Kast guanya a Xile, que tindrà el primer president d'extrema dreta des de la dictadura de Pinochet

El candidat de l'extrema dreta, José Antonio Kast, ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials de Xile. S'enfrontava a la candidata d'esquerres i comunista, Jeannette Jara, que ja ha admès la derrota: "M'he comunicat amb Kast per desitjar-li èxit pel bé de Xile", ha dit a X. 

Amb pràcticament el 100% dels vots escrutats, Kast ha obtingut un 58,2% dels sufragis, davant del 41,8% de Jara. 

Kast és el primer president d'extrema dreta dels últims 35 anys de democràcia a Xile, des de la dictadura d'Augusto Pinochet. Amb 59 anys, s'ha compromès a implementar un programa neoliberal de grans retallades i mà dura contra la delinqüència i la migració irregular.

Proposa expulsions massives de migrants, més desplegament policial, blindatge de la frontera nord i tipificar la migració irregular com un delicte.

"En la campanya s'ha parlat del que a la dreta i a l'extrema dreta li venia bé: seguretat i immigració", reflexiona a 3CatInfo Mario Amorós, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i expert en Xile. 

"En quinze anys, Xile ha rebut centenars de milers d'immigrants de Veneçuela, Colòmbia o Haití i no hi ha hagut polítiques públiques per afavorir una mirada positiva cap als nouvinguts", assegura Amorós. Al contari, segons ell, "com que el debat l'ha instrumentalitzat l'extrema dreta hi ha hagut una mirada reaccionària, xenòfoba".

L'arribada al poder d'un defensor de la dictadura és inèdit a Xile, però segueix la línia de Javier Milei a l'Argentina, Daniel Noboa a l'Equador o Santiago Peña al Paraguai en un pol ultraconservador que guanya pes a l'Amèrica del Sud. Pare de 9 fills i catòlic, Kast adopta una posició reaccionària en llibertats individuals, com l'avortament.

"El futur president xilè té simpatia pel president del Salvador, Nayib Bukele, també té una molt bona relació personal i política amb el líder de Vox, Santiago Abascal i amb el president d'Argentina, Javier Milei", assegura Mario Amorós que situa Kast en l'"onada reaccionària que recorre una part d'Amèrica Llatina i pràcticament tot Europa".

L'11 de març rebrà la banda presidencial de mans del progressista Gabriel Boric, que ha felicitat Kast i ha promès un traspàs de poders "fàcil i ordenat".

Dos partits antagònics

Kast, del Partit Republicà, i Jara, del Partit Comunista, són de partits antagònics i proposen dos models de país diferents. Van aconseguir superar la primera volta on va caure Franco Parisi, el populista antisistema de dretes.

Tots dos han centrat la campanya a esgarrapar els vots del tercer candidat, tot i que el d'extrema dreta té una postura més propera a Parisi.

És el primer cop que els més de 15,7 milions de xilens estaven obligats a anar a les urnes en una segona volta, cosa que ha fet difícil predir qui acabaria accedint al palau presidencial de La Moneda.

Des del 2006, el poder s'ha anat alternant entre partits d'esquerra i de dreta, i cap president ha tingut un successor del mateix símbol polític. 

Seguretat i immigració al centre de la campanya

Bona part de la campanya electoral ha girat al voltant de la immigració i la seguretat, la principal preocupació dels xilens.

Els experts en seguretat alerten de la falta de policia als carrers i asseguren que les xifres indiquen que la criminalitat és baixa al país sud-americà. Però la percepció d'inseguretat dels xilens és molt alta.

L'estigma sobre els estrangers és enorme i es culpa especialment dels colombians i veneçolans d'haver passat d'una baixa criminalitat a situacions mai vistes a Xile.

Per això, tots dos candidats han articulat un discurs de mà de ferro contra la delinqüència i la immigració irregular. En això, les diferències entre un i l'altre són poques.

José Antonio Kast és obertament pro Pinochet, però durant la campanya no n'ha volgut parlar gaire. 

"Ell ha sabut no parlar del tema i tampoc li han preguntat massa, les dues coses", diu a 3CatInfo Mario Amorós que recorda que "l'any 88, quan era un jove estudiant, Kast un victorejava el dictador Augusto Pinochet i li demanava mà dura dura contra les forces democràtiques, la repressió".