangeres que fan negocis a la regió, cosa que les convertiria en còmplices de les violacions dels drets humans que es produeixen a Xinjiang.

 

L'agreujament de la situació a la regió ha fet que els uigurs que viuen fora de la Xina hagin posat el crit al cel. Si fins ara s'havien mantingut quiets i callats per por de provocar les autoritats i que això perjudiqués els seus familiars, avui, amb desesperació, trenquen el seu silenci per dir al món tot el que està passant.

 

Dirigit per Sophie McNeill

 

"Els darrers dies de Vietnam"

 

L'any 1975, durant els caòtics darrers dies de la guerra del Vietnam, mentre l'exèrcit del Vietnam del Nord s'acostava a Saigon, la resistència del Vietnam del Sud s'anava quedant sense recursos i els diplomàtics i militars dels Estats Units veien com s'acostava el moment de la retirada.

 

Les vides de milers de vietnamites del sud corrien un greu perill, ja que els que quedessin al país i haguessin col·laborat amb els americans s'enfrontaven amb l'empresonament en camps de concentració o fins i tot a la mort.

En aquest documental trobem testimonis tant vietnamites com americans que ens expliquen com es van dur a terme diversos intents desesperats i més o menys clandestins d'evacuació de la població local.

 

El 29 d'abril, l'aeroport de Saigon va ser atacat, cosa que va obligar a una evacuació immediata. Al sud del mar de la Xina es trobava el vaixell nord-americana U.S.S.Kirk, que formava part de la flota que l'armada dels EUA havia enviat per a l'evacuació dels nord-americans.

La tripulació i el vaixell – amb el seu únic i minúscul heliport– no estaven del tot preparats per al  paper que estaven a punt de jugar en la lluita per evacuar la ciutat. Ben aviat, un nombre gairebé interminable d'helicòpters, pilotats no per nord-americans, sinó per pilots sud-vietnamites, fugint amb les seves famílies i amics, es van dirigir i aterrar sobre el destructor nord-americà.

 

Tanmateix, la major part de l'acció en aquell dia fatídic final va tenir lloc a l'ambaixada  dels Estats Units a Saigon, rodejada per milers de sud-vietnamites que escalaven els murs dels recinte per aconseguir una evacuació d'última hora. En les últimes hores de l'evacuació, l'ambaixador Graham Martin va utilitzar recursos nord-americans destinats a la seva pròpia protecció per extreure milers de sud-vietnamites durant un transbord aeri de 18 hores des del recinte de l'ambaixada.

 

Dirigit per  Rory Kennedy

 

tv3.cat/60minuts

 

Sant Joan Despí, 21 de maig del 2021