El trumpisme europeu agafa força amb la victòria de Babis a les eleccions de Txèquia

Multimilionari, antisistema, trumpista i euroescèptic, Txèquia ha escollit el seu pròxim primer ministre en les eleccions d'aquest divendres i dissabte, Andrej Babis, el líder del partit Acció de Ciutadans Descontents (ANO), fundat el 2011.

Amb el 34,6% dels vots, Babis, de 71 anys, dirigirà un país que deixa enrere quatre anys de govern més moderat, la coalició de centredreta Spolu (Junts), formada pel Partit Democràtic Cívic (ODS), els democristians de la KDU-ČSL i el partit conservador liberal TOP 09.

ANO, que en txec també es tradueix com a "sí", repetirà en un govern que ja va ocupar, sota el lideratge de Babis, del 2017 al 2021, i no descarta governar en solitari després de treure un marge d'11 punts als liberals de Spolu, amb el també euroescèptic líder de l'ODS, Petr Fiala, al capdavant. 

És el retorn txec al populisme de dretes, que sembla que es revigoritza a Europa, després de quatre anys a l'oposició.

Trumpista i euroescèptic

Babis, un trumpista declarat, ha guanyat amb un discurs que beu de l'esgotament ciutadà i que promet un futur que "serà millor", amb menys impostos i més ajudes socials. 

Home de negocis amb un gran patrimoni i escàndols judicials per resoldre, promet governar Txèquia "com una empresa", està en contra d'adoptar l'euro i la pèrdua de sobirania nacional pels "dictats de Brussel·les" i promet que reactivarà l'economia, tot reduint impostos, abolint les taxes de ràdio i televisió i ministeris "innecessaris" com el d'Afers Europeus i el de Ciència i Recerca, i "ajudant la indústria de les criptomonedes".

La prioritat de l'ANO és tenir un "país segur", a través de polítiques de "tolerància zero" amb la migració il·legal, salaris més alts per a les forces de seguretat del país i una energia més barata amb la lluita contra els "impostos verds" i l'eliminació de subvencions a fonts renovables, entre d'altres. 

El preu de l'habitatge, la salut i les pensions completen les cinc prioritats principals que s'ha marcat la força guanyadora, que ja ha anunciat que negociarà la investidura d'Andrej Babis amb els partits populistes, prorussos i euroescèptics Llibertat i Democràcia Directa (SPD) i Automobilistes, aquest darrer fundat el 2022 per protestar contra la voluntat europea de prohibir els motors d'explosió el 2035. 

Els dos possibles socis del partit guanyador de les eleccions txeques són forces minoritàries d'ultradreta amb qui comparteix, per exemple, la idea de retallar l'ajuda a Ucraïna, amb promeses electorals com la d'acabar amb la iniciativa txeca per facilitar més munició a Kíiv i reconduir els diners cap a les "autèntiques necessitats" dels ciutadans.

La clara victòria d'ANO empeny Txèquia cap a posicions més clarament euroescèptiques i torna a orbitar les tesis prorusses, acostant-se a governs com el de l'hongarès Viktor Orbán. 

Una derrota europea, una victòria russa

El discurs populista de Babis es veurà accentuat pels partits polítics amb qui negociarà el govern de la pròxima legislatura, molt allunyat de la coalició de centreesquerra que el va portar a ser primer ministre el 2017.

Babis s'acostarà, previsiblement, a les tesis de l'hongarès Viktor Orbán, per qui reconeix admiració, i l'eslovac Robert Fico, tots dos líders amb posicionaments prorussos que, entre d'altres, qüestionen el suport a Ucraïna.

Juntament amb Orbán, van presentar el manifest fundacional de Patriotes per Europa, l'aliança de la dreta populista al Parlament Europeu, on també es troben partits d'extrema dreta com l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen, la Lliga de Matteo Salvini o Vox de Santiago Abascal.

Hongria, Eslovàquia i, ara, Txèquia seran la punta de llança d'un euroescepticisme que surt reforçat. Són tres països de l'anomenat Grup de Visegrad, que critiquen la lluita per protegir el medi ambient i la política migratòria de la Unió. El quart és Polònia, un país que resisteix a dures penes al populisme que es consolida a l'est d'Europa gràcies a l'esforç dels partits moderats.

La zona, un maldecap per a Brussel·les, és on els 27 destinen més esforços per mirar de protegir-se del poder desestabilitzador de la Rússia de Vladímir Putin.