Dia dels Innocents
Indonèsia
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Llevantada Inuncat
Registre patinets elèctrics
Bulgària euro
Fàrmac Alzheimer
Villamanín loteria Nadal
Donald Trump
Dermatosi Nodular
Kyrgios Sabalenka
Dakar 2026
Bilbao Basket Barça

Cantonigròs / L'Esquirol

El TSJC s'ha de pronunciar sobre la segregació de Cantonigròs i l'Esquirol

Els pobles de Cantonigròs i l'Esquirol, a Osona, mantenen la lluita per separar-se i formar dos municipis independents. Creuen que la segregació és viable, però la Generalitat, amb la llei a la mà, no ho veu així. El cas ha arribat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La setmana que ve s'ha de pronunciar sobre un recurs que han presentat els dos pobles davant la postura del govern català.

26/02/2003 - 00.00 Actualitzat 09/11/2006 - 09.54

Partint de la base de sentir-se dor pobles molt ben diferenciats, l'esquirol i Cantonigròs continuen lluitant per separar-se i formar dos municipis independents. Per saber si finalment ho aconseguiran caldrà esperar uns dies, ja que el Tribunal Superior de Justícia està analitzant el recurs que van presentar contra la negativa de la Generalitat a l'expedient que en el seu dia van presentar. La negativa de la Generalitat es basa en l'aplicació d'una nova llei que va entrar en vigor el 1997, segons la qual els drets de segregació dels municipis eren inviables en nuclis inferiors a 2.000 habitants. El cert és que les primeres passes segregacionistes de Cantonigròs i l'Esquirol es remunten al 1991, i van reunir tots els elements que componien l'expedient de segregació molt abans de l'entrada en vigor de la llei. Periòdicament, els membres de la junta de segregació es reuneixen per analitzar la situació i organitzar els esdeveniments festius i culturals del poble. Cantonigròs i l'Esquirol, compleixen tots els requisits econòmics, geogràfics, històrics i culturals que exigia la llei anterior. Ara, a Cantonigròs esperen que sigui la justícia qui els restitueixi la identitat de pobles diferents. Cantonigròs neix com a poble amb identitat pròpia cap a l'any 950. Al voltant de l'hostal d'un tal Toni Prat es va formar aquest poble situat a uns 6 quilòmetres de carretera del nucli de l'Esquirol i que viu de l'agricultura, el turisme i sobretot dels efectes del turisme i les segones residències.