El Tribunal Penal Internacional destitueix el fiscal en cap, Karim Khan, per conducta sexual inapropiada

El Tribunal Penal Internacional, el TPI, ha rebut un dur revés amb la destitució del fiscal en cap, Karim Khan. Els estats que integren aquest tribunal han aprovat apartar-lo definitivament per conducta sexual inapropiada. 

En una decisió sense precedents per al tribunal encarregat de jutjar els crims internacionals més greus, la destitució s'ha aprovat amb 82 vots a favor, 13 en contra i 15 abstencions, i ha superat, així, la majoria absoluta de 63 vots necessària. 

Això passa en un moment en què els Estats Units qüestionen l'existència d'aquesta institució, que investiga crims greus contra la humanitat i genocidis.

Khan considera que el TPI ha decidit destituir-lo mitjançant un procediment que vulnera drets fonamentals i ha anunciat impugnarà la decisió per "totes les vies legals disponibles".

A l'ull de l'huracà per Israel

Karim Khan, advocat escocès especialitzat en drets humans, va ser nomenat fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional el 2021, amb el prestigi de ser un dels juristes més reconeguts internacionalment. Sabia que era un càrrec difícil que li comportaria molts enemics, ja que la legitimitat de la institució està constantment atacada, i també els seus integrants.

Dues dones l'acusen d'abusar-ne sexualment. Es tracta de la seva assistent al TPI i una altra dona que va treballar amb ells fa anys. Totes dues expliquen que constantment traspassava els límits, grollerament, per intentar tenir relacions sexuals

Ell ho nega tot, diu que és una campanya de desprestigi motivada políticament. Va decidir apartar-se fa un any i al juny el comitè executiu de la institució el va suspendre a l'espera de la votació de l'assemblea de tots els membres.

Durant el seu mandat, el tribunal va emprendre una de les accions més destacades arran de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022: l'emissió d'una ordre de detenció contra el president rus, Vladímir Putin, per la deportació il·legal d'homes ucraïnesos.

Però Khan es va posar definitivament a l'ull de l'huracà quan el 2024 va emetre una ordre de detenció internacional contra el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el seu exministre de Defensa Yoav Gallant, per crims de guerra i crims contra la humanitat a Gaza. 

De seguida va ser sancionat per Washington, el gran aliat d'Israel. Però no només ell va rebre la indignació dels Estats Units, sinó també dos fiscals i vuit jutges del TPI i la relatora de l'ONU per Palestina: no poden entrar als Estats Units i tenen els béns bloquejats. ONGs palestines que han aportat proves també han estat sancionades.

Veneçuela marxa del TPI

El TPI és l'únic tribunal permanent que jutja les persones acusades de cometre crims de guerra. Dels 193 països que hi ha a les Nacions Unides, només 125 en formen part. La resta no han firmat l'Estatut de Roma, el tractat fundacional, perquè el temen.

Aquest mateix divendres, Veneçuela ha anunciat que en surt definitivament. El govern veneçolà ha dit que es tracta d'una decisió "ferma i irrevocable". Una decisió que ha pres, diu, perquè aquest organisme respon a un biaix que ha concentrat la seva tasca de manera "desproporcionada" en països africans i llatinoamericans.

En aquest sentit, hi ha altres països que han decidit sortir-ne. És el cas de Burundi, primer país a abandonar formalment l'Estatut de Roma el 2017, i que es va retirar després d'una investigació del TPI sobre els crims i actes de violència política comesos al país.

També el president Rodrigo Duterte va retirar Filipines el 2019, després que s'obrís un examen preliminar dels abusos comesos durant la seva "guerra contra la droga".

L'últim país que va fer efectiva la seva sortida del tribunal va ser el Níger, després d'acusar el tribunal de parcialitat i de ser una "eina neocolonial".

Potències com els Estats Units, la Xina, Rússia o Israel s'han mantingut al marge o s'han retirat del TPI.