El panot de Barcelona s'adapta al segle XXI sense canviar d'aspecte

L'Ajuntament de Barcelona ho planteja com un repte per a empreses i professionals, que hauran de pensar com fabricar el que el consistori anomena "panot del segle XXI". El que es pretén és incorporar solucions i tecnologies innovadores que el facin més sostenible, però sense canviar-ne l'aspecte que seguirà sent el de la flor de quatre pètals o el de quatre quadrats. Sostenibles en el temps ho han estat els actuals, que han aguantat 116 anys, ja que els primers documents on es poden veure són del 1906, quan la comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona va fer un concurs públic per adjudicar la compra de 10.000 rajoles hidràuliques per pavimentar els carrers de l'Eixample, fins a aquell moment plens de fang quan plovia. D'aquí el sobrenom dels de Can Fanga per als ciutadans de Barcelona.

 

 

El panot de la flor barcelonina s'ha convertit amb els anys en un símbol de la ciutat, que la representa arreu del món. Amb l'actual convocatòria es demana adaptar-lo a "les necessitats actuals, en el marc d'un context d'emergència climàtica". Això vol dir que els fabricants hauran de garantir una reducció de les emissions de CO2 en la fabricació i el transport, usar material reciclat i reduir els residus, a més a més d'altres paràmetres d'ecologia, com apunta l'arquitecte en cap de l'Ajuntament, Xavier Matilla.

Que permeti construir paviments filtrants i, per tant, millori la gestió del cicle de l'aigua a la ciutat, que sigui una peça que permeti reduir la temperatura superficial dels carrers, que sigui eficient des del punt de vista de l'accessibilitat i la confortabilitat, que evacuï bé l'aigua i que no rellisqui.

 

 

Des d'avui ja es poden presentar propostes fins al 21 d'abril. Els guanyadors es donaran a conèixer al juliol, i els dissenys seleccionats es testaran a l'espai públic com a prova pilot, perquè cal, segons Xavier Matilla, donar una nova vida als panots de Barcelona.

 

De la mateixa manera que a principis del segle XX la ciutat es va plantejar que necessitava una nova peça de paviment que permetés abordar el procés d'urbanització de l'Eixample, en aquest moment necessitem reinterpretar i evolucionar el panot perquè doni resposta als reptes i a les demandes contemporànies.

 

Panots amb diversos dissenys que venen de principis del segle XX  

El disseny que identifica Barcelona és el de la flor, durant molts anys atribuït a l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. I és que en la construcció de l'Eixample alguns dels grans arquitectes del moment van dissenyar les rajoles que havien de pavimentar les grans i vistoses cases, sobretot les del passeig de Gràcia. Així, Puig i Cadafalch va dissenyar les rajoles per a la Casa Amatller amb una flor d'ametller en honor al cognom de la família. De les rajoles de la Casa Amatller en surt el panot de Barcelona, atribuït a Puig i Cadafalch, tot i que anys després es va posar en dubte la seva autoria i va quedar en inspiració.

 

Als carrers de la ciutat hi podem trobar altres dissenys que també han persistit des d'aquell 1906 del primer concurs. Un dels més famosos i, segurament, afortunats és el dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí i que trobem al passeig de Gràcia. Gaudí sembla que el va dissenyar cap al 1904 per pavimentar els terres de la Casa Batlló, tot i que finalment les va fer servir per pavimentar les plantes del servei de la Casa Milà, La Pedrera.

 

El 1906 l'Ajuntament va elegir cinc dissenys en el primer concurs públic per enrajolar els carrers de l'Eixample i, a banda de la flor i el panot de Gaudí, avui encara hi ha a Barcelona els altres dissenys, potser menys afortunats, però encara visibles.