El violador García Carbonell el detenen ara per assassinat
És un violador reincident. Es diu Antonio García Carbonell. Té 72 anys, va sortir de la presó Quatre Camins per tornar a casa, a Sabadell, l'octubre del 2013
11/01/2015 - 08.09 Actualitzat 06/07/2020 - 09.47
És un violador reincident. Es diu Antonio García Carbonell. Té 72 anys, va sortir de la presó Quatre Camins per tornar a casa, a Sabadell, l'octubre del 2013.
Ara l'han tornat a detenir per l'assassinat d'una dona de 74 anys a Cabanes. Han detingut també dos homes més que hi poden haver col·laborat.
L'assassinat que s'imputa García Carbonell es va fer el febrer de l'any passat; és a dir només quatre mesos després de ser posat en llibertat. En total l'havien condemnat a 270 anys de presó per 13 agressions sexuals i diversos robatoris amb violència. Es va estar entre reixes 18 anys.
Recordem que les autoritats ens deien llavors que, com que sabien que eren presos perillosos, els farien una vigilància no invasiva, que consisteix a controlar-los de tant en tant i de lluny. Ja es veu que ni la freqüència ni la distància han estat suficients.
Els especialistes admeten que aquestes persones no estan rehabilitades. En el cas de García Carbonell també, però malgrat això, les autoritats argumenten que han complert la pena i, que, per tant, jurídicament tenen dret a la llibertat tenint en compte que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va anul·lar el que anomenem la doctrina Parot, que no permet aplicar la suma de condemnes. Que els violadors s'hagin rehabilitat o no i que es vegi tan clar és poc més que una línia en un informe. La pregunta que ens fem és: Per què no es fa una modificació legal que tingui en compte que quan diversos especialistes estan d'acord que el pres, perillós, no està rehabilitat, no se li permeti sortir en llibertat en comptes d'haver d'esperar que torni a violar o a matar?
Comencem "El suplement". Des d'ara mateix i fins a la una del migdia. Molt pendents a partir d'aquella hora de la gran manifestació a París pels assassinats que han fet els jihadistes.
Ara l'han tornat a detenir per l'assassinat d'una dona de 74 anys a Cabanes. Han detingut també dos homes més que hi poden haver col·laborat.
L'assassinat que s'imputa García Carbonell es va fer el febrer de l'any passat; és a dir només quatre mesos després de ser posat en llibertat. En total l'havien condemnat a 270 anys de presó per 13 agressions sexuals i diversos robatoris amb violència. Es va estar entre reixes 18 anys.
Recordem que les autoritats ens deien llavors que, com que sabien que eren presos perillosos, els farien una vigilància no invasiva, que consisteix a controlar-los de tant en tant i de lluny. Ja es veu que ni la freqüència ni la distància han estat suficients.
Els especialistes admeten que aquestes persones no estan rehabilitades. En el cas de García Carbonell també, però malgrat això, les autoritats argumenten que han complert la pena i, que, per tant, jurídicament tenen dret a la llibertat tenint en compte que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va anul·lar el que anomenem la doctrina Parot, que no permet aplicar la suma de condemnes. Que els violadors s'hagin rehabilitat o no i que es vegi tan clar és poc més que una línia en un informe. La pregunta que ens fem és: Per què no es fa una modificació legal que tingui en compte que quan diversos especialistes estan d'acord que el pres, perillós, no està rehabilitat, no se li permeti sortir en llibertat en comptes d'haver d'esperar que torni a violar o a matar?
Comencem "El suplement". Des d'ara mateix i fins a la una del migdia. Molt pendents a partir d'aquella hora de la gran manifestació a París pels assassinats que han fet els jihadistes.
Avui és notícia
La pagesia comença a desmuntar el tall de Tarragona i manté per ara els talls a l'AP-7 i a la C-16

"Una batalla tras otra" i "Adolescence" triomfen als Globus d'Or 2026: tots els premiats
Neix Rodalies de Catalunya, l'empresa que gestionarà la nova etapa del servei ferroviari català
L'abonament únic per a trens de Renfe i autobusos estatals, a la venda: on comprar-lo
El llarg camí fins que el nou finançament per a Catalunya sigui una realitat