
Catalunya migdia (cap de setmana)
El poble ianomami, amenaçat per la desnutrició severa i les malalties greus
Els indígenes pateixen l'impacte de la contaminació generada per l'activitat de la mineria il·legal i de la indústria de la fusta
Eulàlia Galante Perarnau
29/01/2023 - 06.30 Actualitzat 28/01/2023 - 15.44
"Genocidi" i "crim premeditat" són alguns dels qualificatius per la situació actual dels ianomamis del Brasil. Aquest poble de la selva amazònica està format per uns 30.000 indígenes. Ara s'enfronten a una greu desnutrició i a malalties com la malària. I el govern, fins ara, ha fallat a l'hora de protegir-los.
Des de la dècada del 1980, les zones on viuen els ianomamis han atret els miners d'or il·legals i la indústria de la fusta. Uns sectors que durant el govern de l'ultraconservador Jair Bolsonaro van intensificar les seves pràctiques. Això va provocar la contaminació de l'ecosistema i que els seus pobles originaris quedessin arraconats.
La reportera i documentalista Sônia Bridi ha fet durant molts anys un seguiment de la tala de boscos i de les accions de les empreses mineres en aquesta àrea. En declaracions a la televisió brasilera GloboNews, assegura que la terra ianomami ha estat atacada sistemàticament.
"Com que està tot contaminat, no tenen aigua potable per beure, ni peix, que és la proteïna que han fet servir fins ara per alimentar-se."
Una emergència de salut pública
Davant la falta d'atenció mèdica a aquesta població, el passat 20 de gener el govern federal va declarar una emergència de salut pública en aquestes terres.
Diverses agències de l'ONU preparen ajuda urgent per enviar als ianomamis i pal·liar les seves necessitats.
Aquesta resposta inclou iniciatives sanitàries i de seguretat alimentària, però també vol alleugerir les amenaces ambientals, com la contaminació amb mercuri de diversos rius de la regió a conseqüència de la mineria il·legal.
Avions i helicòpters de les Forces Armades brasileres sobrevolen les comunitats ianomamis. L'operatiu humanitari ha derivat en un rescat de famílies senceres, pel greu estat de salut de molts adults i nens. Ho explica Sônia Bridi.
"La situació és tan dramàtica que s'han hagut de rescatar famílies, amb nens petits de 4 anys i mig amb un pes de 7 kilos i mig... el meu net té aquesta edat i pesa 20 quilos".
El Ministeri dels Pobles Indígenes calcula que 99 infants d'entre 1 i 4 anys van morir l'any passat per desnutrició, pneumònia i malària. 570 des del 2019 en aquesta reserva indígena.
Una futura investigació
En aquest context, el govern del país ha ordenat l'obertura d'una investigació per un possible delicte de "genocidi" contra aquesta comunitat. Ho ha anunciat la Policia Federal brasilera, amb el suport del ministre de Justícia, Flávio Dino.
"Assassinar nens petits és una forma òbvia d'exterminar un proble. Crec que hi ha clars indicis que apunten cap a un genocidi".
La investigació, que respon a una denúncia presentada pel Ministeri de Justícia, vol establir si la greu situació de salut detectada en aquestes zones frontereres amb Veneçuela respon a una "omissió".
Es demana que s'aclareixi la suposada responsabilitat de funcionaris del govern de l'expresident Bolsonaro en aquesta "falta d'assistència" i "abandonament" en qüestions de salut.
La denúncia cita que, des del 2019, els indígenes havien demanat ajuda "de manera reiterada", i que haurien estat "ignorats" per les anteriors autoritats.
L'actual president del país, Luiz Inácio Lula da Silva, va visitar la zona i es va sumar a qualificar la situació d'aquest poble com a "genocidi". A les xarxes socials en va responsabilitzar l'administració de Bolsonaro.
"Més que una crisi humanitària, el que he vist és un genocidi. Un crim premeditat contra els yanomamis, comès per un govern insensible al patiment del poble brasiler".
Des que va assumir el poder, Bolsonaro va impulsar polítiques que incentivaven la mineria --encara que fos il·legal-- a tota la regió amazònica.
Segons diversos organismes de drets humans, això va desmantellar l'estructura pública dedicada a garantir els drets dels pobles indígenes.
Bolsonaro, que és als Estats Units, ha negat la seva responsabilitat en el cas i ha titllat aquestes denúncies de ser una "farsa de l'esquerra".
De moment, segons el Ministeri de Salut, més de 1.000 indígenes ianomamis han rebut atenció mèdica d'emergència, i molts d'ells presentaven quadres greus de desnutrició.
Avui és notícia
Nit de Nadal sota el pont de la C-31 per a una cinquantena dels desnonats del B9 a Badalona
De què són responsables les administracions en el desallotjament del B9? Un marc normatiu "confús"
Alertes per pluges, neu i mala mar: el mal temps marcarà Nadal i Sant Esteve
Detecten un cas de grip aviària a l'Urgell, el primer en una granja de Catalunya des del 2023
Què se sap del brot de grip aviària: origen, riscos i com pot afectar els preus