La Xina celebra els 60 anys de l'autonomia del Tibet apel·lant al "Pensament Xi Jinping"

La cúpula del govern de la Xina ha desembarcat al Tibet per celebrar els 60 anys de la conversió en regió autònoma amb el nom de Xizang, amb la intenció de deixar clar que aquest país és més xinès que mai.

El president xinès, Xi Jinping, va arribar aquest dimecres a Lhasa, la capital, i aquest dijous s'ha fet una gran desfilada amb 20.000 participants a l'esplanada de davant del Palau de Potala, l'antiga residència del dalai-lama.

"Adherim-nos al pensament socialista de Xi Jinping"

Durant la desfilada s'han exhibit eslògans que criden a "garantir l'estabilitat", "promoure el desenvolupament" i "enfortir la defensa de les fronteres", amb el president del país com a ideòleg:

"Adherim-nos al pensament socialista de Xi Jinping, que ens servirà com a guia per implementar completament l'estratègia de nova era del partit per governar el Tibet."

És una fórmula que recorda molt a l'època del fundador i líder històric del Partit Comunista de la Xina, Mao Tse-tung, durant la qual la seva versió del marxisme-leninisme es va anomenar "Pensament Mao Tse-tung".

Wang Huning, número 4 del règim, ha estat l'encarregat de llançar l'advertiment més clar al dalai-lama i a tots els que lluiten perquè el Tibet torni a ser un país independent:

"Qualsevol intent de dividir la pàtria i soscavar l'estabilitat del Tibet està condemnat al fracàs!"

Xi Jinping no ha parlat durant la cerimònia, però aquest dimecres ha reclamat la "unitat interètnica" i també que el budisme tibetà sigui "guiat cap a l'adaptació a la societat socialista".

La pugna per designar el successor del dalai-lama

La commemoració s'ha fet un mes després que el dalai-lama celebrés 90 anys al seu refugi de Dharamshala, al nord de l'Índia, un aniversari que va aprofitar per insistir que el seu equip escolliria el seu successor.

És un repte llançat directament al govern xinès, que té la intenció d'escollir-ne un altre al Tibet, i controlar així la cúpula del budisme tibetà, que és la que ha governat el país durant segles.

Regió autònoma sota control ferri

El règim comunista va ocupar el Tibet el 1950 poc després d'aconseguir el poder a la Xina i el dalai-lama va convertir-se en cap d'estat llavors, amb només quinze anys, però el 1959 va decidir exiliar-se a l'Índia.

Va ser durant de la revolta a Lhasa contra el control de la Xina, que va reprimir-la militarment i va abolir el govern tibetà. El govern a l'exili va assegurar després que hi havia hagut desenes de milers de morts.

Sis anys després, el 1965, el règim xinès va convertir el Tibet en una regió autònoma, una de les cinc que hi ha a la Xina, tot i que des de llavors el control sobre el país ha estat cada vegada més ferri.

L'arribada al poder de Xi Jinping el 2012 va suposar una intensificació de la intervenció del règim: per exemple, des de llavors s'ha duplicat la xarxa de carreteres fins als 120.000 quilòmetres.

Amb motiu dels 60 anys de l'autonomia, el govern xinès ha assegurat que en aquest període l'economia del Tibet s'ha multiplicat per 155 i que la vida dels tibetans ha millorat molt.

A la Xina li interessen els recursos del Tibet

El Tibet té una superfície d'1.200.000 quilòmetres quadrats, més del doble que la península Ibèrica, i una població de poc més de tres milions i mig d'habitants, segons dades del 2020.

La immensa majoria són tibetans nadius, però es calcula que hi ha un 12% d'ètnia han, és a dir, xinesos que hi han anat en les últimes dècades, molts dels quals militars i càrrecs directius.

És una regió que té molta importància estratègica per a la Xina, perquè fa frontera amb l'Índia, però sobretot pels recursos naturals de tota mena que hi ha.

Per exemple, Xi Jinping ha aprofitat la visita per celebrar l'inici de la construcció d'una presa gegantina al riu Yarlung Tsangpo i per demanar que l'obra es faci de manera "vigorosa, ordenada i eficient".