La Grossa de Cap d'Any 2025
Campanades TV3
Mor Isiah Whitlock Jr.
Dispositiu de seguretat de Cap d'Any
Violència masclista 2025
Títols transport 2026
Novetats llibres 2026
Or i plata en màxims històrics
Euríbor
Balisa V-16
Girona radar carrer Pedret
Mbappé
2026
Derbi Espanyol Barça

Madrid

El TC suspèn cautelarment la llei contra els desnonaments i la de voluntats digitals

El govern espanyol va presentar fa un mes recursos d'inconstitucionalitat contra aquestes lleis

26/10/2017 - 08.33 Actualitzat 09/09/2020 - 10.53

El Tribunal Constitucional ha tornat a actuar contra lleis aprovades pel Parlament després d'admetre els recursos presentats pel govern de Rajoy. L'alt tribunal ha suspès de manera cautelar la llei d'emergència habitacional i la d'herència i vida digital. La primera preveia l'ús social dels habitatges buits dels bancs i grans propietaris, i anava encaminada a evitar desnonaments. Facilitava el reallotjament de famílies en risc d'exclusió amb lloguers socials, i la mediació entre els endeutats i les entitats financeres.

També queda sense efecte la llei que regulava l'herència digital i que permetia designar un administrador per gestionar el llegat a internet després de la mort. La suspensió és de fins a cinc mesos, quan el Constitucional haurà d'estudiar-les i decidir si les suspèn definitivament. Es tracta de dues lleis que el Parlament havia aprovat per unanimitat.

El govern espanyol va aprovar en el Consell de Ministres del 29 de setembre presentar els recursos d'inconstitucionalitat contra aquestes dues lleis, i també contra la llei de l'Agència Catalana de Protecció Social, que el TC també ha tombat aquesta setmana. En aquell moment, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va explicar per què havien recorregut la llei de voluntats digitals. L'executiu de Rajoy va argumentar que havien sol·licitat l'obertura de la comissió bilateral per tractar "aspectes tècnics d'aquesta llei" però va dir que la Generalitat no va respondre a la sol·licitud. Per tant, el govern del PP va recórrer al TC perquè va entendre que no hi havia "voluntat d'acord" per part de la Generalitat.