El TNC acull l'humor crític d'Albert Vidal, un dels pioners de les "performances"

Queden una mica lluny les seves provocacions artístiques -feia catorze anys que no estrenava a la ciutat-, però, quan s'anomena l'actor Albert Vidal, molts recorden episodis tan comentats com quan es va tancar en una gàbia del zoo de Barcelona per una de les seves "performances". Després d'haver-se establert a Mongòlia, d'haver viscut amb tribus nòmades del Níger o d'haver practicat la música dels monjos tibetans, ara ha tornat. I, si abans era freqüent anar-lo a veure en túnels, excavacions o esglésies, ara s'ha instal·lat al Teatre Nacional. A l'espectacle, no hi falta la seva música "tel·lúrica", que transporta el públic a la cultura oriental. Però es queda en això, en un simple acompanyament, perquè el que realment sustenta l'espectacle és una humorística i molt encertada reflexió dels tics i les misèries del dia a dia del nostre món occidental.