El nou podcast de Manel Alías, un racó per recuperar la calma

Hi ha disfonia, en la veu de l'economia mundial. Avui recollim la veu del Fons Monetari Internacional, l'organisme que es dedica a supervisar l'estabilitat econòmica general. Té mals auguris per a l'economia. Els feliços anys 20 que havien d'arribar després de la pandèmia s'han convertit en un terreny pantanós, incert i ple de perills. La guerra a Ucraïna ho ha canviat tot i, ara mateix, l'economia global és un artefacte inestable.

També és inestable la salut de la tolerància. Ho estem veient aquests dies, amb la reacció exagerada i contagiosa que ha generat una broma de l'"Està passant" de TV3. L'humor i la sàtira tenen com a raó de ser la provocació. La línia que ho separa de l'ofensa és molt fina, sí.

Però cap provocació ni cap ofensa no justifica linxaments com els d'aquests dies contra el programa i el seu equip. És volàtil, el respecte als drets i les llibertats dels més vulnerables, com a Itàlia, on la dreta pretén treure's de sobre un problema humanitari a cop d'estat d'emergència.

Coincidint amb aquest desgavell, us oferim un bàlsam. "Parem l'antena", un espai on la veu del Manel Alías és el fil conductor de tot d'altres veus que s'obren, expliquen com viuen, com afronten dificultats i com es relacionen amb altres veus.

El primer capítol del podcast del Manel és una delícia. Una persona cega de naixement, una foniatra, una víctima d'abusos infantils, un cantant líric… van i venen amb els seus testimonis, i el resultat és una conversa a diverses veus, brodada amb molta cura. Amb idees tan suggerents com la d'enamorar-se a primera veu, que fa pensar en quants cops ens ha passat o si ens ha passat mai.

Enmig de tant de soroll i d'una actualitat tan convulsa, el "Parem l'antena" és un racó on reconciliar-se amb un mateix i recuperar la calma. Tot just mitja hora. N'hi ha prou per asserenar l'ànim i tornar a afrontar aquesta realitat nostra que ens envolta, farcida d'amenaces de crisis financeres, d'ofenses i d'estats d'emergència.