El Tribunal Suprem entra en precampanya el 12-O amb la llei de nets

El 12 d'octubre s'ha convertit en un acte més de precampanya, on Ceuta i l'habitatge apuntaven a protagonistes, però que ha acabat marcat per la decisió del Tribunal Suprem, que manté suspès el vot dels nacionalitzats amb la llei de nets. 

La decisió no agrada al govern espanyol, però fonts de l'executiu asseguren que no tenen marge al recurs via Advocacia de l'Estat, però que, en canvi, sí que podrien votar afectats que es vegin fora del cens i que considerin que van fer correctament el procés per demanar la nacionalització. Fonts del constitucional, on arribaran els recursos d'empara, reconeixen que la qüestió és delicada i que si han de pronunciar-se haurà de ser amb celeritat. El cens CERA per a aquestes eleccions ha d'estar validat abans d'acabar aquest mes.

En tot cas, Sánchez i Feijoo sabien que aquest dilluns parlarien amb periodistes i duien missatges preparats per marcar territori en el llançament de la seva campanya. Les eleccions són encara llunyanes, i més en l'espai-temps polític on cinquanta dies són una eternitat, però ja saben que seran un caixa o faixa tant per al PSOE com per al PP.

Per al govern espanyol, el moviment del Suprem és un exemple més del que proposen l'extrema dreta i la dreta si arriben a governar: retallar drets tan fonamentals com el dret de vot. El cert és que el Suprem no ha atès als recursos ni de l'Advocacia de l'Estat ni de la Fiscalia, partidaris de deixar-los votar. El mateix que defensa La Moncloa.

A la dreta celebren una decisió que, diuen fonts dels populars, avala que, fins i tot el Suprem, dubta de si Sánchez va maniobrar amb l'esperança de modificar, a favor seu, el cens electoral. 

En el terreny polític, el vot associat a la llei de nets és el nou camp de batalla per als flancs esquerra/dreta, que s'hi abonen. Pel president espanyol, és una fabulació de Vox, alimentada pel PP, que se suma als dubtes que fan córrer sobre una possible manipulació del vot per correu. A Sánchez tot plegat li recorda el que fa Trump i l'extrema dreta internacionalista que qüestiona els sistemes electorals. 

És, justament, un dels escenaris que Sánchez tenia al cap quan va apostar per avançar les eleccions: si governant s'ha perfilat com una alternativa a l'auge mundial del populisme d'extrema dreta, en campanya vol situar aquesta dicotomia al votant espanyol: progressisme o involució.

Com arriben a les eleccions generals

Aquest debat, el del vot exteriori l'ombra d'un cens adulterat, ha acabat imposant-se al tema preferit, per ara, de Sánchez. L'habitatge i la mobilització social fruit del desnonament, primer, i la mort després de Mari Carmen Abascal. El PP no s'arronsa i diu que no té cap problema per posar l'habitatge al centre de la campanya perquè responsabilitzen la falta de pisos i el preu disparat dels lloguers a les polítiques de Sánchez. La batalla en aquest camp serà llarga. 

En tot cas, Sánchez i Feijóo apliquen el manual i defensen que surten forts, que les enquestes els somriuen i que trauran bon resultat. Sánchez diu que hi ha partit i que els socialistes estan mobilitzats com no ho veia des del 2019. Feijóo, que aguanten el tipus bé, que l'auge de Vox no els afectarà i que el vot popular aglutinarà els de qui volen un canvi. La seva fórmula amb Vox? Ni cordó sanitari, ni cordó umbilical.

Tots dos es resisteixen a mirar al seu costat, sigui a dreta o esquerra, però saben que els necessiten per imposar-se. Feijóo ha de taponar un ascens de Vox que algunes enquestes tornen a disparar. Sánchez mira de cua d'ull la reorganització a l'esquerra del PSOE, perquè sap que els necessita forts a risc que sigui la seva pròpia campanya qui els debiliti. Al Senat, el PSOE està disposat a col·laborar i estan explorant coalicions amb la seva esquerra. 

Escenari de la precampanya

Aquest 12-O, al carrer han tornat a rebre Sánchez amb xiulets i crits de "fill de puta". Abascal ha tornat a no ser-hi, per no coincidir amb ell, i ha triat passar el dia Ceuta. Ayuso, Almeida i Sánchez han coincidit a menys d'un metre i s'han obviat amb l'elegància del protocol. I Feijóo ha tornat a exhibir poder territorial amb la particular desfilada de presidents autonòmics del 12 d'octubre i la recepció al Palau Reial. 

Aquest és l'escenari amb què arrenca una extensa precampanya electoral, però on res està escrit. On Sánchez creu que té opcions de repetir el miracle perquè diu -i ho subratlla el seu entorn- que les enquestes pròpies, que no es publiquen, ho acrediten. I on Feijóo es veu guanyador, però sap que haurà de suar per ser, efectivament, el vot dels qui volen canvi i que les ànsies de renovar La Moncloa no portin Abascal a un resultat contundent. 

Al PP ja saben què implica pactar governs amb un Vox fort i el què es perdre a la botzina un govern. A La Moncloa diuen que tot es decidirà als penals, i que Sánchez està fort i amb ganes de llançar l'últim i transcendental.

Feijóo ja té al endavant una llarga llista d'actes electorals. Sánchez també, amb una carta extra: els consells de ministres que estan per venir abans de les eleccions i on el president espanyol jugarà algunes apostes per marcar perfil, com la revalorització de l'SMI per a l'any vinent o la de les pensions per al 2027.