El privilegi de tenir un enigmàrius diari

Fa disset temporades seguides que tinc el privilegi de proposar un enigmàrius diari des de l'antena d'"El matí de Catalunya Ràdio". Temps suficient per aprendre quatre coses.

La primera és que la llengua és patrimoni dels qui encerten els enigmes, dels qui els fallen i dels que diuen no n'encerto mai cap, o només algun dilluns.

La segona és que totes les incògnites tenen solució, i algunes fins i tot més d'una. Els correus argumentats que rebo per justificar respostes alternatives donarien per a una tesi doctoral sobre lexicografia.

La tercera és que l'única competència que paga la pena és la competència lingüística. I la quarta és que el català, tan sovint associat al dolor, és una font de plaer.

Que tots plegats siguem capaços de decantar la balança pel plateret del plaer en la nostra llengua. Jugueu-hi una mica cada dia. En aquests temps d'incerteses, més que mai, llegirem del dret i del revés el nom de la nostra llengua: Català, a l'atac!