El pailebot Miguel Caldentey, un vaixell històric que tindrà una segona vida

El pailebot Miguel Caldentey va ser construït pel mestre d'aixa mallorquí Sebastià Llompart Mateu entre els anys 1913 i 1916. La seva primera missió va ser desafiar els submarins alemanys durant la Primera Guerra Mundial, ja que els velers no eren detectats.

Als anys trenta va ser equipat amb dos motors, i la seva funció era comercial. Concretament, transportava cereals, cítrics i material entre els ports de les illes Balears, València, Barcelona, Portvendres i Marsella.

 

Arribada a la Catalunya del Nord

Als anys setanta va ser comprat per tres nord-catalans, entre els quals hi havia Robert Bataille, que explica quina era la seva idea:

"Fer de xàrter, transportar gent i turisme... Inicialment volíem comprar dos vaixells." 

Però l'any 1973 la crisi del petroli va fer fracassar el projecte dels tres joves amics. Tot seguit, va ser l'Ajuntament de Canet qui el va adquirir. 

El seu batlle Jacques Coupet el va convertir en la seu del Yatch Club rebatejant-lo com a "Principat de Catalunya". Per Coupet, era una mena d'ambaixador del seu municipi i va aconseguir fer-lo declarar Monument Històric l'any 1988.

 

La decadència

L'any següent del reconeixement patrimonial va arribar a Canet una nova batllessa, Arlette Franco, que no tenia cap projecte concret per al pailebot i el va deixar en un racó del port. El pitjor, però, va ser quan un temporal, l'any 1999, el va mig enfonsar.

Jacques Portes, un apassionat de barques catalanes, recorda aquella època:

"No estava amarat, estava abandonat. I l'any 2005, quan van començar les obres al port, el volien destruir."

El renaixement

Portes i altres amants de les barques van muntar una associació amb la intenció de comprar-lo, però administrativament no va ser possible: un monument patrimonial que pertany a una entitat pública no podia ser cedit a una entitat privada.

La solució va ser crear el SIVU, el Sindicat Intercomunal de Vocació Única, que aplegava els ajuntaments d'Argelers, Portvendres i inicialment Banyuls de la Marenda, tot i que aquest darrer finalment se'n va desdir. Salvat de la destrucció, des del 2007 està en fase de restauració.

Al llarg d'aquests anys hi ha hagut tallers d'inserció en què han participat molts voluntaris i col·lectius de formació en col·laboració amb representants de la Direcció Regional dels Afers Culturals (DRAC), una institució que depèn del Ministeri de Cultura.

La inversió total serà d'un milió i mig d'euros que van a càrrec de la DRAC, amb un 23% a parts iguals amb el Consell Departamental. Les altres institucions públiques que hi participen són la Regió Occitània (12,5%) i els ajuntaments d'Argelers i Portvendres (un 8% cadascun). La resta són aportacions i donacions privades.

 

El projecte final

La pròxima fase de la restauració és important, amb la posada en plaça dels pals i mastelers per instal·lar-hi les veles i la motorització. 

L'objectiu no és deixar-lo immòbil com a element decoratiu, sinó tornar-li a donar vida. Com detalla Didier Lafond, president del SIVU:

"Durant mig any volem fer comerç amb productes d'aquí: oli, vi, fruites... Encara s'ha de concretar, i l'altre meitat del temps que sigui un vaixell escola per aprendre a conduir embarcacions d'aquesta mena."

El calendari ideal per acabar aquestes obres seria d'aquí a tres anys, però dependrà del finançament.