Els 90 graons més trepitjats de Girona: quan unes escales es converteixen en icona
És un dels elements arquitectònics més emblemàtics de Girona. 90 graons que connecten la ciutat amb la catedral i que, amb el pas dels segles, s'ha convertit en la gran postal de Girona.
Les escales de la Catedral són molt més que una via d'accés al temple: són un punt de trobada, una graderia de festivals i l'escenari de nombrosos esdeveniments culturals.
Gustau Torres fa anys que és testimoni de totes les històries que deixen petjada cada dia en aquestes escales. És tècnic de la Catedral de Girona i, a més, és fill dels campaners. Hi ha crescut i s'ha criat a tocar d'aquest espai.
Admet que són, probablement, el lloc més fotografiat de la ciutat, però la seva història comença molt abans que existissin les càmeres i els mòbils. Segons explica Torres, les escales ja existien en època romana, fa més de 2.000 anys, quan es va construir una escalinata per salvar el desnivell entre dues terrasses.
En l'època medieval, es va aprofitar aquella primera escalinata i s'hi van construir cases a banda i banda. Les escales tal com les coneixem avui tenen un nom propi al darrere: el bisbe Miquel Pontich, un frare franciscà que va ser bisbe a la seu de Girona entre els anys 1686 i 1699.
A finals del segle XVII, el bisbe Pontich va impulsar la construcció d'una escalinata més gran i noble, que estigués a l'altura de la gran nau gòtica de la catedral.
El seu objectiu era magnificar l'accés a la seu diocesana i, alhora, exterioritzar la litúrgia que hi havia a l'interior del temple.
Volia convertir les escales en una mena de gran retaule viu que mostrés a la ciutadania què passava dins la catedral.
L'escalinata és considerada una de les grans obres del barroc català i una construcció arquitectònica singular a Europa perquè són més que un punt urbanístic d'interès. També expliquen la història, la cultura i la identitat de Girona.
La conservació de la pedra nummulítica
Les escales "formen una gran massa de pedra nummulítica", una roca calcària extreta durant segles de pedreres de l'entorn gironí. És una pedra molt característica de la ciutat i també és present en altres espais històrics, com les muralles o nombrosos edificis del Barri Vell.
Les escales actuals tenen ja més de 300 anys d'història. Són els 90 graons més trepitjats de Girona. Per això, des de la Catedral s'apliquen protocols de conservació per fer front tant al pas del temps com a la intensa activitat.
Molt més que unes escales
Cap altre espai de Girona concentra tantes funcions en tan pocs metres quadrats. És el camí d'accés a la catedral, però també un punt de trobada i una graderia natural per a esdeveniments culturals i festivals com l'Strenes o Temporada Alta.
També ha conquerit la gran pantalla. Les seves pedres han servit d'escenari per a produccions internacionals com Joc de Trons i, més recentment, per a la pel·lícula de Disney "Embolicats". Uns rodatges que han convertit les escales en un punt d'interès turístic internacional i les han obert al món.
Així ho constata Pep Gázquez, guia turístic de Girona. Ha perdut el compte de quantes vegades les ha pujat i baixat. El que sí que té clar és que són una parada imprescindible de qualsevol ruta guiada.
Tothom vol passar per aquí, pujar les escales i fotografiar-les.
Qualsevol esdeveniment cultural o social de la ciutat vol passar per aquestes escales, admet el tècnic de la Catedral.
És el cas de la tradicional pujada del pilar dels Marrecs de Salt. La tradició va començar l'any 1997 i s'ha convertit en una de les cites més emblemàtiques de les Fires de Sant Narcís.
Una altra cita ineludible arriba amb la Setmana Santa. Els Manaies de Girona protagonitzen la baixada de les escales abans de l'inici de la Processó del Sant Enterrament.
Amb el ritme dels tambors ressonant per tota la plaça, la imatge dels soldats romans baixant per l'escalinata s'ha convertit en una estampa reconeixible a la ciutat.
El nombre d'esglaons, motiu de discussió
Qualsevol bona història sempre va acompanyada de llegendes, i les escales de la Catedral no es queden enrere. La més popular diu que a un gironí no se li pot preguntar mai quants esglaons tenen les escales de la catedral perquè no ho sabrà.
Ho confirma Gustau Torres, tècnic de la Catedral: "Mai acabes trobant algú que et digui el nombre exacte i això és motiu de discussió local. Potser és l'esforç o la penitència d'arribar fins a dalt, que ens acabem descomptant", admet entre riures.
La manera més fàcil i clara de comprovar-ho és pujar-les i comptar-les. I la resposta és inequívoca: 90 esglaons.
Pujar i baixar per posar-se de part
Una altra creença popular que té les escales com a protagonistes té a veure amb les embarassades. Diu la tradició que les embarassades gironines que les pugen i les baixen aconsegueixen posar-se de part més fàcilment.
No és estrany, tenint en compte que "tot el que sigui moure la pelvis de forma asimètrica hi ajuda perquè el nadó es col·loqui". La Marina ha agafat la teoria de les classes prepart al peu de la lletra, i puja i baixa les escales per donar la benvinguda aviat al seu segon nadó, en Martí.
La història dirà si en Martí, d'aquí uns quants anys, explica que aquestes escales el van ajudar a sortir.