Sumar PSOE
Tractorada Barcelona
Anna Guitart Institut Ramon Llull
Hisenda bizums
Mèrit de les Belles Arts
Pilar Alegría eleccions Aragó
Bondi Beach
Medalla d'Or de la Generalitat
Nominacions Gaudí 2026
Pesta porcina africana
Querella Mossos vaga Palestina
Salomé Pradas
T-usual T-jove 2026
Luis Enrique Valverde
Barça Guadalajara Copa

EUA

El Senat aprova el nomenament de Negroponte com a cap d'espionatge dels EUA

John Negroponte ha estat nomenat com a primer director nacional d'Espionatge per coordinar la feina dels serveis secrets del país. El Senat dels EUA ha designat qui va ser ambaixador nord-americà a l'Iraq pel càrrec que el president George W. Bush va crear al febrer passat. Negroponte tindrà entre les seves prioritats reformar l'aparell d'espionatge arran dels errors detectats en els informes per analitzar els atemptats del 2001.

22/04/2005 - 00.18 Actualitzat 05/11/2019 - 16.00

El Senat dels EUA ha nomenat John Negroponte com a director nacional dels serveis secrets dels Estats Units, tal com va anunciar George W. Bush. Negroponte tindrà el control sobre el pressupost i el finançament de les quinze agències d'espionatge dels Estats Units, que actualment estan immerses en nombroses batalles internes pel que fa a les competències que han d'assumir cadascuna. Negroponte serà el principal assessor del president en matèria de serveis secrets i controlarà un pressupost de 40.000 milions de dòlars de les diverses agències. L'exambaixador dels EUA a l'Iraq ha estat nomenat en un càrrec creat, després que Bush escoltés aquesta recomanació, entre les principals conclusions que va emetre la comissió independent que va investigar els atemptats de l'11 de setembre del 2001. Més de 80.000 milions de dòlars més per les despeses a l'Iraq i l'Afganistan El Senat dels EUA també ha aprovat per unanimitat una assignació extraordinària de 81.000 milions de dòlars per finançar les despeses de l'ocupació militar a l'Iraq i a l'Afganistan. La partida, aprovada per 99 vots a favor i cap en contra, havia estat sol·licitada en caràcter d'urgència pel president dels EUA, George W. Bush. Amb aquests fons el cost de la intervenció militar i la reconstrucció en aquests dos països pujarà a més de 300.000 milions de dòlars fins ara.