EL PROBLEMA NO SÓN ELS NENS, SÓN ELS PARES

Ja fa uns quants anys que li va costar la dimissió. Desesperat, decebut, Florentino Pérez va llençar la tovallola davant el comportament dels seus jugadors, a qui va qualificar de "malcriats". Va reconèixer el seu error i va marxar. Però això del futbol crea addicció i, pocs anys després, va tornar a lluitar pel càrrec de president del Madrid.
Florentino ha après moltes coses entre un mandat i l'altre. De fet, el senyor Pérez és un home intel·ligent que té la capitat d'aprendre de les seves ensopegades o derrotes. Gairebé sempre...
Ho va fer quan li van prendre de les mans unes eleccions que havia guanyat amb una sospitosa allau de vots per correu que beneficiaven el seu rival. Va callar i va esperar. Es va tornar a presentar i va fer custodiar les saques de vots per una empresa de seguretat. No hi va haver sorpresa.
Ha fet de la llotja del Bernabéu un referent pel que fa als negocis i al tràfic d'influències. Tots els poders de l'Estat passen per allà i, tret d'alguna petita ensopegada als jutjats per temes de construccions o requalificacions, el Madrid té certa traça per sortir-se amb la seva. Fins i tot sembla que pugui tenir accés a la judicatura per empaitar els altres. I compte, dic sembla perquè ningú no pot provar res. Encara que sigui sospitós que una exmembre de la directiva blanca, la seva secretària, sigui advocada de l'Estat i demani presó per a Messi quan Hisenda el considerava innocent.
Tot això ho ha après el senyor Pérez i, si no entrem en el farragós món de l'ètica, tan poc pràctic quan es parla de negocis, podríem dir que tot li va oli en un llum.
Però es converteix en humà, en molt humà, quan parlem dels seus jugadors. Si l'home és l'únic animal capaç d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, Florentino Pérez és molt home. Perquè ha tornat a ensopegar amb els seus jugadors, a qui, com ja li va passar en el seu primer període a la presidència, està mimant per sobre de les seves possibilitats.
Nomes així es pot entendre la portada de "Marca" que justifica fins al ridícul que, tot i que per Bale es van pagar 100 milions d'euros (ara sí, companys? Ara són 100?), per Cristiano se'n van pagar més perquè hi havia interessos bancaris, 104. I així tothom content. El portuguès perquè és el que més ha costat de la història i el gal·lès perquè no se li ha rebaixat el preu. Els anglesos també, perquè tenen aquest pèssim costum de ser pulcres amb els seus números. I Florentino Pérez, content, perquè parlem de collonades i no de la jornada de Copa, de la qual el Madrid està eliminat per incompetència administrativa.
Si el nen tenia aquest caprici (de ser el més car), per què no se l'ha de complaure?
Doncs perquè després passen coses com les de les cinc agressions. O les mil sancions a Benzema perquè porta el cotxe com el Vaquilla duia el seu Supermirafiori: sense cinturó de seguretat, ni carnet de conduir i amb excés de velocitat. I no un cop, ni dos, ni tres... I no amb discreció... Ara ja pengen vídeos a la xarxa amb els col·legues al cotxe i sense cinturó. Potser tenien por que els segrestessin, com James, quan va fugir a 200 per hora de la policia i es va amagar a casa, a Valdebebas, on la "pasma" no hi pot entrar.
Florentino fins i tot ha justificat davant la premsa francesa el seu davanter encausat per un cas de suborn a un company de selecció. Diu que Benzema volia ajudar Valbuena.
Florentino no ha après del seu error en el primer mandat. Continua malcriant els seus nens. Ara ja fins a límits insospitats. I això nomes pot acabar malament per al Madrid.