"El segrest de Núria" i "Les 7 vides d'Eduard Toda" a la sessió doble d'"El documental"
"El segrest de Núria"
La nit del 8 al 9 de juliol de 1967, la imatge de la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu santuari. Quatre dies després, se n'havia de fer la coronació. Ara, quan es compliran cinquanta anys d'aquell fet, per primera vegada s'expliquen tots els detalls de l'operació: qui ho va fer, com i per què. Però, també, on van amagar la imatge durant més de quatre anys i com se'n va fer el complicat retorn, de forma secreta, i amb la complicitat del bisbat d'Urgell.
L'acció, la va dur a terme un grup de joves activistes antifranquistes. Hores després del segrest difonien un comunicat en què s'hi exigien tres reivindicacions que s'emmarcaven en la campanya del moment "Volem bisbes catalans!". Les tres demandes consistien en l'exigència de nomenaments de, només, bisbes catalans per a totes les diòcesis de Catalunya; la petició de dimissió de l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín, i el retorn de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, exiliat des de feia dos anys a França.
El segrest de Núria ha estat, fins avui dia, una de les accions del catalanisme antifranquista més desconegudes i silenciades. D'una banda, per la prudència que han mantingut els que van idear i dur a terme l'acció i, de l'altra, per les responsabilitats que haurien hagut d'assumir per la desaparició d'una talla romànica de gran valor.
Després de realitzar "L'exili de la marededeu de Núria", sobre la sostracció de la imatge durant la Guerra Civil Espanyola, la productora Zeba Produccions va tenir l'oportunitat de contactar amb un dels organitzadors del segrest del 1967 i de seguida es va apassionar amb la història, gairebé oblidada per la prudència i un pacte de silenci que havien mantingut les persones que van participar en el segrest.
Recuperar la història, però, no va ser gens fàcil. Durant més d'un any l'equip de Zeba Produccions va investigar tots els fils amb Manuel Castellet, l'expresident de l'Institut d'Estudis Catalans, i Rosa Anna Felip. Tot i que el mutisme sobre la identitat dels autors i el seu pacte de silenci per no revelar cap detall limitava la recerca, finalment, van poder resoldre la majoria dels interrogants al voltant del famós segrest de la imatge.
Per primera vegada, el documental dona a conèixer la identitat dels participants en l'operació, dos dels quals hi apareixen com a testimonis explicant-ne tots els detalls. Dos més encara prefereixen mantenir el seu anonimat i la resta van morir.
També es dona veu a les persones que van estar implicades més directament en aquell fet, com el capellà custodi del santuari, el capellà que va ser acusat del robatori, les persones que van tenir amagada la imatge a casa seva i la que la va tornar personalment. En total, vint-i-dos testimonis recuperen la història del segrest, entre els quals hi ha els historiadors Borja de Riquer i Josep Clara, l'escriptor Jordi Amat i alguns veïns i estiuejants de Núria.
A més, s'han descobert noves dades, com la ruta d'amagatalls on va estar la imatge durant els quatre anys que va estar il·localitzable i els detalls de l'operació per retornar-la al santuari, i s'han recopilat documents inèdits fins ara.
Fitxa tècnica
Direcció: Eduard Miguel
Realització: Zeba Produccions
Documentació i recerca: Manuel Castellet i Rosa Anna Felip
Producció executiva TV3: Jordi Ambròs
Producció delegada TV3: Joan Pavon
Guió i edició: Eduard Miguel i Sergi Guix
Imatge: Sergi Sala i Tània Ribas
Música original: Claudi Herreros
Postproducció d'àudio: Jump Studio&More
Documentació TV3: Francesc Pérez
Assessorament lingüístic: Roser Tintó
Disseny gràfic: Sheila Quirante
Imatges aèries: Droneworcat i David Palmada
Locució Ràdio Vaticà: Toni Cors
Assessorament legal: Vilar Advocades
Una producció de Zeba Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, Diputació de Girona, Bisbat d'Urgell, Televisió del Ripollès, Ajuntament de Queralbs i Ajuntament de Ribes de Freser. Amb el suport de 102 mecenes.
Eduard Miguel, director
Director i realitzador dels documentals "El general Moragues, l'heroi oblidat"; "La Crida, història d'una resposta"; "Pau Escalé, go to the Parad-ICE"; "L'Operació Garzón contra l'independentisme català", i "Manuel de Pedrolo, trencant l'oblit".
"Les 7 vides d'Eduard Toda"
"Les 7 vides d'Eduard Toda" és un recorregut biogràfic i humà per la vida d'Eduard Toda (1855-1941), una figura molt oblidada malgrat la seva rellevància. Clarament inclassificable, va tenir una vida apassionant. Va fer de cònsol, escriptor, egiptòleg, historiador, gestor i defensor del patrimoni cultural català. Aquest documental és una de les nombroses iniciatives que ha llegat l'Any Toda, que va concloure al mes de desembre i que commemorava el 75è aniversari de la seva mort.
