El tap de la dependència: quasi 60.000 persones esperen la valoració a Catalunya

El tràmit per rebre les ajudes a la dependència és el segon per al qual la ciutadania ha d'esperar més, i és un dels que la Generalitat ha inclòs en el paquet de mesures per simplificar l'administració catalana.

Actualment, són gairebé 60.000 les persones que encara esperen la valoració del seu grau de dependència, més del doble que fa un any i mig. El desembre passat, el Departament de Drets Socials va aprovar una injecció de diners en personal i tecnologia que, de moment, només s'ha reflectit en la reducció del temps d'espera per a la valoració del grau de dependència.

Tot i així, els ciutadans encara han d'esperar quatre mesos i mig. El tap en el sistema de dependència és enorme i la llista d'espera torna a créixer.

Un cop valorats, l'administració ha de fer la PIA, és a dir, establir a què té dret cada dependent (centre de dia, residència, atenció domiciliària, ajudes per a un cuidador no professional, etc.).

Per establir la PIA hi ha gairebé quatre mesos més de mitjana d'espera i gairebé 35.000 dependents esperant. Després, i en funció de les necessitats de cada persona, de cada família, s'ha d'esperar una plaça lliure o que l'administració designi la persona que ha d'anar a casa d'aquell dependent.

Persones darrere les xifres

Més enllà de les xifres, que ja són de per si preocupants, la veritable injustícia és que al darrere hi ha persones i, sovint, les famílies que menys recursos tenen. Seria el cas dels De Gea. Feia un any i mig que havien demanat plaça pública en una residència i els va arribar just quan el pare, l'Antonio, havia de deixar el sociosanitari on estava ingressat. Van ser, asseguren, mesos desesperants, com explica la Maria, una de les filles:

"El que no té la gent gran és temps. Ens demanen temps. Ens demanen paciència. La paciència la pots treballar però amb el temps no hi pots jugar."

Com moltes famílies, no podien fer front a les alternatives que tenien si no els arribava una plaça pública: una era que tornés a casa, amb la dona també dependent i amb personal d'ajuda 24 hores, i l'altra ingressar en una residència privada amb un cost mensual de 2.500 euros. Cap de les dues opcions estava a l'abast de les finances familiars.

Recursos que fan falta i tipus d'ajudes

La Generalitat comença a moure fitxa per resoldre el tap del sistema de dependència, almenys pel que fa al temps d'espera. Una altra cosa són els recursos que fan falta per atendre una població cada cop més envellida i més dependent. Andrés Rueda, el president de l'Associació de Directors de Centres d'Atenció a la Dependència, hi ha posat xifres:

"Si volem netejar la llista d'espera que tenim, necessitem una aportació extraordinària de 2.500 milions d'euros."

El govern espanyol acaba d'aprovar i enviar al Congrés una reforma de la llei per ampliar les cobertures actuals, que no responen satisfactòriament a les necessitats de la gent gran. Aconseguir una plaça pública en una residència, en funció del territori, costa anys d'espera i moltes persones moren abans d'aconseguir-ho.

L'atenció domiciliària, apunta Rueda, també està infradotada. "Si necessito una atenció continuada perquè soc un grau 2 o un grau 3, i a casa el que em donen són dues hores i mitja al dia, això és completament insuficient. Si incrementen les persones que han d'estar a casa, hem d'incrementar els cuidadors. I no en tenim", conclou.

Per això, des de l'Associació de Directors de Centres d'Atenció a la Dependència qualifiquen la proposta, novament, de paper mullat si no es posen més recursos econòmics i personals sobre la taula.