El Museu de la Noguera acull la presentació d'un estudi sobre la cacera de bruixes al Pirineu i la plana de Lleida

ACN Balaguer.-El Museu de la Noguera ha acollit aquest dissabte la presentació d'un estudi sobre la cacera de bruixes al Pirineu i la plana de Lleida. Es tracta d'una investigació que, tal com explica l'expert Pau Castell, es va iniciar fa quatre anys i que ha suposat la unió entre els fets històrics i la vessant etnogràfica. Castell ha explicat que s'ha pogut documentar "en primera persona" experiències viscudes per gent "molt gran". Un dels fets que ha cridat l'atenció és que a Catalunya, a diferència dels casos de la resta de l'Estat i d'Europa i "contràriament" al que es creu, explica Castell, quan les bruixes eren jutjades per la Santa Inquisició, "no eren condemnades a mort", sinó que "les desterraven" i "les protegien" dels poders locals, que acabaven molts cops matant-les.

Castell diu que gràcies a la recerca etnogràfica han pogut documentar una "sèrie" de casos viscuts en els anys 1920 i 1930 fins als anys 40 per persones d'edat avançada, que han explicat experiències "viscudes en primera persona" vinculades amb el món de la bruixeria i al "mal donat", com ara la mort d'infants, de bestiar, pedregades destructores i l'existència de dones amb "fama" de bruixa fins al segle XX.Aquest dissabte s'ha presentat el llibre "monogràfic" sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Lleida i el Pirineu en què s'explica aquesta investigació que, tal com diu Castell, relaciona per primer cop la història i el "record oral" fins a dates molt recents.Per la seva banda, l'antropòloga que ha participat en l'estudi, Núria Morelló, ha explicat que a través d'entrevistes han conegut casos concrets com el d'una dona de Balaguer que va llençar un mal d'ull a una família i aquesta, després d'acudir a un sanador, va enfrontar-se a ella i el conflicte es va resoldre. D'altres casos, diu Morelló, van acabar amb la crema d'aquestes dones, com és el cas d'una dona a Biosca, cremada per un grup d'homes. Morelló ha definit el perfil de les bruixes com a "socialment vulnerable" i que ha comès actes d'"enveja" o ha protagonitzat situacions de "desafiament". És per això que la bruixeria, segons l'antropòloga, es barreja en l'època contemporània amb "estigmes" i "estigmatitzacions de gènere".Una cinquantena de persones han assistit aquest dissabte a la presentació del llibre i a una taula rodona al Museu de la Noguera, on es pot visitar l'exposició itinerant 'Se'n parlave, i n'hi havie' fins al proper 24 de febrer.