Els coloms, enemics públics número 1 del monestir de Ripoll

Últim, i esperen que definitiu, mètode per intentar fer fora els coloms del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Durant tota aquesta setmana s'hi està instal·lant una gran xarxa que ha d'impedir el pas d'aquests animals, que fan malbé la pedra i els capitells amb els seus nius i excrements. 

Mussols, falcons, i pirotècnia

Quan es parla de mètode definitiu és perquè ja s'ha provat de tot, per foragitar-los. El primer que es van provar van ser unes figures amb forma de mussol, com explica Laura Domingo, gestora cultural i turística del monestir:

"Vam col·locar els típics mussols que mouen el cap amb els que, diuen, els coloms marxen. Als deu minuts d'instal·lar-los ja tenien els coloms al costat." 

També van consultar la possibilitat de portar un falcó ensinistrat al claustre perquè espantés els coloms, però els experts ho van desaconsellar. I també, fins i tot, es van fer espectacles pirotècnics. 

"Vam convidar diversos estius la colla de diables a fer una activitat amb nosaltres, a veure si amb el foc i els petards s'espantaven. Tampoc va funcionar. Hem provat 10.000 maneres de fer fora els coloms i cap no ha funcionat. Esperem que la xarxa sigui la més viable." 

Una xarxa que fa 900 metres quadrats, i que han elaborat, a mida, a Anglaterra. De fet, són nou xarxes de mida habitual juntes que s'han cosit. Cada forat fa 5 centímetres quadrats, i això impedeix el pas dels coloms, però permet que hi passin els ocells petits.

La instal·lació s'allargarà tota la setmana perquè les dimensions de la xarxa i l'alçada on s'ha de fer la feina ho dificulten força, segons Xevi Solà, encarregat de l'empresa KR Control de plagues de Vic: 

"La dificultat més gran en aquest cas és que estem treballant quasi a 10 metres d'alçada, i hem de treballar amb grues, i no podem tocar res del claustre, perquè això és un monument, i hem de ser molt finets treballant."

Els treballs costen 30.000 euros. D'aquests, 10.000 els posa la Diputació de Girona.

El pitjor enemic per a la conservació dels monuments

Els coloms són un dels principals motius de degradació de les pedres. Laura Domingo explica que són tan perjudicials els nius com els excrements: 

"D'una banda, fan els nius a les mènsules dels capitells del claustre i els fan mal bé. I a més, els excrements. Fa pocs anys es va restaurar l'ala romànica del claustre, i ara ja tots els capitells tenen excrements. Són molts corrosius, i fan malbé tant aquesta ala com totes les altres. 

I justament per això no es farà cap altra restauració fins que no s'hagi trobat la solució definitiva al problema.