El nou Eldorado: una ciutat petrolera al mig del desert de Texas

En Lucas i en Cody tenen 20 anys i guanyen 100.000 dòlars l'any treient petroli a l'oest de Texas. Treballen 12 hores diàries sense descans perforant un pou. Arriben bruts i cansats, però segurs que enlloc més podiíen fer tants diners i tan ràpid. Formen part de l'exèrcit de nord-americans que han vingut fins a Midland atrets per una nova febre de l'or que des de fa dos anys revoluciona aquest desert.  

Lucas White: "Hi ha tantes coses per fer aquí! Està en ebullició. Fas molts diners i això és una gran raó per quedar-s'hi, però també m'agrada molt el bon ambient amb els companys de treball.

Molts dels treballadors dormen en barracons a 100 dòlars la nit. Arreu, proliferen campaments prefabricants i de caravanes per allotjar els nouvinguts ja que els hotels són caríssims i hi ha un dèficit de vivenda alarmant. El quid petroler és tan gran, que dona oportunitats a tothom, com a Ralp McIngvele, que s'ha fet milionari construint campaments per treballadors a marxes forçades. 

Ralph McIngvale, propietari: "El negoci petroler provoca un efecte multiplicador que beneficia molts àmbits i gent que no té res a veure amb els hidrocarburs

El 2019, aquesta regió s'ha convertit en el camp pertroler més important del planeta. Només d'aquí surt el mateix nombre de barrils al dia dels que produeix l'Iraq, i l'epicentre és la ciutat de Midland, on els pous neixen com bolets fins i tot entre les noves cases en construcció. Fa cinc anys, la població estava en crisi perquè el preu del petroli es va ensorrar, però amb aquest temps han perfeccionat i abaratit molt la tècnica del fracking i ara tenen petroli a dojo.

En els últims 5 anys, Midland ha augmentat un 20% la seva població, fins als 180.000 habitants, i s'ha convertit en la ciutat de tots els Estats Units que creix més ràpid. I encara té un altre rècord: l'índex d'atur més baix del país, un 1,7%.  

Uns números d'enveja que comporten moltes obligacions per l'ajuntament perquè, de sobte, aquí fa falta de tot. Mil maldecaps per l'alcalde republicà d'aquest nou Eldorado, Jerry Morales.

Hem de construir més carreteres, cases, parcs, infraestructura, portar més aigua... Tot ha canviat, la cultura, l'economia, l'ambient de negocis, i també han arribat més corporacions.

L'alcalde Morales també és propietari d'un restaurant mexicà. Com a la resta d'empresaris, el negoci els va molt bé, però s'han de barallar per trobar empleats i pagar sous astronòmics

L'alcalde republicà de Midland, Jerry Morales

Hi ha tanta demanda que els sous estan pels núvols i la zona és un iman per joves i grans. La Jana i en Robert són una parella nomada d'Alabama que viu en un descampat amb la seva megacaravana. Ell es supervisor d'oleoductes i ella secretaria la mateixa empresa. Plegats, guanyen 1.000 dòlars al dia. El contracte de la Jana i el Robert s'acaba a l'estiu però saben l'endemà en tindran un altre. 

D'aquí que la paraula més llegida a les tanques publicitàries sigui "hiring", es contracta. I mentre aquestes bombes segueixin treient petroli, i es creu que n'hi ha almenys per 25 anys, molts continuarant fent realitat en aquest deserts el somni capitalista nord-americà.

El "fràcking" dispara la producció

En un any i mig, els Estats Units han passat a ser del tercer al primer productor de petroli del planeta, i ja produeixen més barrils diaris que Rússia i l'Aràbia Saudita.

Producció mundial de barrils de petroli

El sorpasso s'explica per dos motius: la reducció extractora dels saudites, coordinada amb els seus protectors nord-americans; i la revolució de la tècnica del "fràcking", que, després d'uns anys de crisi, ha aconseguit abaratir molt els costos de producció.

L'epicentre es troba a l'oest de Texas, en l'anomenada Conca Permiana, un desert immens que en poc temps s'ha convertit en la regió petrolera més important del món.

Passejar per la Conca Permiana és topar-se cada dos per tres amb camions pesants i pous de petroli funcionant les 24 hores del dia i en totes direccions. L'activitat és tan frenètica a la superfície com al subsòl, on el "fràcking" rebenta les capes i permet extreure el cru i el gas impregnats a la roca fins fa poc inabastables. 

Extreure les reserves de petroli és tan rendible i profitós que si fa quatre anys eren companyies mitjanes les que operaven aquests pous, ara han desembarcat en massa els gegants petrolers, per als quals els jaciments a alta mar o al golf Pèrsic ja no són tan atractius. 

D'aquesta regió surt una tercera part del petroli que extreuen els Estats Units. Després d'un segle, els nord-americans tornen a ser autosuficients i a exportar petroli, i això té un impacte planetari; perquè el seu cru barat està inundant el mercat global i força una baixada de preus i trenca l'hegemonia que històricament ha tingut el càrtel de l'OPEC.

L'abundància de petroli és tan gran en aquesta conca que el principal problema que tenen ara mateix és la falta d'oleoductes per transportar el cru cap a la costa i que els limita la producció. Però en aquest nou Eldorado tot té solució i ja se n'estan construint 15 per doblar la capacitat exportadora. L'oest de Texas té petroli barat almenys per a una generació i això són males notícies per als que confiaven en una fi propera dels combustibles fòssils a la terra.