El negoci de la misèria: reconvertir locals perquè hi visqui gent de manera il·legal

La desesperació dels qui viuen en la misèria l'aprofiten, alguns, per fer-hi negoci. Cada cop hi ha més locals que es lloguen amb la intenció de trossejar-los en diferents habitacions. Les relloguen a persones que no poden accedir al mercat de lloguer regulat.

Cada any l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat obre una mitjana de 180 expedients sancionadors per via administrativa a locals on es fan obres, sense permís, per convertir-los en infrahabitatges. Com que és un ús no permès, i hi ha un risc de seguretat per a les persones que els ocupen, les sancions poden arribar fins als 900.000 euros.

En Julio és un dels que s'hi dedica. Explica que va comprar l'empresa PREGA S.L., amb seu al carrer Teide, i va llogar-ne el local amb opció de compra. Des del principi ha tingut la intenció de destinar-lo a habitatge, i malgrat que l'arquitecte de confiança li ha dit que no ho pot fer, ho està fent.

Al local hi ha fet 18 habitacions i les lloga a 500 euros. Ha compartimentat l'espai amb làmines de pladur enganxades amb silicona. A més, hi ha construït dutxes i cuines. Diu que actualment hi ha 12 famílies vivint al local. Per a ell, "no és un negoci".

Les persones que hi ha allà ajuden a pagar el local.

Un dels inquilins que hi dorm, en Cristian, alerta els Mossos d'Esquadra perquè diu que en Julio l'ha amenaçat de mort. La trucada als Mossos és perquè en Julio vol fer fora en Cristian d'una de les habitacions. Assegura que no li vol pagar els 800 euros que li reclama per les obres que ell mateix ha fet amb la instal·lació de plaques de pladur en aquest mateix local on dorm. En Julio argumenta que el vol fer fora perquè sospita que fa negoci amb la droga. 

Diu que relloga les habitacions sobretot a mares amb fills menors, o dones embarassades i que no vol problemes de droga al local. Porta la Bíblia a la part del davant del cotxe de la seva empresa i diu que vol oferir un sostre a famílies amb menors que d'una altra manera estarien al carrer. 

Una de les altres persones que viu al local del carrer Teide és la Marta. Fa set mesos que li paga 500 euros per l'habitació.

Per a nosaltres, els estrangers, és molt complicat aconseguir un pis.

Un segon local a l'Hospitalet de Llobregat

Un altre dels locals on relloga habitacions és al centre de l'Hospitalet de Llobregat, al carrer Francesc Moragas. Aquest espai és de 676 metres quadrats i el va llogar a través de la seva empresa amb l'argument que hi faria un coworking però, a la pràctica, hi ha fet habitacions i també les relloga. 

El contracte especifica que el local no es pot destinar a habitatge i que, per a qualsevol mena d'obra, cal demanar permís a la propietat. En Julio ho ha incomplert tot. Diu que els imports que rep del lloguer de les habitacions li serveixen per pagar el lloguer del local, però la propietat assegura que no li està pagant el lloguer.

Una de les persones que dorm al local és el mateix Julio, que explica que hi viu amb la seva parella i el fill d'ella. I afegeix que ara mateix hi ha quatre famílies amb menors vivint al local. Els veïns han comptabilitzat una trentena de persones. La majoria són estrangeres, però també hi ha una noia catalana amb la seva filla de tres anys. Diu que es va separar de la parella, i que fa 3 anys que intenta buscar pis i no en troba. El local és l'única alternativa que ha trobat.

Aquesta mare ha demanat ajuda a Serveis Socials, però després de viure en un pis ocupat d'on la van fer fora, ara fa tres mesos que lloga una habitació en aquest local sense ventilació i sense sortida de fum. Assegura que no hi està sola.

Hi ha nens acabats de néixer, d'1 any, de 2, de 3 anys, dones embarassades i gent gran.

Demandes, instàncies i expedients

La propietat del local va advertir el llogater de l'incompliment del contracte i el va instar a una mediació, però ell no s'hi ha presentat. La Núria Rovira és la filla del propietari i és qui té els poders del local. Ara ha interposat una demanda penal per estafa, i una demanda civil per rescindir el contracte i demanar, per via judicial, que es desallotgi. 

Són habitacles completament infrahumans perquè no tenen ventilació, no tenen sortides de fum... no té cèdula d'habitabilitat.

Els veïns temen per l'estructura de l'edifici per si pot estar afectada per les obres d'adequació fetes al local, però sobretot pateixen per si hi ha un incendi. Han decidit presentar una instància a l'Ajuntament perquè faci una inspecció al local i el precinti. De fet, han avisat, en dues ocasions, la Guàrdia Urbana. Diuen que els agents s'hi van presentar però que el llogater, el Julio, no els va deixar entrar.

L'Ajuntament confirma que han fet comprovacions als dos locals i han obert expedient per via administrativa, ja que no es poden utilitzar com a habitatge, perquè hi pot haver un risc de seguretat per a les persones que els ocupen.