El vot per correu, un objectiu clàssic de la desinformació electoral que ja impacta en el 29N
Ja el mateix dia en què es van convocar les eleccions generals del 29 de novembre, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va disparar contra un dels mecanismes per garantir el vot dels ciutadans insinuant que pot ser un focus de frau electoral: el vot per correu.
La tesi ja s'ha convertit en campanya a les xarxes socials.
Aquesta acusació ja és un clàssic i s'ha convertit en habitual en totes les eleccions arreu del món. Posar-lo en dubte serveix per preparar el terreny per justificar un resultat advers, si es dona, per part de les forces que apunten en aquesta direcció i contribueix a qüestionar tot el sistema institucional.
En l'àmbit internacional, Donald Trump ha abanderat aquesta narrativa des de les eleccions del 2020, les que va perdre, i també ho va fer servir, per exemple, Alternativa per Alemanya, que va arribar a denunciar que s'estaven destruint paperetes seves en el vot per correu, sense aportar cap prova.
Com funciona el vot per correu?
Alguns arguments contra el vot per correu són que "el controla el govern", que permet votar dues vegades, que es pot manipular en el trasllat o que es compta de manera opaca. Cap d'aquests arguments és cert.
De moment, Correus ja ha activat el procediment per demanar-lo.
Cal identificar-se tres vegades
El vot per correu es pot sol·licitar fins a 10 dies abans de les eleccions de manera telemàtica amb DNI o certificat electrònic, o en persona a qualsevol oficina de Correus.
En els dos tràmits, el ciutadà ha d'aportar la documentació personal i intransferible (DNI, passaport, carnet de conduir) i cap persona pot fer-ho en nom seu.
En cas que una persona estigui impedida per fer la petició personalment, la llei contempla que pugui sol·licitar el vot una tercera persona, però cal donar-li poders davant de notari (un servei que és gratuït).
Un cop un ciutadà ha notificat que vol votar per Correu, aquesta informació es trasllada a l'Oficina del Cens Electoral, que fa constar el mètode de votació d'aquella persona. Això impedeix que el ciutadà pugui votar dues vegades.
Quan ja s'ha fet constar la voluntat de votar per correu, l'Oficina del Cens envia la documentació per votar al domicili que el ciutadà ha detallat. Per rebre la documentació del carter, el ciutadà ha de mostrar el seu DNI i si no el troben a casa, l'haurà d'anar a buscar a una oficina, també ensenyant el DNI.
Aquesta és la documentació que s'envia als votants:
- Una papereta de cadascun dels partits que es presentin a les eleccions i un sobre de votació, on s'introduirà la papereta corresponent.
- El certificat d'inscripció al cens.
- Un sobre (més gran) en què figurarà la direcció de la mesa on li correspondria votar.
- Un full explicatiu de tot plegat.
Un cop s'ha ficat la papereta en un sobre, cal ficar-lo en un altre de més gros juntament amb el certificat del cens. En el sobre gros és on consta la mesa electoral corresponent. El vot i la informació censal (on hi ha el nom del votant) estan separats en tot moment i per tant és impossible saber què vota cada ciutadà individual.
Si algú trenca els sobres o en manipula el contingut està cometent un delicte electoral i un de revelació de secrets, amb les corresponents penes de presó de tres mesos a quatre anys.
El vot es pot dipositar fins a tres dies abans de les eleccions i les meses els poden rebre fins les 20.00 del dia de les eleccions mateix.
Si arriben més tard d'aquesta hora, els vots són destruïts.
Com es trasllada el vot
Per enviar el vot, no es pot dipositar en una bústia. Cal anar a una oficina de Correus, on s'envia per correu certificat de manera gratuïta.
En el moment d'entregar el vot, cal tornar-se a identificar.
Correus és qui custodia els vots i els envia a les meses corresponents. L'any 2016 va circular que la Guàrdia Civil havia deixat de custodiar els vots com a prova de la vulnerabilitat del procés, però aquest institut armat mai ha estat el responsable de custodiar els vots.
Com es recompta
Quan els sacs amb els vots arriben a les meses, no s'obren fins l'hora del recompte, un cop tancades les meses. Aleshores, és quan s'obre el sobre exterior, es comprova que el vot correspon a la mesa en qüestió i l'altre sobre, el que té la papereta del partit a dins, s'introdueix a l'urna amb la resta de vots.
El recompte del vot per correu, per tant, acaba sent igual que el del vot convencional.
Aquest recompte és públic, hi pot assistir qualsevol ciutadà i també hi estan presents els interventors dels diferents partits, que poden vigilar cada detall.
Aquesta és una de les moltes garanties que constitueixen el sistema electoral i n'asseguren la fiabilitat.
El calendari
Per aquestes eleccions, la petició del vot per correu ha quedat oberta des d'avui.
Durant els propers set dies es pot consultar el cens per si s'hi detecta qualsevol error.
El 9 de novembre s'enviarà la documentació i el 19 serà l'últim dia per demanar aquest vot per correu.
L'últim dia per portar el vot a Correus serà el 26 de novembre.
Sense proves de frau
Tot i haver-se convertit en argument habitual, a tot l'estat no s'ha documentat mai cap frau massiu en aquest mètode de votació des de la reinstauració de la democràcia.
En el procediment del vot per correu hi intervenen molts estaments i caldria la seva implicació per dur a terme aquesta mena de tupinada.
Aquests organismes són:
- Correus.
- L'Oficina del Cens, que està integrada a l'INE.
- La Junta Electoral Central (formada per una majoria de jutges del Tribunal Suprem).
- Les Juntes electorals provincials i de zona.
- Les meses electorals i els interventors, que són els que garanteixen el recompte.
Un frau en aquest sistema requeriria la participació de moltes persones que, ara per ara, mai s'ha demostrat.
En les últimes eleccions generals, del 2023, ja va haver-hi polèmica al voltant del vot per correu perquè les eleccions eren el 23 de juliol i es presumia que mola gent estaria de vacances i voldria votar per aquest mètode. Finalment, el vot per correu en aquells comicis va ser pràcticament el doble que en eleccions generals anteriors i no es va detectar cap frau ni generalitzat ni concret.
Una notícia que va circular força en les eleccions autonòmiques d'Extremadura del 2025 i que alguns dirigents polítics van esbombar per qüestionar el vot per correu, va ser el robatori d'un sac amb 124 vots en una oficina de Correus d'un poble de Badajoz pocs dies abans de les eleccions. Finalment, la Guàrdia Civil va explicar que havien estat delinqüents comuns que ja havien fet accions semblants en dies anteriors.
Si mirem l'hemeroteca, en la història de la democràcia a Espanya hi ha alguns casos menors de frau en el vot per correu, com ara la de les generals del 2008, en què un dirigent del PSOE i un de Coalición por Melilla van ser condemnats per comprar vot per correu. En les municipals del 2007, dos dirigents del PP van ser condemnats per intentar comprar el vot per correu en una residència d'avis a Jaén.
En les eleccions generals del 29 de novembre ja circulen especulacions de tota mena sobre com manipular massivament aquest vot per correu, però ara per ara, no s'ha ofert cap prova del possible frau actual ni de fraus reals en el passat.