El pare Pera (unes notes)

Vaig conèixer el Joan Pera just en néixer. Ho recordo com si fos avui. Va ser la primera cara que vaig veure just en sortir del ventre de la mare. Era allà. Content i feliç de veure'm (això amb els anys ha anat canviant...). I jo vaig pensar: "Hòstia, el Pera! Ens ho passarem bé. Això promet."

Quan vaig néixer, el Pera estava en els seus inicis professionals. No el paraven pel carrer encara (si no era que degués alguna lletra...). Compaginava actuar (al teatre, a Barcelona, a Madrid i per les Espanyes) amb la docència. Sí, sí, la docència: era mestre als Maristes de Mataró. A més, estava estudiant Dret. Sempre li ha agradat tenir diversos asos a la màniga. Per necessitat, per supervivència: és la millor estratègia en aquesta professió en què avui caus i demà t'aixeques. Això sí, s'ha de pencar molt. Ho hem après molt bé, tots els germans.

Els Pera, a pencar

El 1973, el meu any, la mare acabava d'obrir una botiga hippy que va ser un referent a Mataró: Can Things, que va estar oberta durant 30 anys, fins al 2000. La botiga (les botigues, van arribar a ser tres, dues a Mataró i una a Barcelona) va ser important per a tots nosaltres: va ser el sosteniment econòmic (quan el pare no actuava era a la botiga, ajudant la mare), va ser el punt de trobada familiar, i va ser el lloc on tots els germans vam passar hores donant un cop de mà: netejant vidres, traient la pols o embolicant regals. A casa dels Pera, a tothom li toca pencar i ajudar.

A finals del 70 i principis dels 80, el pare va tenir alguns èxits que el van fer popular (evidentment, a nosaltres ens feia molta gràcia la seva popularitat): el "Doctor Caparrós" (la sèrie amb el Capri), la comèdia "Bala perduda" (al Teatre Romea, que és una mica com a casa nostra: els sis fills hem crescut jugant-hi entre bambolines: els germans grans al Romea -és més, al Romea jo hi vaig fer la meva primera funció, una obra de teatre del Joan Brossa dirigit pel gran Hermann Bonnín- , els germans petits al Borràs i els nets al Condal -el Borràs i el Condal, tan lligats a l'esplendorosa etapa d'èxits teatrals del pare amb Focus) i la sèrie "Amor meu", amb la Carme Sansa.

I just després va venir "El xou de la família Pera", on el pare ho va petar i va ser líder d'audiència a Catalunya. Ho va petar tant que el xou es va vendre a Romania i poc després va petar la dictadura comunista del Ceausescu. Ves a saber si una cosa va portar a l'altra, perquè no hi ha res com l'humor per combatre la tirania. Com passa en "El nom de la rosa": el poder alliberador del riure i del somriure!

Als anys 80, el pare ja era una cara coneguda i estimada a Catalunya. La primera cara a TV3! Orgull de pare i de país. Tot a la vegada. Però la popularitat del pare era, com us ho diria, molt quotidiana, molt d'aquí, molt normal. Sense arrogàncies ni petulàncies. Portada amb humilitat, agraïment i, tornem-hi, pencant molt. Els pares han procurat sempre que aquests valors i actituds ens calessin ben a fons, per evitar que ens creguéssim qui sap què i acabéssim sent una colla de nens insuportables tirant a "gilipolles".

L'herència del pare actor

La professió del pare... bé, en aquest cas, més que parlar de professió hem de parlar de vocació, gairebé de sacerdoci; com deia, la vocació del pare és un camí d'èxits i de desenganys. Cal entomar-los, tots dos, amb discerniment. Sense perdre l'oremus. I cal fer el camí amb constància, perseverança i fent extraordinàriament bé la feina encomanada cada dia. Això també és mestratge seu.

L'herència més important que ens deixen els pares són els mestratges i les experiències. Les experiències! El pare sempre ha procurat que visquéssim moltes i importants experiències. I així ho hem fet. Com en el "viatge a Ítaca", volem "que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences". Per anar sempre més lluny.

Així doncs, com vaig predir quan vaig néixer, quan vaig sortir del ventre de la mare, en veure per primer cop el pare i la mare, ens ho estem passant molt bé. El viatge és tot allò que prometia. I n'estem molt agraïts. Seguim!

Roger i la resta de germans Pera: Ivan, Boi, Lau, Biel i Blai.