El turisme ciclista a Girona i el 28-M: entre el "monocultiu" al Barri Vell, l'autoregulació i un nou projecte a Domeny

ACN Girona - Girona és un pol d'atracció per als ciclistes. La fórmula que ha impulsat la ciutat com a destí internacional del col·lectiu combina geografia, clima i qualitat de vida. El cicloturisme de retruc s'associa a natura, vida saludable i poder adquisitiu alt. Però també comporta riscos, com desdibuixar el Barri Vell -on es concentra- i contribueix a tensionar l'habitatge. Aquest 28-M, a Girona no es pot parlar de turisme sense fer-hi referència. Els alcaldables coincideixen a destacar els beneficis que aporten els ciclistes, però discrepen sobre com gestionar aquest 'boom' que viu la ciutat. Entre les propostes hi ha impulsar un pla d'acollida, aplicar les ordenances, ampliar el ventall comercial al Barri Vell o crear un pol del sector a Domeny.

Deu del matí. Plaça Catalunya de Girona. Aquest espai, que connecta el Barri Vell amb l'Eixample de Girona, s'ha convertit en punt de sortida per a molts dels ciclistes que pernocten a la ciutat. Aquí és on comencen a pedalar després de consultar les rutes, que els porten a llocs com les Gavarres, la Vall del Llémena o a recórrer diferents punts de la xarxa viària.

Girona s'ha convertit en un dels destins internacionals que els ciclistes marquen sobre plànol. En aquest creixement exponencial hi han contribuït esportistes d'elit com Lance Armstrong, Johnny Weltz, David Millar o Jan Frodeno. Però més enllà dels ambaixadors, la ciutat també té cinc factors clau que l'han impulsada entre el col·lectiu. Els han identificat des de l'Institut de Recerca en Turisme (Insetur) de la UdG, en un estudi que es va publicar fa mig any a la revista especialitzada 'Journal of Outdoor Recreation and Tourism'.

D'entrada, allò que atrau els ciclistes és la situació geogràfica. Perquè el territori té diferents tipus de terreny i també una xarxa de camins i carreteres que s'adapten a les diferents modalitats. I al costat d'aquest factor, també hi juga un pes important el clima- que possibilita poder entrenar-se gairebé tot l'any.

Completen la llista la connectivitat (estació de l'AVE, aeroport), la qualitat de vida a la ciutat i, fins i tot, l'anonimat (que permet als ciclistes d'elit passar desapercebuts). Tots aquests atractius es combinen amb un ecosistema que ha anat creixent vinculat al sector, dins el qual s'hi troben agències de viatges especialitzades o festivals internacionals com el Sea Otter Europe.

162 euros de despesa al dia

Més enllà de concretar per què Girona és atractiva, l'estudi de la UdG també posa xifres a l'impacte econòmic que genera el cicloturisme. En aquest cas, els investigadors es fan ressò d'una altra recerca que va posar el focus en els touroperadors de la demarcació. Les dades, en aquest cas, són del 2018 -no n'hi ha de més actuals- però ja permeten fer-se una idea d'allò que mou el sector.

Aquell any, el territori va rebre fins a 40.725 ciclistes que hi van fer estada. De mitjana, cadascun va estar-se deu dies a les comarques gironines i van fer-hi una despesa diària de 162,09 euros. Els autors de l'estudi van extrapolar-ho a tot l'any, i van calcular que l'impacte econòmic d'aquest turisme -comptant tant el directe com l'indirecte- ascendeix a 89 milions d'euros (MEUR) anuals.

"Tensió veïnal i pèrdua d'essència"

L'auge del turisme ciclista, però, és com les dues cares d'una moneda. Perquè si bé genera beneficis i aporta valors, no està exempt de riscos ni d'impactes. Aquí la veu més crítica la posen els veïns del Barri Vell, la part de la ciutat que s'ha convertit en l'epicentre del sector (on han proliferat negocis vinculats als ciclistes, tant comerços com de restauració).

"A banda de la gentrificació, i que s'ha perdut habitatge de lloguer que s'ha reconvertit en pisos turístics, hi ha nombrosos ciclistes que circulen sense tenir en compte les normes", lamenta la presidenta de l'associació de veïns, Magalí Pons. I concreta: "Això genera tensió entre els qui vivim al barri, perquè sentim que ara mateix els ciclistes van per on volen i allà on volen".

Per frenar-ho, d'entrada, els veïns del Barri Vell ja han decidit avançar-se. Per això editaran un tríptic informatiu -en català i anglès- on hi haurà un mapa dels carrers amb el sentit de circulació, s'hi recollirà la normativa i, també, les sancions en cas que s'incompleixi. El repartiran per bars, restaurants, negocis d'hostaleria i comerços vinculats al ciclisme, perquè l'entreguin als turistes.

