El pedagog Gregorio Luri reclama la intervenció decidida de l'escola sobre l'educació dels alumnes. Diu a TV3 que la desmotivació i la falta de recursos fan que l'entorn sigui determinant
Reduir el fracàs escolar, que supera el 30 per cent, és una de les prioritats declarades del govern de Convergència i Unió. Aquesta mateixa setmana s'ha aprovat un pla de mesures per intentar acostar-se a l'objectiu de la Unió Europea, que és deixar-lo al 10 per cent, el 2020. Quins són els factors del fracàs? Quina responsabilitat té el mateix sistema educatiu a deixar de banda valors com el de l'esforç, l'estímul a la lectura o el respecte al mestre? Són algunes de les qüestions a què intenta respondre el pedagog Gregorio Luri, en una entrevista que li ha fet Lluís Pujol.
12/02/2011 - 13.42 Actualitzat 12/02/2011 - 17.02
Catalunya hipotecarà el seu futur com a país si no millora el rendiment escolar. Així ho creu el pedagog Gregorio Luri, que assenyala l'entorn social i familiar com a clau d'èxit, i critica que l'escola no fa el paper que li tocaria.
"Cap societat mínimament sana pot tenir la consciència tranquil·la si té un fracàs del 30%, perquè això suposa que tenim un sistema profundament classista. Els nens en un medi cultural familiar baix estan avui condemnats estadísticament al fracàs escolar. Els nens en un medi cultural ric a casa seva tenen èxit. Això vol dir que el sistema educatiu funciona gairebé com un element neutre, perquè no és capaç d'alterar la relacions socials que marquen l'arribada dels nens a l'escola. Un sistema no classista seria aquell que eliminés, en la mesura del possible, les diferències socials d'entrada. 41"
Proposa més hores de classe per als nens amb dificultats i que s'acostumin a llegir de ben petits, perquè el llenguatge estructura el cervell i és un exercici clau per aprendre a parar atenció.
"La capacitat de mantenir concentrada l'atenció dels nostres nens està minvant de manera molt clara, que són capaços de fer moltes coses al mateix temps, però centrar-se en una els costa cada cop més. Doncs a casa hem de veure com deixem el nostre fill, si el deixem tota la tarda pendent de la televisió, l'ordinador, el mòbil, la consola o dediquem deu minuts a una activitat intensa de lectura." 30"
Com a exmestre, Luri no defuig la responsabilitat, però considera que en general els docents estan desmotivats.
"Els mestres o els docents en general que no es troben còmodes en la seva feina, a la resta de països abandonen la feina i en trien una altra, i a Catalunya continuen. No crec, i n'estic convençut, que cap mestre ho vol fer malament. El que s'està trobant és que hi ha situacions per les quals no té eines per fer-hi front. De pèrdua de l'autoritat docent, d'incapacitat de controlar una heterogeneïtat molt gran, de falta de suport de la mateixa administració..." 40"
"La nostra escola genera guanyadors i perdedors, que a vegades són uns perdedors amb un rebuig tan fort de la institució escolar que acaben fent la vida impossible al professor i als seus companys. La nostra escola, per tant, genera, en un percentatge d'alumnes, no només manca de coneixement, sinó un rebuig directe a la institució, perquè hi ha alumnes que fan d'aquest rebuig un senyal d'identitat." 29"
Malgrat aquesta anàlisi, Luri no perd l'esperança i l'optimisme, i creu que Catalunya és plena de molt bones escoles amb experiències que es poden copiar, i així formar un model educatiu propi, sense que haguem d'emmirallar-nos permanentment en models educatius, com el finès, que obtenen grans puntuacions en els informes internacionals.
"la única manera de crear aquest model és intentar que les experiències bones que tenim, que en tenim moltes i bones, no quedin aïllades, i hem de fer tot el possible perquè a partir dels èxits totals o parcials que tenim es generi un model propi, oblidant-nos d'importar models que tenen èxit a altres llocs, perquè no podrem, perquè finlàndia tenen un model específic d'un país molt específic" 30"
"els mestres mai, per dignitat, hem d'excusar-nos en com ho fa la família. Ho faci com ho faci la família, nosaltres en som corresponsables i en aquesta corresponsabilitat hi juguem"
Perquè tenir un grup de mestres cremats que malgrat que veuen que allò no els estimula ni s'acaben de veure realitzats en allò que estan fent malgrat tot continuen.
