El Prado exposa la primera monogràfica de Renoir a Espanya

L'exposició, oberta del 19 d'octubre al 6 de febrer, permetrà mostrar les etapes més destacades de la seva trajectòria, entre el 1874 i el 1900, en els principals gèneres que va conrear: el retrat, la figura femenina, el nu, el paisatge, la natura morta i les flors.

L'excel·lent conjunt de 31 obres de Pierre-Auguste Renoir (1841-1919), les millors entre les reunides pel col·leccionista nord-americà Robert Sterling Clark (1877-1956), fundador de l'Sterling & Francine Clark Art Institute (Williamstown), es mostraran al Prado gràcies al patrocini de la Fundació BBVA.  

Com gairebé tots els impressionistes, Renoir és un artista molt poc representat en les col·leccions espanyoles, sense presència en cap col·lecció pública excepte en la del Museu Thyssen-Bornemisza. 

Michael Conforti, director de l'Sterling and Francine Clark Art Institute, ha lloat la visió del director del Prado, Miguel Zugaza, per haver organitzat una exposició que situa Renoir en un context molt diferent que ha permès veure la seva pròpia col·lecció "amb ulls nous". Conforti reconeix que la mostra, "amb obres del Renoir més jove", no ofereix una visió completa de l'artista però, en canvi hi apareix "el primer Renoir que, des del punt de vista dels Clark i d'altres experts, és el millor".

El conservador en cap de la col·lecció, Richard Rand, ha recordat que és la primera vegada en la història de la institució en què s'han prestat tots els quadres de Renoir. "Les obres exhibides expressen tot el repertori de Renoir" i s'hi poden trobar "dues de les pintures històricament més importants" com són, segons opina, "Llotja al teatre" i "Noia adormida", l'obra més gran de la col·lecció, ambdues del 1880. Rand ha destacat també "Cebes", l'obra preferida de Clark, així com l'autoretrat del pintor del 1975, i "Retrat de madame Monet", "obra magnífica, icona de la col·lecció".

Per Javier Barón, cap de Pintura del Segle XIX del Prado i comissari de l'exposició, Renoir és un dels artistes més destacats de l'impressionisme, "però no només això, sinó que es va esforçar per enllaçar la seva obra amb la gran tradició històrica de la qual se sentia hereu". Barón ha destacat la contribució de Renoir als diferents gèneres pictòrics. "Es veu com un pintor de museus. Tria les tradicions per reflexionar-hi. Les obres exhibides mostren el tractament d'aquests gèneres, on es veu la influència de diferents tradicions".

El seu interès per la figura humana el porta a abordar el retrat i l'autoretrat, gènere del qual Barón ha destacat també l'autoretrat del jove Renoir, "pintura extraordinària; obra sorprenent i impressionant. És una de les obres de major intensitat de les que va pintar i amb la qual s'acosta a una via expressionista".

Renoir va ser, sobretot, pintor de la figura femenina, "potser el gènere més interessant dels que va cultivar", segons Barón, que ha comentat la fascinació per les noies, de les quals mostra una sensualitat càlida, com a "Llotja al teatre", un dels quadres "més importants d'aquesta col·lecció i de Renoir".

El paisatge, gènere per excel·lència de l'impressionisme, també és present amb obres com "Venècia, palau Ducal" o "La barca safareig de Bas-Meudon". En el gènere del nu, Renoir "reflexiona sobre l'antítesi de l'impressionisme. A Itàlia contempla els magnífics nus de Rafael o Tiziano, encara que no només li interessen els nus clàssics". Segons l'opinió del comissari, "s'avança als pintors noucentistes" i en "Banyista rossa", el seu primer gran nu que representa la seva dona, i a "Banyista pentinant-se", gira els ulls cap a Rubens i "fa del nu un motiu alliberador".