Dones per la pau
El projecte "Encara hi ha algú al bosc" impulsa una proposta educativa
"Encara hi ha al bosc", produït per Cultura i Conflicte, dona veu a les supervivents i als fills i filles nascuts de les violacions de la guerra de Bòsnia, en què es van cometre entre 25.000 i 50.000 violacions com a estratègia de neteja ètnica. El documental, l'obra de teatre i l'exposició fotogràfica que integren el projecte són la base d'una proposta educativa pensada per a estudiants a partir de 3r i 4t d'ESO
25/02/2021 - 13.19 Actualitzat 14/03/2022 - 10.02
Durant guerra de Bòsnia es van cometre entre 25.000 i 50.000 violacions a dones, nenes i homes com a estratègia de neteja ètnica. Les supervivents i els fills nascuts de les violacions denuncien, 25 anys després, el silenci i l'estigma amb què han hagut de conviure i mostren la seva lluita perquè es faci justícia. El projecte multidisciplinari "Encara hi ha algú al bosc", que integra documental, obra de teatre i exposició fotogràfica, dona veu a aquestes víctimes de la guerra de Bòsnia.
El documental, dirigit per Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i Erol Ileri, es una producció de Cultura i Conflicte, un equip multidisciplinari de professionals del sector de les arts escèniques, la fotografia i l'audiovisual que creuen en la cultura com a eina de transformació social. Compta amb la col·laboració de TV3 i es va estrenar el 12 de gener del 2021 a "Sense ficció", amb una audiència de 258.000 espectadors i un 10,5 de quota. Des d'aleshores ha tingut més d'11.600 visionats a la carta.
Proposta educativa "Encara hi ha algú al bosc"
L'obra de teatre es va estrenar al festival Temporada Alta 2020. Aleshores, molts espectadors es van adreçar a l'equip de Cultura i Conflicte per plantejar-los la possibilitat de fer arribar aquell missatge a la gent jove, que no tenen cap record de la guerra de Bòsnia perquè encara no havien nascut. Teresa Turiera-Puigbò, codirectora del documental, recorda la petició, "centrada no només en el fet que es tracta d'un capítol de la història recent d'Europa, sinó perquè la violació, la impunitat, el silenci i la necessitat de memòria històrica estan a l'ordre del dia i es pot aplicar a qualsevol dels conflictes actuals."
D'aquesta manera, la proposta educativa es va convertir en la quarta pota del projecte "Encara hi ha algú al bosc", pensada per a estudiants a partir de 3r i 4t d'ESO. En totes les ciutats on es programen l'obra de teatre o la instal·lació fotogràfica o es fa una projecció del documental, Cultura i Conflicte promou la possibilitat de fer sessions matinals de teatre per a alumnes d'institut o projeccions del documental al mateix institut, amb col·loquis i xerrades, presencials o amb videoconferència, amb la participació de membres del col·lectiu o actrius de l'obra, en funció de l'interès o de les matèries que cursen els alumnes.
"Com a col·lectiu, sempre hem tingut clar que el treball que fem ha d'arribar més enllà de les parets d'un teatre o de l'emissió del documental. Per això, quan som a la ciutat en qüestió, aprofitem per abordar qüestions com quan acaba una guerra, la violació com a crim de guerra, la no presència de les qüestions de gènere en els acords de pau i els seus efectes, el paper de les segones generacions en la recuperació de la memòria història, etc.", Teresa Turiera-Puigbò, codirectora d'"Encara hi ha algú al bosc"
Documental "Encara hi ha algú al bosc"
La guerra de Bòsnia, el conflicte més sagnant a Europa després de la Segona Guerra Mundial, va acabar oficialment amb la firma dels Acords de Pau de Dayton, el novembre del 1995. Es calcula que entre 25.000 i 50.000 dones van ser violades durant la guerra als Balcans. No hi ha una xifra oficial perquè moltes de les víctimes no han sobreviscut o ho viuen en silenci.
La majoria de víctimes són dones d'origen musulmà, però també n'hi ha d'origen croat, serbi i gitano. Les violacions responien a una estratègia per atemorir la població i contribuir a la neteja ètnica. Però també hi va haver moltes violacions com a revenja i com a arma per atemorir la població.
Avui, aquestes dones són supervivents de la guerra i víctimes de la pau, perquè durant aquests 25 anys han viscut completament ignorades per les institucions, invisibilitzades per una societat que mira cap a una altra banda, i en molts casos, fins i tot rebutjades per les seves pròpies famílies. Aquest documental dona veu a les supervivents i als fills fruit de les violacions, que ara tenen 25 anys i que ja no parlen de guerra, sinó de la seva lluita contra l'estigma i la indiferència, i d'unes relacions d'amor entre mares i fills que s'imposen a l'objectiu de barbàrie que els va fer néixer.
L'obra de teatre
Amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart Codina i direcció de Joan Arqué Solà, l'obra està interpretada per Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri.
Fitxa tècnica
Direcció: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i Erol Ileri Llordella
Guió: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Realització: Erol Ileri Llordella
Producció: Judit Codina
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC: Daniel Barea
Direcció de producció: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Direcció de fotografia: Tyler Franta
Muntatge: Tyler Franta i Erol Ileri
Música: Pep Pascual Vilapua i Erol Ileri Llordella
Lingüista: Susanna Cros Bahí
Grafisme: Erol Ileri Llordella
2020
Una producció de Cultura i Conflicte, en coproducció amb Bonobo Films, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i el suport de Fundació Nando & Elsa Peretti, Diputació de Girona i l'Ajuntament de Barcelona.
Avui és notícia
Els pagesos mantenen tots els talls de carreteres malgrat l'oferta d'Ordeig de fer front comú pel Mercosur
El Barça de Flick suma un nou títol en imposar-se al Reial Madrid a la Supercopa (3-2)
Protestes a l'Iran: centenars de morts i ferits mentre el règim apunta a "agents estrangers"
Les protestes a Europa contra la repressió política a l'Iran, en imatges
Donald Trump amenaça ara Cuba: "Que facin un tracte abans no sigui massa tard"