El repte de treballar de cuidadora en una societat ebrenca cada cop més envellida

Johanna Abreu fa anys que treballa atenent persones vulnerables. Ha estat amb persones grans amb problemes de mobilitat, d'altres que tenien problemes de salut mental i ara es dedica exclusivament a l'atenció domiciliària.

Ha viscut alguns dels problemes que un dels referents en atenció a la dependència a l'Ebre, la cooperativa Saó, denuncia: falta de reconeixement social, una feina precària i la falta d'eines de suport emocional són algunes de les qüestions que més preocupen les cuidadores

"Fem de psicòlegs, d'infermers, de psiquiatres i, a més, fem tota aquella part social de la família que no hi és", explica la Johanna. I afegeix: "Personalment, penso que la feina hauria d'estar més ben valorada. Així les treballadores podríem estar més a gust i anar a la feina amb tranquil·litat".

La falta de reconeixement social és un dels problemes més destacats dels serveis d'atenció domiciliària aquí a les Terres de l'Ebre.

Marc Ballester, antropòleg i soci fundador de Saó, diferencia què passa entre les treballadores que estan en centres sanitaris i les que treballen directament a les llars: "El reconeixement i el respecte que té un treballador d'un hospital o d'una residència no és el que té quan arriba a l'espai privat". És a dir, un cop les cures es porten a casa, es deixen de dignificar.

Situació administrativa i salut mental

Tot plegat pot comportar dificultats per fer segons quins tràmits, com ara la regularització dels papers. Les cuidadores majoritàriament són dones, migrants, que treballen en condicions precàries.

"Molts cops hi ha una dependència a la inversa. Aquestes treballadores acaben depenent de la persona dependent, amb la complexitat que això comporta", resumeix Ballester. I afegeix com en pocs dies, si la persona dependent vol buscar-se una altra cuidadora, l'acomiada d'un dia per l'altre.

Aquí s'acaba iniciant un cicle que és com un peix que es mossega la cua. Més feina que no es veu, cada cop és més precària, hi ha menys espais per cuidar la salut mental i, al final, no hi ha temps per formar-se. Tot plegat també afecta el reconeixement professional.

Per cuidar la seva salut mental, la Johanna ara té un xat de WhatsApp amb altres treballadores de Saó on diàriament expliquen els problemes que tenen relacionats amb la feina. L'objectiu és escoltar-les, que es puguin alliberar i que no arrosseguin aquestes qüestions a la seva vida personal.

Problemes per trobar professionals

Les condicions globals del sector també afecten les mateixes empreses. De fet, cada cop és més difícil trobar personal format. "Costa trobar els perfils que es busquen: persones qualificades i amb experiència, tant per treballar en residències com també en domicilis", constata Aida Rodríguez, presidenta de Saó.

Una qüestió, les condicions laborals de les treballadores del sector de les cures, que és molt important en la nostra societat. Però encara ho és més en societats envellides com la de les Terres de l'Ebre. Un 22,9% de la població és major de 65 anys. I on hi ha dues de les comarques amb les taxes d'envelliment més elevades: la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.