Madrid
El sud de Barcelona i el nord de Tarragona són les zones de Catalunya més amenaçades per la desertització
Catalunya es troba en perill de desertització, com moltes altres comunitats d'Espanya. Les comarques de més risc són les del sud de Barcelona i el nord de Tarragona. És un problema que no tan sols té a veure amb les variacions climàtiques, sinó també amb l'activitat humana: la sobreexplotació agrícola de la terra o els excessos urbanístics que agredeixen directament el sòl. En definitiva, diversos fronts a resoldre que ara s'analitzen a Madrid en la vuitena Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertització.
03/09/2007 - 19.59 Actualitzat 04/09/2007 - 00.54
Una tercera part de la Terra està patint un preocupant procés de desertificació. A la falta de pluges i a la sequera, s'hi ha d'afegir l'acció de l'home: incendis, sobreexplotació de les terres i de les fonts hídriques o la creixent urbanització en llocs inadequats. Això suposa que 1.200 milions de persones ja pateixen els efectes de la desertificació i la seva subsistència està en greu perill. Per intentar trobar-hi solucions, representants de més de 200 països estaran reunits a Madrid durant dotze dies. Demanen més atenció i recursos sobretot dels països rics, que també viuen la desertificació.
Una tercera part del territori espanyol és víctima en diversos graus la desertificació. Múrcia, el País Valencià i les Canàries estarien afectats en un 90% del seu territori, però no serien els únics punts crítics. Catalunya també es troba en seriós perill de desertificació, sobretot pel que fa a les comarques del sud de Barcelona i del nord de Tarragona. Els deltes del Llobregat o de l'Ebre són zones especialment amenaçades per la desertificació.
La degradació de la Terra provoca l'emigració de milions de persones sobretot a l'Àfrica. Per això, en la seva intervenció, la ministra espanyola de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha dit que vol que el "drama humà de l'emigració massiva" provocada per la desertització impulsi els països a treballar amb eficàcia per passar dels debats ideològics a la presa de decisions i actuacions polítiques. Es tracta d'un "extraordinari desafiament des del punt de vista dels drets humans i no només des de l'òptica mediambiental", ha dit la ministra davant dels delegats de les Nacions Unides de 191 països, experts i representants de les ONG.
La titular de Medi Ambient ha parlat també de la importància que en els pròxims deu anys s'aprovin nous instruments que reforcin els ja existents i que es promogui la sinergia i cooperació entre les diferents delegacions de l'ONU.
Per la seva part, el secretari executiu en funcions de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació ha dit que la sequera és "un assassí lent però molt eficaç" i, per tant, ha assegurat que s'han de trobar les eines adequades per mitigar-la.
Avui és notícia
Sorteig de la Grossa de Cap d'Any, que reparteix premis de fins a 200.000 euros
La nova llei d'eficiència de la justícia arriba als jutjats: què canvia
Israel prohibirà operar a Gaza a una trentena d'ONG com Metges sense Fronteres a partir del gener
Què sabem i què no del brot de pesta porcina: és una soca nova o desconeguda fins ara?
Or i plata en màxims històrics: per què pugen els metalls preciosos