"la funció específica de l'escola, no la única, però si la més específica, la que si no fa l'escola no la fa ningú és la instrucció, impartir uns coneixements ben estructurats, científics, rigorosos i que això si no ho fa l'escola no ho fa ningú"
"no tenim cap dada al món que ens asseguri que amb les tic s'incrementa el coneixement en les diferents àrees del saber. Es pot dir, es que les noves tecnologies tenen un interès per si mateix, s'ha de saber utilitzar un ordinador perquè saber-lo utilitzar és valuós, si d'acord, però llavors plantegem en aquesta direcció la introducció a la informàtica, perquè si introduïm els ordinadors per incrementar l'èxit acadèmic en la resta de matèries, estem fent un "gast" (despesa) extraordinàriament gran sense cap garantia d'èxit"
"el que està en el fonament d'aquest fracàs és una teoria pedagògica que sosté que els aprenentatges han de ser autoconstruíts pels nens. Tu pots construir aprenentatges quan més amples siguin els teus coneixements de base, quan més dominis la llengua, quan més coneixements de cultura general, quan més dades tinguis més fàcil et serà construir aprenentatges. Si quan arribes a l'escola el teu aport cultural és petit, difícilment podràs construir res, perquè tindràs un prob lema d'incomprensió, i el que necessiten els nens amb més problemes socials és menys retòrica pedagògica i més hores i més treball. Necessitem dedicar més esforços, més hores, més temps, més atenció als nens que arriben a escola amb un nivell cultural més baix que els altres, això s'ha de compensar d'alguna manera, i només es pot compensar amb més temps i més esforços.
"tot el que sigui amplificar la nostra competència lingüística és amplificar la nostra competència intel·lectual. Un nen que no té un domini dens del seu llenguatge té dificultats reals per comprendre qualsevol dada científica ja sigui de geografia o de matemàtiques"
"L'escola genera perdedors. el que hem de fer és mirar-los cara a cara, saber on comença i si el nivell cultural que porta un nen de casa seva condiciona els seus resultats, hem de fer el possible per contrarestar el màxim aquesta diferència el més aviat possible, per tant ens haurem de plantejar detecció precoç d'aquest problema, un aprenentatge el més aviat possible i un reforçament d'aquest nens. I això que vol dir, de la mateixa manera que si tinc un problema físic necessitaré rehabilitació, doncs aquests nens necessitaran més temps d'escola si cal i necessitaran un ajut
"hem de reconèixer que el nostre sistema escolar deixa nens abandonats, els hem d'identificar i hem de dedicar tots els esforços que calguin de treure'ls del seu abandonament"
"Tenim un 30% de la població que no està qualificada pels treballs d'un immediat futur, que cada vegada seran uns treballs que necessitaran una alfabetització tecnològica. I per tant ha d'acontentar-se amb les eines menys qualificades i competir amb la immigració però amb una diferència, que és que ve d'una consciència de la necessitat i per tant el sentit de l'esforç el té més viu. Això d'una part, i d'una altra part, que els nois de cinquè, sisè de primària hauran de competir per feines no únicament amb els seus companys d'aula, sinó competiran per les millors feines amb alumnes de tot el món
"estan anant a la fp els alumnes que acaben la primària amb els resultats més mediocres, per tant la fp no estimula els alumnes amb uns resultats escolars més brillants i això és un problema perquè acaba deteriorant-se tota la fp, i això vol dir que no és prou atractiva, no tenim una fp prou atractiva
"Cap societat mínimament sana pot tenir la consciència tranquil·la si té un fracàs del 30%, perquè això suposa que tenim un sistema profundament classista. Els nens en un medi cultural familiar baix estan avui condemnats estadísticament al fracàs escolar. Els nens en un medi cultural ric a casa seva tenen èxit. Això vol dir que el sistema educatiu funciona gairebé com un element neutre, perquè no és capaç d'alterar la relacions socials que marquen l'arribada dels nens a l'escola. Un sistema no classista seria aquell que eliminés, en la mesura del possible, les diferències socials d'entrada. 41"
Proposa més hores de classe per als nens amb dificultats i que s'acostumin a llegir de ben petits, perquè el llenguatge estructura el cervell i és un exercici clau per aprendre a parar atenció.
"La capacitat de mantenir concentrada l'atenció dels nostres nens està minvant de manera molt clara, que són capaços de fer moltes coses al mateix temps, però centrar-se en una els costa cada cop més. Doncs a casa hem de veure com deixem el nostre fill, si el deixem tota la tarda pendent de la televisió, l'ordinador, el mòbil, la consola o dediquem deu minuts a una activitat intensa de lectura." 30"
Com a exmestre, Luri no defuig la responsabilitat, però considera que en general els docents estan desmotivats.
"Els mestres o els docents en general que no es troben còmodes en la seva feina, a la resta de països abandonen la feina i en trien una altra, i a Catalunya continuen. No crec, i n'estic convençut, que cap mestre ho vol fer malament. El que s'està trobant és que hi ha situacions per les quals no té eines per fer-hi front. De pèrdua de l'autoritat docent, d'incapacitat de controlar una heterogeneïtat molt gran, de falta de suport de la mateixa administració..." 40"
"La nostra escola genera guanyadors i perdedors, que a vegades són uns perdedors amb un rebuig tan fort de la institució escolar que acaben fent la vida impossible al professor i als seus companys. La nostra escola, per tant, genera, en un percentatge d'alumnes, no només manca de coneixement, sinó un rebuig directe a la institució, perquè hi ha alumnes que fan d'aquest rebuig un senyal d'identitat." 29"
Malgrat aquesta anàlisi, Luri no perd l'esperança i l'optimisme, i creu que Catalunya és plena de molt bones escoles amb experiències que es poden copiar, i així formar un model educatiu propi, sense que haguem d'emmirallar-nos permanentment en models educatius, com el finès, que obtenen grans puntuacions en els informes internacionals.
