El senglar, criminalitzat? Un animal en el punt de mira però clau en els ecosistemes

"El senglar és una espècie autòctona". Així comença la classe de Gestió de Fauna de quart del grau en Ciències Ambientals de la UB. El professor, investigador de l'IRBIO, és Joan Real. 

La definició és necessària en un moment en què la paraula que més sentim al costat de "senglar" és "plaga", acompanyada sempre de connotacions negatives que fan que, de vegades, oblidem que es tracta d'una espècie pròpia de Catalunya, de la nostra fauna salvatge. 

Ara del senglar en parlem molt a tots els mitjans, a les rodes de premsa del Departament d'Agricultura... Però en realitat no en sabem gaire cosa. 

De fet, experts com Joan Real demanen més estudis sobre la interacció de l'animal amb els ecosistemes. "Caldria fer estudis en profunditat, que ara no hi són a Catalunya, per conèixer els seus efectes en diferents escenaris i diferents densitats. I això no s'ha fet", lamenta.

La imatge més coneguda del senglar és la de l'animal en entorns habitats, remenant escombraries. Però el senglar es comporta diferent depenent de l'hàbitat. És molt intel·ligent, així que sap adaptar-se. Si té menjar a dojo en els nostres contenidors, ho aprofita. "Però en zones d'alta muntanya és un animal molt tímid", diu Real.

Aquest doctor en biologia assenyala com un dels motius més importants de l'augment de la població de senglar el fet que hàgim construït en zones forestals, amb escombraries i menjar tan a prop. Perquè com més aliment troben, més es reprodueixen. 

Què ha provocat que sigui un problema?

A principis del segle XX aquest mamífer va estar a punt d'extingir-se a Catalunya. Però diversos factors van fer que proliferés. 

Al fet d'urbanitzar en zones forestals i al menjar llençat per excursionistes al medi natural cal afegir-hi les granges de cria de senglar promogudes pels caçadors per fer augmentar l'espècie. També la proliferació de masses boscoses (el seu refugi), i de l'agricultura de tipus industrial, on troba menjar. Però sobretot la falta de depredadors. 

"L'únic depredador que té ara és l'espècie humana", diu Joan Real. "Els depredadors que tenia es van extingir a començaments del segle passat: el linx, el llop... Així que ara té abundància de menjar i, a sobre, pot campar tranquil", remarca.

N'hi ha massa?

Però actualment el senglar és una plaga? El concepte "plaga" significa que provoca danys en les nostres activitats socioeconòmiques. I sí, és així. Comporten accidents a les carreteres, danys a l'agricultura...

En realitat, però, això significa que n'hi ha massa? L'investigador Joan Real és taxatiu a l'hora d'afirmar que aquest concepte no té sentit ni hauria d'existir en ecologia:

No n'hi ha massa: hi ha els que hi ha d'haver amb les condicions que tenen, que nosaltres els hem facilitat.

Ara bé, "una altra cosa molt diferent és que ens provoquin pèrdues econòmiques o danys a la nostra societat", puntualitza. 

I és que, malgrat la imatge negativa que n'estem forjant a partir dels danys que provoquen als humans, el senglar és bàsic per als ecosistemes. 

Un animal amb efectes molt positius sobre els ecosistemes forestals

El catedràtic i investigador de l'ICREA-UPF i de l'Institut de Biologia Evolutiva Tomàs Marquès i Bonet certifica ben clarament que "el senglar no és mai el problema":

El problema és que els humans hem desequilibrat els ecosistemes.

Les activitats humanes han fraccionat el territori, han posat menjar a dojo a disposició dels senglars i els hem tret els depredadors principals. El còctel està servit. Però ara ens causen danys i els volem reduir.

"Ajustar l'ecosistema implica criteris científics. I el que no es pot fer és culpar una espècie que el que fa és viure en el seu entorn, com ha fet des de fa milers d'anys. El que passa és que el seu entorn està desequilibrat, i ell s'hi adapta", defensa Marquès.

Tomàs Marquès critica que en l'actual gestió del senglar no es tingui més en compte el criteri científic i, sobretot, diu que "ja n'hi ha prou de pensar només en el senglar en aquesta crisi", la pesta porcina africana.

"No hi ha fauna bona ni fauna dolenta. En un ecosistema tothom té el seu paper. L'ecosistema és un tot. No pensar en l'ecosistema de manera holística és un error", remarca.

De fet, ja ha passat diverses vegades en la història de la humanitat que la desaparició d'una espècie provoca que en proliferi una altra, tant, que ens provoca danys.

