El Pla de l'Energia qualifica d'urgent la línia de Bescanó i proposa castigar l'excessiu consum

Amb pas decidit i mirant el rellotge, el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, s'incorporava a una reunió del govern català que, per molts, recorda les desavinences que va suscitar dins el tripartit el túnel de Bracons. Sobre la taula hi ha l'esborrany del Pla de l'Energia, un document elaborat pel Departament de Treball i Indústria i que té com a principal aspecte polèmic la interconnexió elèctrica amb França a través de la línia de Bescanó. L'esborrany assegura que es tracta d'una infraestructura urgent, però ahir mateix, el conseller primer, Josep Bargalló, defensava tot el contrari. Segons el document, la línia de 400 quilovolts és necessària per al tren d'alta velocitat, però també per alimentar les comarques gironines, perquè puguin funcionar els parcs eòlics i per augmentar la seguretat del sistema. Més de puntetes passa l'esborrany per l'energia nuclear: analitza la possibilitat d'un tancament immediat de les centrals nuclears, però descarta aquesta opció pels seus costos i es decanta per una pèrdua progressiva del pes de la producció nuclear. L'esborrany té en compte la necessitat d'altres infraestructures, com un gasoducte que vagi de Catalunya a Europa o el soterrament de 100 quilòmetres de línies elèctriques urbanes, les que tenen més impacte sobre el paisatge i el territori. Objectiu: l'estalvi energètic Tot aquest pla es basa en la previsió de consum d'energia dels pròxims anys. Sense mesures d'estalvi energètic, l'any 2015, el consum d'energia estimat seria, a Catalunya, de 20 milions de tones equivalents de petroli. Amb un ús més eficient de l'energia, es podrien reduir fins a l'equivalent a 18 milions de tones de petroli, és a dir, s'estalviara un 10% de l'energia. La meitat de l'augment de producció elèctrica provindrà dels nous parcs eòlics, de plantes de reducció de residus i de cogeneració. El 50% restant, de nous cicles combinats. Augmentarà, per tant, el pes del gas natural i el de les energies renovables, en detriment dels derivats del petroli. Però, encara que canviïn les fonts energètiques, una demanda creixent i irracional és insostenible, segons admeten les mateixes companyies elèctriques, que en alguns casos no veurien malament penalitzar el malbaratament d'energia. L'esborrany del pla català preveu la possibilitat de penalitzar el malbaratament amb un gravamen similar al que ja s'aplica sobre el tabac i les begudes alcohòliques. El Ministeri d'Indústria també estudia penalitzar l'excessiu consum.