Els casos de corrupció que esquitxen el PP i el PSOE: quins són i quan es jutjaran

La legislatura espanyola ha passat el seu equador i el nou curs ha començat amb els nivells de crispació pel sostre. Si l'amnistia va ser l'element que va polaritzar la política espanyola fa dos anys, ara ho són els escàndols judicials. Al ritme que marquen els tribunals, el debat polític s'ha fet més i més agre, i res fa pensar que la tempesta amaini.

D'aquí a la primavera, tant el PSOE com el PP tenen l'agenda farcida de cites amb la justícia per casos de suposada corrupció que, o bé s'han de jutjar, o bé s'estan investigant.

L'herència enverinada del PP

A l'actual direcció del PP li serà difícil mantenir-se al marge de les ombres de corrupció que volen projectar sobre el govern de Pedro Sánchez. A partir d'aquesta tardor, exministres, alts càrrecs i empresaris vinculats amb les etapes de Mariano Rajoy i José María Aznar seran cridats als tribunals per diferents escàndols.

El cas Gürtel arribarà al seu punt final entre el 20 d'octubre i el 20 de novembre: l'Audiència Nacional jutjarà l'última peça relacionada amb l'empresari Francisco Correa i el seu nucli dur.

Aquesta peça se centra en la xarxa societària que Correa hauria teixit en paradisos fiscals i en el cobrament d'uns 30 milions d'euros en comissions, segons el jutge, per la intermediació en adjudicacions d'administracions governades pel PP.

En processos previs de Gürtel ja s'han condemnat alcaldes i dirigents del PP, sobretot al País Valencià i a Madrid, tot i que dirigents com Francisco Camps n'han quedat absolts i d'altres, com Esperanza Aguirre, mai han anat a judici. 

El cas va arribar al seu clímax el 2018, quan es va confirmar el finançament il·legal del PP i va caure el govern de Rajoy amb la moció de censura presentada per Pedro Sánchez.

La "policia patriòtica", al banc dels acusats

L'anomenada operació Kitchen, que investiga l'ocultació de proves de la caixa B del PP, anirà a judici entre l'abril i el maig del 2026. Seuran al banc l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez. 

La Fiscalia els demana 15 anys de presó, acusats d'ordenar una operació parapolicial destinada a espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas i robar-li documents vinculats al finançament il·legal del partit.

Entre els acusats hi ha també una desena de comandaments de la Policia Nacional, inclòs el controvertit José Manuel Villarejo, com a integrants de l'anomenada "policia patriòtica", responsable també d'operacions de desprestigi contra l'independentisme català o Podem.

També declararan com a testimonis exdirigents populars com Soraya Sáenz de Santamaría o María Dolores de Cospedal, que va estar a punt d'acabar imputada. Nous àudios de Villarejo apunten que tant ella com l'expresident Rajoy estaven al cas de l'operació.

Els negocis secrets de Montoro

Un altre dels homes clau dels governs de Rajoy és ara al centre del darrer escàndol que esquitxa el PP i del qual Feijóo prova de distanciar-se. 

Aquest estiu, un jutge de Tarragona ha imputat l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, pels delictes de suborn, frau contra l'administració, prevaricació, tràfic d'influències, negociacions prohibides, corrupció en els negocis i falsedat documental.

La investigació, que ha estat sota secret durant set anys, apunta que Montoro hauria impulsat lleis fetes a mida per a empreses de sectors com l'energètic, el farmacèutic o el del joc, a canvi que aquestes contractessin el seu antic despatx d'advocats, Equipo Económico, que segons els Mossos va arribar a facturar 47,9 milions d'euros.

Tot i que Montoro havia deixat el despatx tres anys abans de reincorporar-se a la política l'any 2011, els indicis apunten que hi va continuar vinculat. El sumari del cas també recull que l'exministre hauria tingut accés a dades tributàries confidencials de personalitats rellevants.

Ara el jutge podria citar Montoro a declarar com a investigat. Abans, però, la seva defensa ha sol·licitat aturar la causa per poder estudiar amb temps l'extens sumari.

Els camins paral·lels del fiscal i la parella d'Ayuso

Un cas va de la mà de l'altre. La imputació del fiscal general de l'Estat per revelació de secrets té l'origen en el procés de frau fiscal que esquitxa la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El resultat és una imatge inèdita en democràcia: veure un fiscal general de l'Estat assegut al banc dels acusats.

