El pediatre Carlos González, a 'El suplement': "Els càstigs als fills són inútils"

Carlos González, pediatre amb més de 30 anys d'experiència i un dels màxims referents de la criança respectuosa, creu que els pares i les mares són més patidors ara que abans, en part per la manca de temps i l'excés d'informació. "Abans tothom criava de la mateixa manera. Ara cadascú llegeix coses diferents, veu vídeos a internet, i això genera inseguretat." 

En una entrevista a "El suplement", amb Roger Escapa, el pediatra convida a recuperar la confiança i la intuïció:

 "Tots ho fem tan bé com podem, i això ja és molt." 

L'arribada d'una persona més a la família ho trasbalsa tot: els horaris i les rutines, però -sobretot- les prioritats. I ens inunden tot de dubtes que fan preguntar-nos si serem uns bons pares i unes bones mares.  

Com li faré entendre que és hora d'anar a dormir? Per què plora a tota hora? L'estic consentint o soc massa exigent? Deixo que dormi al nostre llit?

Límits sense càstigs: educar amb respecte 

Un dels missatges més clars de Carlos González és que "els càstigs no serveixen per educar". Segons ell, els nens aprenen molt més quan els adults actuen amb coherència, paciència i afecte, i no pas amb crits o amenaces. 

González explica que és millor mostrar alternatives i mantenir la calma. Per exemple, si el nen no vol posar-se una peça de roba concreta, en lloc d'obligar-lo, podem oferir-li una altra opció. Així entén que hi ha normes, però també que té marge per decidir. 

Només cal ser més ferm en situacions reals de risc, com quan el nen es pot fer mal o pot fer mal a algú altre. 

El més important, diu el pediatre, és mantenir el vincle afectiu: que els nens estimin i respectin els pares no per por, sinó perquè se senten compresos i respectats.

Menjar sense pressió

González recorda que obligar els nens a acabar-se el plat ve de pràctiques antigues, com les campanyes de postguerra als Estats Units i Europa, quan es promovia no malgastar menjar. Avui, la idea és que els nens aprenguin a menjar sense pressió: 

Si no volen acabar-se tot el plat, no passa res. 

El menjar, segons Gonzàlez, es pot guardar per a després en lloc d'obligar-los a menjar-lo en aquell moment. 

Això ajuda a evitar conflictes a taula i fomenta hàbits saludables. També recorda que els hàbits canvien segons la generació: exemples com la introducció de la Nocilla mostren com allò que abans era "normal", avui pot ser qüestionat.

Dormir amb els nens: cada família té el seu ritme

El tema de dormir amb els pares és molt habitual. González assegura que no hi ha una edat màgica per fer que un nen dormi sol: 

• Molts nens petits estan més tranquils dormint amb els pares.
• Altres prefereixen dormir sols, i això també està bé.
• L'important és trobar el que millor funcioni per a cada família i que aporti tranquil·litat i comoditat. 

Conciliar amb les pantalles: el repte silenciós de moltes famílies

González destaca que el gran repte de moltes famílies actuals no és només la conciliació laboral, sinó la conciliació amb les pantalles.  

Segons l'Associació Espanyola de Pediatria, no es recomana cap pantalla fins als 6 anys, encara que González reconeix que és difícil aplicar-ho en la vida quotidiana. Explica que quan els seus fills eren petits no tenien ni tele a casa, i que el problema real no és només el temps dels nens, sinó també el dels pares davant les pantalles. 

Per al pediatre, l'exemple dels pares és clau: "Si nosaltres som capaços de desconnectar, ells també aprendran a fer-ho". 

Les 5 claus per criar fills feliços segons González:

1. Límits sí, càstigs no 
Educar no vol dir cridar ni castigar. Segons González, els límits són necessaris, però sempre des del respecte i la coherència. Els nens aprenen millor quan entenen les normes que quan les temen. 

2. Pantalles amb mesura 
No es tracta només de controlar les hores que els nens passen davant del mòbil o la televisió, sinó també les nostres. El millor exemple per als fills és veure que els adults també saben desconnectar. 

3. Menjar sense pressions 
Forçar un nen a acabar-se el plat no l'ajudarà a menjar millor. Cal oferir aliments sans, donar exemple i deixar que decideixi segons la gana que tingui. 

4. Dormir segons les necessitats de cada família

No hi ha una edat fixa per dormir sols. Alguns nens dormen millor acompanyats; d'altres, sols. El que importa és que tots descansin i estiguin tranquils. 

5. Escoltar i respectar 
L'afecte i la confiança són la base d'una bona relació. Quan els nens se senten escoltats i compresos, creixen més segurs i equilibrats.