"Si ara et carregues els senglars, potser la pròxima plaga serà d'un invertebrat que els senglars ens controlen. És molt delicat, què toques i què no toques, i per tant s'ha de fer amb molta cura, amb ciència", defensa.

El senglar, un enginyer de la natura

Però, a més, el senglar ens dona moltíssims serveis en l'ecosistema. Joan Real explica que se'l considera "un enginyer de la natura". Per què? Ho enumera.

És omnívor. Això vol dir que si menja glans o altres plantes, dispersa de manera natural les seves llavors. Per tant, té un paper fonamental en la salut dels boscos i en la distribució de les espècies, "també per com es mou, dispersant-les enganxades en el pèl". 

Per si no n'hi hagués prou, "com que menja invertebrats, és un controlador de les seves poblacions". 

Encara més, "menja carronya". Per tant, manté nets els ecosistemes i prevé malalties, per exemple.

I seguim sumant beneficis: "El senglar també obre camins", així que indirectament pot ser un aliat contra incendis.

N'afegim més: "Com que grata el terra, l'aireja i a més permet que així hi entri nitrogen. Per tant, fertilitza el terreny". 

I és que "té una gran funció en els ecosistemes forestals". I, probablement, aquests elements no són els més coneguts sobre el senglar...

Efectes positius a banda, els negatius a la nostra activitat socioeconòmica són un problema; ara, per exemple, la possibilitat que la pesta porcina africana la transmetin als porcs de granja.

Sobre aquest punt, Joan Real defensa que la veritable mesura de contenció és mantenir controls higiènics a les granges:

Els controls sanitaris han de ser estrictes, perquè tenim vuit milions de porcs que, de vegades, han estat en contacte amb països que tenen la malaltia.

Vuit milions enfront de 120.000-180.000 porcs senglars, una xifra estimada que és difícil saber amb exactitud. 

Quines solucions s'haurien d'engegar?

Joan Real argumenta que busquem solucions a un problema però no hem estudiat bé com és de gran ni tan sols quants diners ens costa.

El primer que hauríem de fer és quantificar els danys, i quantificar-los també econòmicament.

Després, per reduir la població de senglars, el més eficaç és reduir la seva disponibilitat d'aliment. 

"Hi ha estudis de demografia, a Collserola i en països europeus com França, que indiquen clarament que reduint la disponibilitat d'aliment la quantitat de senglars disminuiria".

Evidentment, no hi ha una solució única: hi ha d'haver un conjunt de mesures. Així doncs, segons Joan Real, "hauríem d'actuar simultàniament en diferents fronts. No només reduir el menjar en urbanitzacions, sinó també reduir els conreus industrials on tenen tot el menjar que volen." Uns conreus que, a més, tenen altres efectes ecològics negatius.

I, també, combinar-ho amb captures i sacrificis. Però aquestes captures, com totes les mesures, s'haurien de fer seguint preceptes científics. De fet, són molts els experts en biodiversitat que estan convençuts que seguint aquestes mesures es podria estabilitzar la població de senglars.

Cal reduir la població a la meitat?

Fa uns dies, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, deia que "s'ha de reduir a la meitat", i anunciava ajudes als caçadors d'entre 18 i 30 euros per senglar mort. No explicava com, i demanava "fugir de prejudicis i de biaixos ideològics".

Però més enllà dels "biaixos ideològics", la pregunta és: aquesta serà la mesura eficaç?

Encara més: Tomàs Marquès es pregunta "per què la meitat, per què no un 20% o un 80? Hem de saber quin és l'efecte de cada mesura. La gestió s'ha de fer amb criteri i aportant criteris ecològics, socials i econòmics, d'acord, però amb fonament i ciència". 

De fet, cada any, segons dades del departament, ja es cacen 70.000 senglars a Catalunya, una xifra que ja suposa la meitat dels que hi ha. 

Joan Real va més enllà i posa l'exemple d'Austràlia, on la indústria de la llana impulsa i finança estudis sobre els principals problemes de les seves ovelles. "Tenen espècies al·lòctones, per exemple el conill, que els produeix danys a les pastures i que, per tant, competeix amb les ovelles." 

Així que paguen estudis científics de recerca sobre el conill. "Per què a Catalunya els sectors implicats directament no inverteixen justament en aspectes com en aquest cas del senglar?"

Perquè sembla obvi però no sempre es té en compte, com recorda Tomàs Marquès:

L'evidència del coneixement és el que ens pot dur a una gestió correcta i efectiva.