dilluns
El segon capítol de "La destrucció d'una nació: l'Iraq", a "60 minuts"
El segon capítol comença amb l'11S. L'entorn de George Bush fill, clarament anti-Saddam, volia apuntar-se una victòria semblant a la de George Bush pare el 1991. L'11 de Setembre els proporciona l'oportunitat d'or. Per justificar la guerra contra l'Iraq, es crea una veritat alternativa, unes suposades armes de destrucció massiva que mai van aparèixer. La invasió estava decidida i es va fer sense mandat de l'ONU. I Saddam Hussein, detingut i condemnat a mort, va ser l'única arma de destrucció massiva que es va trobar a l'Iraq.
Però per a la gestió de la postguerra no hi havia cap pla. El responsable, Paul Bremer, era especialista en terrorisme, no havia posat mai els peus a l'Iraq i no parlava àrab. El desconeixement de la complexitat de les forces internes enfonsen el país en la violència interconfessional. Allò era un polvorí. Tres anys i mig després d'haver arribat a l'Iraq, els 150.000 soldats de la coalició estaven totalment desbordats. I l'Amèrica que havia de portar la democràcia a l'Iraq torturava a la presó d'Abu Ghraib.
Quan el president Bush, al Despatx Oval, em va preguntar directament com podia descriure la situació a Bagdad en aquell moment, li vaig respondre: "Senyor president, Bagdad és un infern". Meghan O'Sullivan, consellera especial a l'Iraq de l'administració Bush, 2001- 2007
I quan el 2011 Barack Obama ordena la retirada de les tropes nord-americanes de l'Iraq, arriba l'hora d'Estat Islàmic.
Dirigit per: Jean-Pierre Canet
Sant Joan Despí, 13 de maig del 2022