Els dubtes al voltant de l'actuació policial de l'1-O

Són moltes les imatges de la repressió policial de l'1 d'octubre, que han motivat també nombroses condemnes polítiques. Hem volgut analitzar amb experts què poden fer i què no poden fer els policies.

 

 

Les estirades de cabells per treure una persona que bloquejava l'accés a un lloc de votació o una persona arrossegada per terra agafada per la boca són algunes de les duríssimes imatges de l'1 d'octubre.

Aquest mateix diumenge, després de les actuacions del matí, el delegat del govern, Josep Enric Millo, va dir que no anaven contra persones:

"Els cossos policials estan actuant amb un mètode modèlic, amb proporcionalitat en funció de les situacions que es troba i mantenint l'objectiu, que és el material electoral i no les persones."

La mateixa policia també ho deia dijous, per boca de José Antonio Calleja, president del Sindicat Professional de la Policia:

"Es tracta de garantir els lliures drets i llibertats dels ciutadans. I, per descomptat, amb els principis de congruència i proporcionalitat. Aquí no es pegarà a ningú, de veritat."

 

"Nosaltres hi som per complir instruccions de jutges i fiscals. Mai per atacar o pegar-li, com vostè diu, a una iaia."

 

 

Què diu la llei?

Aquesta és l'opinió de la magistrada Marisa Maurel:

"S'agafa per les cames i els braços la persona i fàcilment se la treu per molta resistència que un faci. Per tant, qualsevol actuació que no es limiti a això és absolutament innecessària i desproporcionada."

 

També l'advocat expert en drets humans Oriol Domingo considera abusiva l'actuació:

"A la noia que li dobleguen els dits, que es veu perfectament com fan un tipus de reducció i l'acaben arrossegant pràcticament despullada per les escales. Francament, em sembla d'una desproporció brutal".

 

L'ús de la porra és un grau més de contundència. Regulada internament per cada cos, però que, per norma general, s'ha de limitar només a quan hi ha un perill per a l'agent i amb cops dirigits de la cintura cap avall. En cap cas s'ha de fer servir en zones vitals, com el cap.

 

Els gasos lacrimògens i les escopetes de pilotes de goma, aquestes últimes prohibides pel Parlament de Catalunya després del cas Quintana, són opcions més lesives que només s'han d'aplicar de manera gradual, com a últim recurs i per a actuacions d'alt risc.

 

De moment, són 74 les denúncies presentades per ciutadans que haurien patit lesions per mala praxi policial de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.