"la única manera de crear aquest model és intentar que les experiències bones que tenim, que en tenim moltes i bones, no quedin aïllades, i hem de fer tot el possible perquè a partir dels èxits totals o parcials que tenim es generi un model propi, oblidant-nos d'importar models que tenen èxit a altres llocs, perquè no podrem, perquè finlàndia tenen un model específic d'un país molt específic" 30"
"els mestres mai, per dignitat, hem d'excusar-nos en com ho fa la família. Ho faci com ho faci la família, nosaltres en som corresponsables i en aquesta corresponsabilitat hi juguem"
Perquè tenir un grup de mestres cremats que malgrat que veuen que allò no els estimula ni s'acaben de veure realitzats en allò que estan fent malgrat tot continuen.
"la funció específica de l'escola, no la única, però si la més específica, la que si no fa l'escola no la fa ningú és la instrucció, impartir uns coneixements ben estructurats, científics, rigorosos i que això si no ho fa l'escola no ho fa ningú"
"no tenim cap dada al món que ens asseguri que amb les tic s'incrementa el coneixement en les diferents àrees del saber. Es pot dir, es que les noves tecnologies tenen un interès per si mateix, s'ha de saber utilitzar un ordinador perquè saber-lo utilitzar és valuós, si d'acord, però llavors plantegem en aquesta direcció la introducció a la informàtica, perquè si introduïm els ordinadors per incrementar l'èxit acadèmic en la resta de matèries, estem fent un "gast" (despesa) extraordinàriament gran sense cap garantia d'èxit"
"el que està en el fonament d'aquest fracàs és una teoria pedagògica que sosté que els aprenentatges han de ser autoconstruíts pels nens. Tu pots construir aprenentatges quan més amples siguin els teus coneixements de base, quan més dominis la llengua, quan més coneixements de cultura general, quan més dades tinguis més fàcil et serà construir aprenentatges. Si quan arribes a l'escola el teu aport cultural és petit, difícilment podràs construir res, perquè tindràs un prob lema d'incomprensió, i el que necessiten els nens amb més problemes socials és menys retòrica pedagògica i més hores i més treball. Necessitem dedicar més esforços, més hores, més temps, més atenció als nens que arriben a escola amb un nivell cultural més baix que els altres, això s'ha de compensar d'alguna manera, i només es pot compensar amb més temps i més esforços.
"tot el que sigui amplificar la nostra competència lingüística és amplificar la nostra competència intel·lectual. Un nen que no té un domini dens del seu llenguatge té dificultats reals per comprendre qualsevol dada científica ja sigui de geografia o de matemàtiques"
"L'escola genera perdedors. el que hem de fer és mirar-los cara a cara, saber on comença i si el nivell cultural que porta un nen de casa seva condiciona els seus resultats, hem de fer el possible per contrarestar el màxim aquesta diferència el més aviat possible, per tant ens haurem de plantejar detecció precoç d'aquest problema, un aprenentatge el més aviat possible i un reforçament d'aquest nens. I això que vol dir, de la mateixa manera que si tinc un problema físic necessitaré rehabilitació, doncs aquests nens necessitaran més temps d'escola si cal i necessitaran un ajut
"hem de reconèixer que el nostre sistema escolar deixa nens abandonats, els hem d'identificar i hem de dedicar tots els esforços que calguin de treure'ls del seu abandonament"
"Tenim un 30% de la població que no està qualificada pels treballs d'un immediat futur, que cada vegada seran uns treballs que necessitaran una alfabetització tecnològica. I per tant ha d'acontentar-se amb les eines menys qualificades i competir amb la immigració però amb una diferència, que és que ve d'una consciència de la necessitat i per tant el sentit de l'esforç el té més viu. Això d'una part, i d'una altra part, que els nois de cinquè, sisè de primària hauran de competir per feines no únicament amb els seus companys d'aula, sinó competiran per les millors feines amb alumnes de tot el món
"estan anant a la fp els alumnes que acaben la primària amb els resultats més mediocres, per tant la fp no estimula els alumnes amb uns resultats escolars més brillants i això és un problema perquè acaba deteriorant-se tota la fp, i això vol dir que no és prou atractiva, no tenim una fp prou atractiva
Avui és notícia
Trump i Zelenski es reuneixen durant tres hores i asseguren que la pau a Ucraïna és "més a prop"

Crisi humanitària al Donbàs ocupat: Donetsk, sense aigua, i Mariúpol, sense cases
Cues als remuntadors i carreteres per gaudir de la neu el primer dia després del temporal
Barrancs desbordats i vols desviats al País Valencià, que rebaixa l'alerta per pluja a taronja
Un mort i dos desapareguts pel temporal a Andalusia