El passat amb les drogues dels aspirants conservadors marca la successió de May

Aquesta tarda comença el procés per substituir Theresa May al capdavant del Partit Conservador i del govern britànic amb la proclamació dels candidats que opten a rellevar la primera ministra, que va dimitir divendres després de fracassar en els seus intents d'aconseguir un acord per al Brexit.

Deu parlamentaris, vuit homes i dues dones, s'han postulat per participar a la cursa, que té en la figura de l'exalcalde de Londres i exministre d'Afers Estrangers, Boris Johnson, l'aspirant amb més opcions.

 

Boris Johnson, principal favorit a succeir Theresa May

 

Atesa la majoria parlamentària dels conservadors, qui surti guanyador del procés per elegir el nou cap de partit accedirà automàticament al número 10 de Downing Street i tindrà la missió de pilotar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea com a nou "premier" britànic.

Nou líder a finals de juliol

Segons la normativa del Partit Conservador, un cop anunciats els candidats, els 313 diputats conservador podran votar el seu preferit en un seguit de votacions que es faran els dies 13, 18, 19 i 20 de juny per anar eliminant aspirants fins que només en quedin dos.

A partir del 22 de junys, els dos finalistes participaran en debats i mítings de campanya fins arribar a la celebració dels comicis en què podran participar els 160.000 militants "tories". La setmana del 22 de juliol s'anunciarà el nou líder conservador i nou primer ministre.

A més de Boris Johnson, els altres candidats amb més possibilitats són l'exministre del Brexit Dominic Raab i els actuals titulars de Medi Ambient, Michael Gove, i d'Afers Estrangers, Jeremy Hunt.

A tots ells s'hi han afegit el ministre de l'Interior, Sajid Javid; l'exlíder "tory" als Comuns, Andrea Leadsom; el ministre de Salut, Matt Hancock; el ministre de Desenvolupament internacional, Rory Stewart; l'antiga ministra de Treball, Esther McVey, i el diputat Mark Harper, l'únic que no ha tingut cap càrrec de responsabilitat al govern de May.

Mentre duri tot el procés electoral, la dimitida Theresa May continuarà com a primera ministra en funcions i representant el Regne Unit en les cimeres internacionals.

Les drogues, al punt de mira

Quan encara no s'havien proclamat oficial els noms dels aspirants, alguns d'ells ja havien començat a llençar-se els plats pel cap i airejar els draps bruts dels seus possibles rivals, sobretot pel flirteig amb les drogues.

Tot ha vingut per la confessió del ministre de Medi Ambient, Michael Gove, número 2 a les apostes, que va admetre que havia consumit cocaïna vint anys enrere, quan treballava com a periodista.

 

"Va ser un gran error. He vist el mal que fan les drogues de prop i també en la meva feina com a polític. I per això em penedeixo molt d'aquest error".

 

La confessió de Michael Gove sobre les drogues marca la campanya

 

La confessió de Gove ha obligat altres aspirants a sortir a la palestra i admetre també que en algun moment de la seva vida han consumit estupefaents. Jeremy Hunt, un altre dels favorits, ha explicat que de jove i durant un viatge per l'Índia va consumir una beguda de iogurt amb cannabis.

D'altres, com Raab, McVey, Leadsom i Hancock han admès haver fumat porros en la seva època d'estudiants, o el cas d'un altre dels aspirants, que ha explicat que va consumir opi en un casament a l'Iran.

D'aquesta polèmica i d'aquestes confessions d'ara, n'ha quedat al marge Boris Johnson, que ja va fer la seva particular sortida de l'armari de les drogues l'any 2007, quan va reconèixer que havia fumat cànnabis i havia consumit cocaïna quan era adolescent.

El Brexit en l'horitzó

La polèmica sobre les drogues ha deixat momentàniament en segon terme els posicionaments dels aspirants sobre el veritable debat de fons d'aquesta campanya: conduir la Gran Bretanya a la sortida de la UE.

Fidel al seu tarannà provocador, Boris Johnson amenaça fins i tot de no pagar la factura pendent amb Brussel·les, calculada entre 40.000 i 45.000 milions d'euros, si la UE no acceptar determinades peticions britàniques.

Dominic Raab, també ferm partidari del Brexit, no descarta suspendre el Parlament si bloqueja la retirada del club europeu i Gove es declara obert a prorrogar la data de la sortida. També de l'ala dura, Leadsom vol un Brexit radical, però ben gestionat, i McVey defensa la sortida costi el que costi.