El superordinador Mare Nostrum entra en funcionament a Barcelona

Darrere les portes de l'antiga capella de la torre Girona, construïda a principis del segle passat, treballa el superordinador d'ús públic més potent del món: el Mare Nostrum. Aquest recinte, desacralitzat fa anys, forma part del campus barceloní de la Universitat Politècnica de Catalunya, responsable, juntament amb els governs central i autonòmic i la multinacional IBM, d'aquest nou equipament científic. Un cub de 50 tones de vidre i ferro, al qual només es pot accedir per una doble porta de seguretat estrictament controlada, protegeix aquest autèntic cervell electrònic capaç de processar 40 bilions d'operacions per segon o, dit d'una altra manera, que pot calcular en un segon el que una persona trigaria 10 milions d'anys a fer amb una calculadora. I és que qualsevol dada referent al Mare Nostrum té proporcions gegantines: conté 4.564 processadors que treballen en paral·lel, i una memòria de 9 terabytes, equivalent a la de 18.000 ordinadors personals o, aproximadament, 29 milions de llibres, els mòduls que el componen ocupen 120 metres quadrats i pesen 45 tones, consumeix 630 quilowatts d'energia i ha costat 43 milions d'euros. La inversió revertirà en benefici de tota la comunitat científica, perquè el Mare Nostrum estarà a disposició de qualsevol institució pública que el necessiti i en justifiqui l'ús.