El papa beneirà en castellà la torre de Jesús de la Sagrada Família: el català perd pes en la visita
La benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família que farà Lleó XIV serà íntegrament en castellà.
Així es pot comprovar en el guió litúrgic del viatge del papa que ha publicat aquest dilluns el Vaticà, en què es constata que, a l'espera de veure quin pes tindrà el català en l'acte de l'Estadi Lluís Companys o a la visita a Montserrat, la llengua del país serà clarament minoritària en les pregàries i lectures que ressonaran al temple expiatori.
La comparació amb l'última visita d'un papa és inevitable: el 2010, Benet XVI va fer un terç de la missa a la Sagrada família en català, mentre que la resta va ser en castellà i en llatí a parts iguals.
Aquesta vegada, en canvi, hi haurà més d'un 70% en castellà, el llatí pràcticament desapareixerà i només hi haurà un 20% de català. "Per la litúrgia que es va fer en llatí ara s'ha escollit el castellà, i la presència del català respecte al 2010 és molt més minsa", destaca Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió.
Encara no se sap en quina llengua serà l'homilia del papa ni l'elocució final del cardenal Omella, però per ara se sap que el català estarà concentrat en les primeres paraules de la missa, algunes lectures i el parenostre, mentre que seran en castellà l'Evangeli, la comunió i el moment culminant i motiu principal de la visita.
Gaudí, un ferm defensor de la llengua
Es tracta de la benedicció de la torre de Jesús, el coronament del projecte més ambiciós d'un arquitecte, Antoni Gaudí, que va destacar per ser un fervent defensor de la catalanitat i del català com a puntals de la seva obra.
Una obstinació que el portava a parlar la seva llengua a molts dels visitants il·lustres de la Sagrada Família, incloent-hi el rei Alfons XIII, amb qui, segons diverses biografies, hauria mantingut un estira-i-arronsa que es va resoldre amb l'arquitecte mantenint el català sense cedir a les pressions.
Tampoc no va abaixar el cap l'11 de setembre del 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, quan "Gaudí va ser detingut per la policia per negar-se a parlar en castellà després que li privessin l'entrada a missa", tal com ha recordat Joan Maluquer, que és president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, en una entrevista a 3CatInfo.
"Fer la benedicció de la torre de Jesús íntegrament en castellà és un mal gest cap a la figura d'Antoni Gaudí perquè, a banda dels seus valors i la seva fe, era un defensor del país", ha denunciat Maluquer, que considera que l'elecció de la llengua no es pot considerar com una qüestió menor:
A nosaltres, com a poble català, com a poble de fe, això ens entristeix moltíssim.
En aquest sentit, ha atribuït la decisió a la "incapacitat" de l'arquebisbat de Barcelona per defensar la llengua "en un esdeveniment tan important per al nostre poble i per la nostra fe". "Si haguessin trobat una posició ferma de la nostra església, com segur que molts dels nostres bisbes tenen, crec que això hauria estat una mica diferent", denuncia.
Al "Més nit" també ha explicat l'oposició frontal de l'arquebisbat a col·locar una senyera entre les torres:
Maluquer recorda l'ús majoritari del català per part del cardenal Martínez Sistach en l'última visita papal, mentre que assegura que entre l'equip d'organització d'aquesta visita –que passarà per Madrid i les Canàries i ha liderat la Conferència Episcopal Espanyola– hi ha algunes veus que "ja tenen a l'historial una actitud de no respectar la llengua del país".
De fet, l'elecció de la llengua ja ha estat motiu de polèmica en altres ocasions, com quan el mateix papa Francesc es va sorprendre perquè no li havien escrit en català la benedicció de la Moreneta, el dia que va rebre en audiència al Vaticà els bisbes de Catalunya i l'abat i 800 pelegrins de Montserrat.
Aleshores, l'arquebisbe Joan Josep Omella va culpar Montserrat de l'elecció, mentre que els monjos van sortir al pas de la tempesta assegurant que el Vaticà els havia demanat explícitament que el text fos en castellà.
Marge per canviar-ho?
Sobre les possibilitats que hi hagi un canvi d'última hora en el guió previst, la directora de Catalunya Religió considera que encara hi ha marge per a la rectificació si, vista la repercussió, la comissió organitzativa fa el pas d'adreçar-se a l'oficina de les celebracions litúrgiques del Vaticà per defensar més presència del català.
"Encara hi ha marge, esperem, perquè la torre de Jesucrist es pugui beneir en un tant per cent molt elevat en català", defensa Barrete, que apunta que en tot cas el català podria guanyar presència a través de totes les altres intervencions que encara no s'han fet públiques.
De fet, Maluquer recorda que el papa Lleó és un bon coneixedor de la diversitat lingüística i cultural fruit dels seus anys com a missioner agustí al Perú, i per això creu que "hauria entès molt bé" i "se li hauria d'haver fet entendre" la importància que el català fos la llengua central de la seva visita.
"És un papa que s'enfilava amb cavall cap a determinades terres on no hi havia carretera i utilitzava la llengua quítxua perquè simplement els feligresos no l'haurien entès si hagués utilitzat la llengua castellana", destaca.
Tant és així, que fa poques setmanes el lehendakari Imanol Pradales va obsequiar el papa amb un poema en basc traduït al quítxua, un gest que enquadrava la defensa de la llengua pròpia del País Basc en la lluita per preservar les llengües minoritàries del món.
"Ens haurem de fer sentir", avança Maluquer, que creu que el guió que s'ha fet públic mostra que es vol donar una imatge "superficial" del país "que no ajuda", "sobretot en un moment en què la nostra llengua evidentment no passa pel millor moment pel que fa a l'ús a Catalunya ni a la resta de Països Catalans".