El Tribunal Suprem ha processat Álvaro García Ortiz per la presumpta filtració d'un correu on l'empresari Alberto González Amador, company d'Ayuso, admetia haver defraudat a Hisenda 350.000 euros en contractes de material sanitari. 

García Ortiz ho nega: assegura que només va difondre un comunicat per desmentir que la Fiscalia hagués ofert un pacte a González Amador --tal com deia l'entorn d'Ayuso--, quan en realitat havia estat a l'inrevés.

El fiscal general defensa que l'únic que ha fet és "dir la veritat" i, per això, es nega a dimitir. El govern espanyol li ha mantingut el suport, tot i la pressió del PP, que exigeix la seva renúncia immediata.

Paral·lelament, González Amador és també a un pas d'anar a judici, un cop es resolguin els seus últims recursos. A més, la parella d'Ayuso continua imputada en un altre cas pel presumpte cobrament de comissions vinculades al grup sanitari Quirón, que, entre altres serveis, gestiona quatre hospitals públics a la Comunitat de Madrid. Un "negoci rodó", segons va dir Sánchez aquest dilluns.

L'entorn familiar de Sánchez, sota la lupa

Els atacs de Pedro Sánchez a l'entorn familiar d'Ayuso no s'entenen sense els que la presidenta madrilenya li dedica habitualment pel mateix motiu. Tant l'esposa del president espanyol, Begoña Gómez, com el seu germà, David Sánchez, estan immersos en processos judicials pels suposats vincles entre la seva activitat privada i la influència del president espanyol.

Tots dos casos neixen de denúncies de l'organització ultradretana Manos Limpias, a les quals s'han afegit Vox i el PP. En el cas de Begoña Gómez, el jutge Juan Carlos Peinado ha anat ampliant la investigació al ritme de les acusacions: va començar analitzant la seva càtedra privada a la Universitat Complutense de Madrid i ara investiga presumpta malversació de fons públics en les tasques de la seva assistent personal a La Moncloa.

El cas del germà del president està més avançat. En els pròxims dies, l'Audiència Provincial de Badajoz ha de decidir sobre el recurs contra el seu processament. La jutgessa l'acusa de tràfic d'influències, ja que considera que va obtenir "a dit" una plaça a la Diputació de Badajoz. També ha acabat imputat el seu expresident, Miguel Ángel Gallardo, actual líder del PSOE a Extremadura.

Tot i que inicialment Sánchez va evocar la possibilitat de dimitir per la investigació a la seva parella, ara insisteix que tots dos casos quedaran en res i acusa aquests jutges de "fer política".

El "triangle tòxic" d'Ábalos, Koldo i Cerdán

Però si hi ha un cas amb capacitat per tombar Pedro Sánchez és aquest. La presumpta xarxa de corrupció que la Guàrdia Civil situa entorn del Ministeri de Transports esquitxa dos noms claus en l'ascens del líder socialista. José Luis Ábalos i Santos Cerdán han passat de moure els fils del PSOE a ser acusats pel jutge de cobrar comissions a canvi d'adjudicar obra pública a empreses afins. 

La clau de volta del cas són les gravacions de Koldo García, el xòfer que Cerdán va recomanar a Ábalos i que va acabar convertint-se en la seva mà dreta. Els àudios, plens de detalls escabrosos --inclosa la reserva de serveis de prostitució--, apunten a converses comprometedores entre tots tres, un "triangle tòxic", segons ara diuen a Ferraz.

Ábalos i Cerdán, però, neguen els fets, qüestionen l'autenticitat de les gravacions i es declaren víctimes d'un complot judicial amb rerefons polític. Els agents de l'UCO encara no han trobat rastre dels cinc milions d'euros que, segons el jutge, s'haurien embutxacat.

Des del juny, Cerdán està en presó preventiva per risc de destrucció de proves. Totes les seves peticions de llibertat han estat rebutjades. I, davant la pressió política, Sánchez ha acabat admetent que "no hauria d'haver confiat en ell" i ha anunciat un pla de mesures contra la corrupció que recull algunes recomanacions d'Europa, però que els experts veuen "insuficients". 

Mentrestant la corrupció recupera posicions entre les preocupacions dels ciutadans segons les últimes enquestes del CIS, però encara es manté lluny del sostre que va tocar en plena crisi econòmica, l'any 2013.