Entre altres coses, Eduard Toda va ser el primer egiptòleg català i espanyol; el primer que va excavar una tomba intacta a l'antic Egipte; amic íntim d'Antoni Gaudí; diplomàtic a la Xina del segle XIX; viatger infatigable pel continent asiàtic; "descobridor" del català a l'Alguer; erudit de la Renaixença; un dels bibliòfils més grans de la història de Catalunya; home de negocis d'èxit a Londres i, al final dels seus dies, reconstructor del monestir de Poblet.
I a la seva trajectòria, s'hi afegeix la seva faceta de galant. Era alt, ben plantat, d'ulls blaus, bon conversador i culte. El resultat és que som davant d'un personatge digne de pel·lícula de l'època més daurada de Hollywood, que fa, alhora, d'Ali Bey, Indiana Jones, Reginald Johnson, Lawrence d'Aràbia i László Almásy.
Aquest és un projecte molt personal dels realitzadors Manel Vinuesa i Ramon Masip, i del periodista Toni Orensanz, que el 2012 van decidir fer un documental sobre la vida d'Eduard Toda, convençuts que era un personatge de pel·lícula. La producció és de Mabs i Making Movies.
En paraules de Ramon Masip, un dels directors: "Les principals motivacions del treball eren dues: d'una banda, l'absoluta seguretat que el personatge té una força i fascinació fora de mida i, d'una altra, la constatació que és una figura molt oblidada, malgrat la seva importància en la generació d'un discurs simbòlic i cultural a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX".
Un altre dels directors, Manel Vinuesa, opina que "és veritat que hi ha llibres acadèmics sobre Eduard Toda, però nosaltres crèiem, i continuem creient, fermament, que Toda necessita més divulgació i més coneixement de la seva obra entre la ciutadania. Sap greu que personatges com Toda quedin en l'oblit".
Fitxa tècnica
Direcció: Ramon Masip, Toni Orensanz i Manel Vinuesa
Realització: Ramon Masip i Manel Vinuesa
Guió: Toni Orensanz
Direcció de fotografia: Ramon Masip i Manel Vinuesa
Edició i postproducció: Ramon Masip i Manel Vinuesa
Postproducció d'àudio: Lluís Carreño
Música: Vimúsica España
So directe: Òscar Bricollé
Producció: Montse Bartolomé, Marta Tersol i Roser Lloveras (producció Egipte)
Locució: Carles M. Davó i Pep Ribas
Figuració: Berta Vinuesa
Xarxes socials: Meritxell Llenas
Duració: 60 minuts
2016
Una producció de Mabs i Making Movies
Toni Orensanz, director
(Falset, 1970) Periodista i guionista "freelance". Va ser guionista d'El Terrat durant vuit anys (1998-2006) i actualment és soci de la productora Making Movies i col·labora amb diverses productores audiovisuals, dedicat al periodisme, el documental i la publicitat. Entre els programes i documentals en què ha treballat destaquen: el "late nihgt" "La cosa nostra"; el "talk show" "A pèl"; el programa sobre arqueologia "Sota terra" i els documentals "Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar" i "Els brigadistes entre nosaltres" (codirigit amb Manel Vinuesa i Jordi Domènech), que va resultar premiat en el festival Memorimage 2011. Alguns dels seus llibres són el de recerca històrica "L'òmnibus de la mort" (2008), el recull de relats titulat "El falsari" (2010), la novel·la "L'estiu de l'amor" i "El nazi de Siurana" (2016).
Manel Vinuesa, director
(Barcelona, 1967) Productor i realitzador audiovisual. Des de l'any 1989 ha dirigit diverses empreses del sector audiovisual. Soci fundador de Master Vídeo des del 1989 fins al 1996. Director d'Eix Media Films i Origen TV. Des del 2006 fins a l'actualitat dirigeix Making Movies, dedicada a la producció i realització d'espots, vídeos publicitaris i documentals. El seu documental "Els brigadistes entre nosaltres" (codirigit amb Toni Orensanz i Jordi Domènech) va resultar guardonat en el Festival Internacional Memorimage 2011.
Ramon Masip, director
(Reus, 1969) Realitzador i productor audiovisual des de l'any 1989, quan funda l'empresa Videoproduccions Mabs SL. El 1998 crea, juntament amb dotze socis més, l'empresa Iniciatives de Televisió, dedicada a la gestió i explotació de Canal Reus TV i TAC 12. Durant els anys 2003-2006 va ser professor de mitjans audiovisuals a l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona. Dirigeix el programa de televisió "Tàpias a la Carta" entre el 2003 i el 2006. Realitza espots de televisió i produeix diferents audiovisuals, entre els quals destaquen "La Vida a la prehistòria" (per a CosmoCaixa), "Fortuny, el Mite" (coproduït amb Toni Orensanz i Manel Vinuesa per al Museus de Reus) i "Vins plens d'història" (per a la denominació d'origen Montsant). És realitzador en directes de diferents esdeveniments esportius i culturals arreu de l'estat espanyol.