Al costat d'aquesta part més pedagògica, Magalí Pons també explica que cal frenar aquells qui incompleixen la normativa "aplicant estrictament l'ordenança de circulació". Fins i tot, si cal, fent que la Policia Municipal arribi a "confiscar les bicicletes" d'aquells qui se la salten. "Al capdavall, allò que demanem és que pedalin a una velocitat moderada, que no vagin en contra direcció o per damunt les voreres; és tan senzill com això", demana la presidenta.

A més d'aquests problemes més vinculats amb el dia a dia, l'associació de veïns també lamenta que el cicloturisme s'afegeix a tot allò que ha fet "perdre l'essència" del Barri Vell. "La gent jove que vol intentar formar família al barri n'ha de marxar perquè tot és habitatge d'ús turístic; no hi ha vida, no hi ha negoci, aquelles botigues de fa temps tanquen perquè no tenen clients i en el seu lloc se n'obren per a ciclistes", afirma Magalí Pons.

Un prisma amb diferents cares

El turisme ciclista és un prisma amb diferents cares. I per la seva importància, però també pels riscos, s'ha fet un lloc als programes per a aquest 28-M. Entre els alcaldables, hi ha plena sintonia a destacar-ne els valors i tot allò positiu que aporta per a la ciutat (salut, esport, promoció econòmica, etc.). Les discrepàncies apareixen a l'hora de parlar sobre com gestionar-lo. I també, quan es valora què s'ha fet fins ara.

La cap de llista de JxCat, Gemma Geis, recorda que aquest és un turisme "sostenible, de qualitat i que moltes ciutats voldrien". I proposa impulsar un pla de benvinguda per integrar-lo, "per explicar als ciclistes com és Girona i quins són els seus valors". Aquesta feina, subratlla, s'ha de fer de bracet amb el sector. I per això, ja avança que al seu programa hi porta crear un Patronat de Turisme Municipal "amb col·laboració publicoprivada" que serà qui "teixeixi aquestes estratègies conjuntes".

Geis tampoc amaga, però, que les ordenances s'han de complir. "Òbviament hem de posar normes, però també hem de fer formació en civisme; i aquí, cal que tots plegats caminem tranquils", diu l'alcaldable de JxCat. Per últim, Gemma Geis també creu que després de l'auge de negocis vinculats al sector que ha viscut el Barri Vell, "arribarà un punt en què això no pot tendir a l'infinit; i per tant, hi haurà d'haver un cert equilibri". "No ho podem regular tot, però sí que hi ha d'haver espais de complicitat on l'Ajuntament pugui exercir el lideratge que permeti arribar a pactes i a acords", subratlla.

"Cap regulació"

La visió de Guanyem Girona, però, és diametralment oposada. Lluc Salellas critica que l'Ajuntament no hagi fet "cap mena de regulació" amb el turisme ciclista. L'alcaldable admet que aporta visitants "de qualitat" i que les seves "externalitats negatives són menors". Però també subratlla que, a Girona, ha "impactat directament" amb els habitatges d'ús turístic (HUT) i el comerç del Barri Vell.

"Hi ha un monocultiu de botigues i serveis vinculats al ciclisme; nosaltres creiem que és un error", explica Salellas. Per això, Guanyem proposa ampliar el ventall comercial del Barri Vell amb una zona d'artesania, i aprofitar-ne la proximitat amb el campus de la UdG perquè s'hi instal·lin "projectes vinculats a l'àmbit de les lletres, les humanitats i l'educació". "No es tracta de ser anti-res, sinó de proposar que hi hagi altres activitats més enllà de les que el mercat, per ell mateix, genera a la ciutat", concreta l'alcaldable. "Si deixem que el turisme ciclista vagi quedant-se tot aquest espai, arribarà un punt en què la ciutadania se sentirà desvinculada del Barri Vell", explica Salellas.

La cap de llista del PSC, Sílvia Paneque, assegura directament que "ha mancat lideratge públic" amb el turisme ciclista. "Ha anat creixent sense que el sector gairebé no hagi tingut interlocució amb l'Ajuntament", diu la candidata. I ara, admet Paneque, hi ha el risc que els problemes de convivència o les tensions amb l'habitatge "puguin portar-nos a un confrontació no volguda del resident amb el ciclista, quan aquest és un turisme que ens interessa i és bo per a la ciutat, perquè està vinculat a l'esport, no crea problemes a l'espai públic durant les nits i té un poder adquisitiu alt", afirma.

Els socialistes aposten per convertir Domeny en un pol del sector, aixecant-hi una "petita ciutat de la bicicleta" que inclogui un circuit de carretera per entrenar-se, botigues i locals especialitzats per al col·lectiu (també, de restauració). Paneque explica que el PSC proposa que el projecte se situï a l'oest de la ciutat "perquè es tracta d'una zona esponjada i és aquí on comencen i acaben moltes de les rutes" que fan els ciclistes. "Volem que Girona tingui un espai molt vinculat a la bicicleta perquè és un turisme que ens interessa, i d'aquesta manera permetem que el Barri Vell pugui respirar i no hi estigui tan concentrat", explica Paneque.

"Màxim retorn, mínim impacte"