
El TSJC tomba el reglament per armar els Agents Rurals aprovat arran dels crims d'Aspa
Una sentència dona la raó al govern espanyol i anul·la els principals articles de la normativa que la Generalitat va decretar després que un caçador assassinés dos agents el 2017
Redacció
12/02/2024 - 15.53 Actualitzat 13/02/2024 - 18.05
Una sentència del TSJC ha donat la raó al govern espanyol i anul·la alguns dels articles del nou reglament d'armes dels Agents Rurals que va aprovar la Generalitat arran dels crims d'Aspa, segons ha pogut saber TV3.
Ara fa set anys, un caçador va assassinar dos agents rurals quan el van aturar en aquest municipi del Segrià per demanar-li la documentació.
Dies després del doble crim, el govern va posar en marxa noves mesures d'actuació per al cos, que preveien l'ús de l'arma curta i la defensa extensible.
Conflicte de competències
El govern espanyol va presentar un recurs al nou reglament, al·legant que les competències en matèria d'armes només són de l'Estat.
En tot cas, la sentència del TSJC conclou que qui ho ha d'autoritzar és la Guàrdia Civil i, de moment, no ho ha fet.
El vicepresident de l'Associació Professional d'Agents Rurals, Marc Valls, remarca que aquest permís reforçaria les seves tasques:
"Si la Guàrdia Civil ens donés l'autorització per portar aquest tipus d'armes seria molt més fàcil realitzar les nostres funcions amb seguretat."
Malgrat que s'han anul·lat alguns dels articles del nou reglament d'armes, la Direcció General d'Agents Rurals assegura que això no interfereix en el seu treball diari.
Segons el cos, en l'exercici de les seves funcions poden utilitzar l'arma curta o la defensa extensible amb l'autorització de la Comissió Interministerial Permanent d'Armes i Explosius, representada per la Guàrdia Civil.
El departament aclareix que la Direcció General d'Agents Rurals ja ha sol·licitat l'autorització, però, encara no ha rebut resposta.
Les famílies de les víctimes, pendents d'indemnització
Set anys després dels crims, les famílies dels dos agents assassinats encara tenen pendent rebre la major part de la indemnització.
Una sentència judicial de l'Audiència de Lleida obligava a indemnitzar les famílies amb un milió d'euros. El caçador es va declarar insolvent i la seva asseguradora va respondre amb 300.000 euros.
Les famílies van presentar una reclamació patrimonial a la Generalitat perquè es fes càrrec del que quedava pendent. Consideren que és responsable subsidiària del que va passar.
L'advocat de les famílies afectades, Pau Simarro, denuncia que els agents no anaven prou protegits:
"La Generalitat hauria d'haver pres una sèrie de mesures que no va prendre i que van permetre que aquest assassinat es dugués a terme."
Fa més d'un any que esperen que el TSJC resolgui el recurs que van presentar, després que la Generalitat s'hi oposés.
El caçador va ser condemnat a 45 anys de presó en ser considerat culpable de dos assassinats amb traïdoria.
El jurat, que va tenir en compte l'atenuant de confessió, va considerar que l'acusat no tenia cap alteració psicològica i sabia el que feia quan va matar els dos agents rurals.
Avui és notícia
Trump es compromet a donar suport a Netanyahu per atacar l'Iran si reprèn el programa nuclear
Rússia acusa Ucraïna d'atacar una residència de Putin i avisa de represàlies
Trump diu que els EUA han atacat Veneçuela per destruir una instal·lació vinculada al narcotràfic
Tres morts en una allau a prop de Panticosa, al Pirineu d'Osca
Tractorada a la C-25: els pagesos reclamen una millor gestió de la fauna salvatge i de les crisis sanitàries