El Museu Britànic acusa els militars desplegats a l'Iraq de malmetre les ruïnes de Babilònia

Les ruïnes de Babilònia estan més ruïnoses que mai. Hi han aparegut forats i esquerdes en un paviment de 2.600 anys d'antiguitat i s'ha trencat part d'una escultura de l'antic rei de Babilònia. Tot plegat té una explicació, segons un estudi elaborat pel British Museum, que atribueix a les tropes nord-americanes i poloneses desplegades a l'Iraq la responsabilitat dels desperfectes. Els arqueòlegs que han participat en aquesta investigació no s'han limitat a constatar la degradació de la zona, sinó que també han aprofitat per denunciar enèrgicament l'ús que s'ha fet de les ruïnes: "és una infàmia comparable al fet d'establir un camp militar al voltant de les piràmides d'Egipte". John Curtis, el responsable del departament de l'Antic Pròxim Orient del Museu Britànic, ha trobat en la seva visita a les ruïnes, un paviment format per totxanes de 2.600 anys d'antiguitat destruït pel pas de vehicles militars, així com diverses peces trencades de l'escultura al rei Nabucodonosor (605-562 a.C.), recordat per haver ordenat l'expulsió dels jueus l'any 586. Babilònia es va fer famosa per les gegantines muralles i jardins penjants que va construir la reina Semíramis i les obres posteriors de Nabucodonosor. Curtis, ha reconegut que el primer desplegament militar a la zona va servir per frenar el pillatge, un fenomen que es va estendre després de la guerra i que va afectar sobretot el Museu Nacional i la Llibreria Nacional de Bagdad, però insisteix que és lamentable que Babilònia es convertís en una base tan important. Per tot això, Curtis ha sol·licitat una investigació internacional, coordinada per les autoritats iraquianes, per analitzar els fets i avaluar els desprefectes causats per les tropes d'ocupació. Des de l'altra banda, un responsable de l'exèrcit dels EUA ha defensat, segons "The Guardian", les operacions sobre els vestigis babilònics, al temps que ha assegurat que tots els projectes per retirar terra havien estat cancel·lats i que el seu país estudiava traslladar les tropes per protegir les ruïnes. Els Estats Units van assentar-hi una de les seves bases l'abril del 2003, just després de la invasió de l'Iraq, amb el desplegament de 2.000 soldats a la zona. Pocs mesos després, la base va passar a estar a mans de les forces poloneses fins ara, en espera que el Ministeri de Cultura iraquià n'assumeixi el control absolut.