Elena Gadel: "No em vull sentir obligada a estar perfecta"

Judit Mascó i Elena Gadel han recorregut la Vall d'Aran en bici i a peu, en una una sortida de dos dies que les ha permès descobrir l'impressionant paisatge que queda allunyat de les pistes d'esquí de Baqueira-Beret. Entre muntanyes de l'Alt i el Baix Aran i pobles de pocs habitants, s'han fet confidències i ha ressonat l'eco de les cançons gòspel que han entonat plegades.

Judit Mascó:
Elena, a tu que t'agrada més, l'estiu o l'hivern?

Elena Gadel:
A mi, l'estiu.

Judit Mascó:
Doncs mira, aquí és ple estiu.

Elena Gadel:
Sí, sí, ja ho veig.

Judit Mascó:
Esports d'estiu o esports d'hivern?

Elena Gadel:
Esports d'estiu.

Judit Mascó:
Tot d'estiu, eh!

 

 

En bici des del naixement del riu Garona fins a Arties (Alt Aran)

Judit Mascó:
Ets una actriu molt polifacètica. Cantes, balles, actues a sèries, al teatre... Amb què et quedes?

Elena Gadel:
Jo he nascut per cantar, això ho tinc claríssim. No obstant, m'està agradant molt aquest descobriment recent, fent d'actriu de televisió.

Judit Mascó:
T'estàs descobrint a tu mateixa?

Elena Gadel:
Exacte!

Judit Mascó:
És bonic això que has dit de: "He nascut per cantar."

Elena Gadel:
Ho tinc molt clar!

Judit Mascó:
Des de petita?

Elena Gadel:
Sí, des de petita ja cantava davant el mirall, feia broma, m'inventava cançons...

Judit Mascó:
Llavors els musicals són el que més t'agrada. Has fet "Grease", "Cabaret", "El Petit Príncep"...

Elena Gadel:
"Maricel"...

Judit Mascó:
Amb "Maricel", et vas estrenar i et vas fer coneguda. Et demanaré una cosa! No em pots dir que no. Canta'm la part tan coneguda de "Per què plorar?", un trosset de no res, molt poquet, només per a mi...

Elena Gadel:
D'acord. (Canta: "Per què he plorat? Per què he plorat? Per què he plorat per qui no havia de plorar?"...)

 

 

 

La ruta les ha portat a la part alta de Canejan. L'Elena i la Judit han aprofitat per descansar una estona i parlar sobre com et canvia la vida el fet de tenir fills.  

Judit Mascó:
Elena, fa no gaire has tingut la segona criatura. I, a més a més, molt enganxada en el temps, amb el nen. Com ho portes?

Elena Gadel:
Ai, si us plau! Que diferent! Quines ganes tenia de desconnectar. Hi ha una barreja de sensacions, en això que em preguntes.

Judit Mascó:

Et deu anar bé dormir seguit...

Elena Gadel:
Sí. Tenia la necessitat de descansar, de sortir, de canviar una mica d'hàbit. Quan vaig a treballar a Barcelona ja és descansar. Però venir aquí a desconnectar d'aquesta manera tan absoluta... Connectar només per whatsapp per preguntar: "Com està la nena? Com està el nen?" Tinc aquesta contradicció: els enyoro i, alhora, em va molt bé estar una mica 'out' i carregar piles.

 

"A vegades necessito desconnectar. Enyoro els meus fills, però alhora em va molt bé estar una mica 'out' i recarregar piles."

 

Judit Mascó:
I el fet d'estar en forma. Tu has tingut dues criatures...

Elena Gadel:
Jo t'he de dir que no estic en forma. La meva nena té deu mesos...

Judit Mascó:
No ho hem notat, Elena.

Elena Gadel:
No ho heu notat? Doncs, jo amb la bici me n'he adonat perfectament.

Judit Mascó:
Però la caminada ens ha anat molt bé!

Elena Gadel:
Sí, la caminada ha estat fantàstica... Quan dic en forma, vull dir tenir la panxeta perfecta, el cos superrigíd. De fet no l'he tingut mai. Però després de tenir dos fills, així de seguit... I sí que vull anar al gimnàs, però ja ho faré. No em vull sentir obligada a estar perfecta. El meu personatge a "Com si fos ahir", la Noe, és una tia que està estupenda i té aquesta obsessió. Doncs, jo no.

Judit Mascó:
I llavors, quan graves que fas? Et poses una faixa?

Elena Gadel:
No, a vegades amago la panxeta. Diuen: "Gravem!" I jo faig "clinc". I quan deixo de gravar, m'allibero.

Judit Mascó:
Ha, ha, ha!