El nou Congrés de Cultura Catalana fa una crida a reforçar la llengua i la cohesió
Vanessa Petit
El Nou Congrés de Cultura Catalana tanca un procés que va néixer fa tres anys i que beu d'una fita històrica: el Congrés de Cultura Catalana del 1975. Llavors va mobilitzar milers de persones per definir les bases de la societat catalana en democràcia.
50 anys després, el repte és diferent però igualment exigent. S'ha volgut actualitzar amb un nou moviment de creació col·lectiva arreu dels Països Catalans per repensar el present i el futur de la cultura catalana en un context de transformacions socials, polítiques i tecnològiques profundes.
Tot plegat a través de 77 activitats en 42 municipis diferents que han comptat amb la participació de més de 10.000 persones i 500 ponents. Hi han pres part creadors, investigadors, entitats culturals i la ciutadania, en un procés que ha combinat debats, jornades i accions culturals.
El director del nou Congrés, Esteve Plantada ha assegurat durant l'acte de clausura al Museu Nacional de Catalunya que el nou Congrés aposta per "recuperar el projecte dels Països Catalans, amb autoestima i amb determinació".
Una reflexió a partir de quatre eixos
La iniciativa s'ha articulat a partir de quatre preguntes clau: com ens cuidem, com ens mantenim, com ens comuniquem i com ens cohesionem.
En l'àmbit de les cures, s'ha reivindicat situar-les al centre, tenint en compte que sovint queden en un segon pla, i s'ha defensat un benestar que integri comunitat, salut i cultura.
Sobre territori i món rural, s'han assenyalat els desequilibris i els impactes dels models energètics i productius. En aquest sentit, el congrés reivindica el món rural com a base de sobirania i la necessitat de garantir serveis, habitatge i activitat econòmica.
En comunicació, s'ha destacat la llengua catalana i el seu paper com a element de cohesió. El president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro ha dit que calen respostes col·lectives davant els canvis socials i culturals, i ha reivindicat el paper de la llengua com a element central de cohesió.
"Ens ha unit l'esperit crític, el desig de deixar de banda qualsevol cofoisme", ha apuntat Alcoberro. Ha afegit, però, que també té "la convicció que és possible canviar les coses des de la voluntat de construir i de generar un discurs positiu".
Finalment, el bloc de cohesió ha abordat la construcció d'una comunitat diversa i compartida alhora que s'ha advertit dels riscos de desconnexió territorial i de la pèrdua de referents compartits dins els Països Catalans.
Un cop presentades les conclusions, els organitzadors asseguren que no es tracta d'un punt final, sinó d'un punt i seguit. Consideren que és l'hora de marcar noves línies de treball i que tot el coneixement generat tingui recorregut i un impacte real en les polítiques culturals i socials.