Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Els adolescents, més masclistes en la paraula que en les formes

És una de les conclusions d'un estudi de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, que per primer cop es fixa en l'opinió sobre el feminisme dels nois i noies més joves

03/08/2025 - 21.06 Actualitzat 20/08/2025 - 15.43

Sabíem, per diversos estudis, sondeigs i enquestes d'opinió pública, que els joves --entenent com a joves els que ja n'han fet 18, però que no passen dels 25-- tenen idees sobre el feminisme que s'allunyen del reconeixement de les desigualtats per gènere, i que cada cop hi ha opinions més polaritzades entre ells i elles. Però mai s'havia mirat què passava pel cap dels que encara van a l'institut.

Què pensen els que han nascut i crescut en temps formalment igualitaris? Existeix també una bretxa de valors entre ells i elles? És la pregunta que s'ha fet l'Institut de Ciències Polítiques i Socials i que ha intentat contestar a partir de converses amb 239 nois i noies de 4t d'ESO de nou instituts de la província de Barcelona.

El que han vist és que molts adolescents entenen el feminisme com una partida amb dos bàndols on un hi surt perdent. Sobretot els nois.


Discursos neomasclistes

Maria Freixanet és la responsable de gènere de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials i una de les autores de l'estudi "Nois, noies i un abisme. Opinions sobre la igualtat i el feminisme"

Freixanet alerta que els discursos neomasclistes s'han estès entre els nois de 14 i 15 anys: diuen sentir-se oprimits per un feminisme que pràcticament ha entrat a la seva vida sense demanar permís. I molts repeteixen discursos d'extrema dreta que circulen per les xarxes.

"De fet, hi ha una web que es dedica a dir tots els greuges cap als homes, totes les lleis que avui 'victimitzen' els homes i aquesta web, per exemple, és citada per nois en un institut de Rubí, un de Barcelona i un de Granollers. És a dir, les paraules que fan servir són exactes perquè provenen d'una mateixa entrada discursiva."

I repeteixen frases com... 

"Per les feministes d'ara, si ets home, ets dolent".

"A Espanya hi ha més de 400 lleis que afavoreixen les dones".

"El feminisme pujarà molt i acabarem amb superioritat de les dones".

"Serà com aquí fa setanta anys, però a la inversa".

I és que ells expressen sovint que el feminisme s'ha passat de la ratlla. Moltes d'elles, però, també el qüestionen:

"El feminisme d'abans sí, però depèn de quines coses d'ara no, diuen algunes noies"

I moltes fins i tot tenen problemes per identificar-se amb la paraula "feminisme", encara que estiguin d'acord que cal reivindicar la igualtat de drets.

"És una paraula que avui està en disputa, que els enfronta als companys... a més, consideren que hi ha corrents feministes representats per dones que estan molt enfadades, i les noies no entenen per què".

Segons l'estudi, els discursos neomasclistes no estan consolidats del tot (3Cat)


Una generació educada en la igualtat

Qui ho diu, paradoxalment, és una generació educada en la igualtat formal i precisament per això, diuen les investigadores, no entenen temes com les quotes reservades en els cossos de Bombers o Agents Rurals.

"Si t'has cregut el missatge igualitari, que diu que ja som tots iguals -i que s'ha assolit la igualtat de drets- qualsevol acció positiva amb relació a les dones et sembla un abús". 

La bona notícia, per les expertes, és que malgrat que es constata la bretxa de valors entre nois i noies, la situació no és irreversible. Els discursos neomasclistes no estan consolidats del tot. A l'estudi ja han vist que la generació de nois més joves és més antifeminista en el relat que en la pràctica: el que diuen no coincideix amb el que fan. El que es veu, en el dia a dia, és que tenen patrons de conducta força igualitaris i també respectuosos amb l'altre gènere.

"A un noi potser li diu una companya que se'n vagi a fregar, i a casa seva renta els plats igual que la seva germana"

Davant d'això, les investigadores veuen que s'està produint una situació a la inversa de la viscuda dècades enrere:

"Que teníem homes amb unes pràctiques incorporades molt més sexistes que intentaven ser feministes perquè els aires dels temps et deien que aquell era el lloc on quadraven. I avui, amb els aires dels temps que corren, el lloc on volen quadrar és el neomasclisme."

I no només argumenten així aquestes postures antifeministes, sinó també com una reacció provocadora, de rebel·lia, al discurs oficial dels adults:

"És el discurs irreverent també; entenen que el feminisme és sistema --és la mestra i és la mama, diguem-- i la irreverència és aquest altre discurs neomasclista" 

Ajuntar nens i nenes i fer-los posar uns al lloc dels altres pot ajudar a reforçar el tracte igualitari (3Cat)

 

Admeten les desigualtats

La gran majoria dels nois i noies admeten desigualtats quotidianes; sobretot en relació amb què s'espera dels nois i què s'espera de les noies, a la pressió estètica i, fins i tot, sexual, que pateixen sobretot elles. Però on més es fixen és en les desigualtats provocades per les violències sexuals.

"Fins i tot pensant que som iguals en drets, en llibertats, veuen com les violències sexuals hi són, les xifres hi són", diu Freixanet.

En la metodologia del treball, l'ICPS ha conversat amb grups de nois, grups de noies i grups mixtos. Han detectat que elles parlen més des d'un pla vivencial i ells més des de l'àmbit teòric. També han constatat que en els grups mixtos, quan conversen nois i noies, el relat d'ells canvia.

"Les mirades igualitàries arrosseguen consensos del grup: apareixen nois i noies argumentant tesis feministes amb fermesa i seguretat"

Per això, les investigadores creuen que ajuntar nens i nenes i fer-los posar uns al lloc dels altres pot ajudar a reforçar el tracte igualitari, també quan arriben a l'adolescència i es fan grans. I són crítiques amb una educació en aquests valors basada en xerrades o activitats puntuals: recomanen treballar en els aprenentatges de fons, en l'educació de base, per retrocedir en els discursos. 

I fer-ho des de la família, l'escola i també altres centres de referència per a infants i joves, com poden ser esplais i caus. L'estudi posa el focus també en el paper de les xarxes socials, per on sovint arriben missatges contradictoris als adolescents sobre el feminisme.

"Hem de deixar de fer un assenyalament cap a ells i assumir la responsabilitat adulta, com posem límits a tot el que els hi arriba per xarxes. Com els hi donem llocs sòlids coeducatius i com no deixem l'escola sola. Potser podem fer un treball més comunitari."