Els efectes de la sequera

Comencem, però, per les mediambientals: són nombroses les espècies tant animals com vegetals que es veuen afectades d'una manera o altra per la falta d'aigua. I és que la sequera fa que els rius baixin amb menys cabal i els hàbitats canviïn, situació que obliga les espècies a resituar-se, quan els és possible, en la nova situació. Un dels casos que ens trobem són les poblacions d'amfibis dels Pirineus, que han disminuït de manera alarmant, en part, per la sequera. I a Lleida, els nius amb posta d'esparver cendrós, per posar-ne un altre exemple, són molt menys també per l'escassetat d'aigua.

Altres espècies, en canvi, revifen amb la falta d'aigua. És el cas de la falguera americana invasora, que ha reaparegut espectacularment al pas del riu Ter per Girona, i de les molestes meduses, que proliferen al Mediterrani i s'han convertit en una plaga per als banyistes. El motiu és que la sequera fa que els rius aportin menys aigua fresca i dolça a la costa, que era el que les mantenia allunyades fins ara.

Aquestes conseqüències mediambientals de la sequera no deixen d'estar relacionades amb les socioeconòmiques. La proliferació de meduses, per exemple, ha obligat les administracions a posar en marxa mesures i, fins i tot, plans de xoc per frenar-ne el creixement, ja que s'han convertit en un problema seriós. I això, és clar, costa diners. La falta de pluges també s'ha traduït en una mala temporada de bolets.

Un dels sectors que s'han vist més afectats per la falta de pluja han estat els pagesos, especialment els que es dediquen al cereal de secà, que han perdut gran part de les collites. Els més afectats han estat els conreus de la plana de Lleida. De fet, els pagesos calculen que enguany deixaran d'ingressar 103 milions d'euros per la greu sequera. Tot plegat, provocarà indemnitzacions sense precedents per al sector.

També els productors d'arròs del delta de l'Ebre i els de fruita seca, especialment l'ametlla i l'avellana, pateixen les conseqüències de la falta d'aigua, i els productors d'oli i raïm han vist minvar la collita.

Tampoc no podem oblidar que sectors com el de la jardineria o els fabricants de piscines pateixen de manera directa els efectes de la sequera, ja que la seva activitat es veu frenada per la posada en marxa del nivell d'excepcionalitat 2 del decret de sequera. Segons el gremi de jardiners, per exemple, la prohibició de regar plantes posa en perill 2.000 llocs de treball i ingressos per valor de 120 milions d'euros. I més enllà del fet que municipis, instal·lacions esportives i comunitats de veïns i famílies es quedin aquest estiu sense poder-se banyar a la piscina, els fabricants en deixen de construir i s'han arribat a plantejar solucions alternatives per omplir-les, com fer servir aigua del mar.

Finalment, cal tenir en compte que embassaments buits suposen automàticament un descens de la producció d'energia. En el cas de l'hidroelèctrica, per exemple, del gener a l'abril la caiguda ha estat superior al 60%. El volum hidroelèctric també ha disminuït en totes les conques i a l'abril era, de mitjana, un 27,5% inferior al del 2007. La falta d'aigua als embassaments també ha obligat a aturar la producció d'energia hidràulica en el cas de Canelles i Escales. Tot plegat sense oblidar que com menys aigua té un embassament pitjor n'és la qualitat. És per això, per exemple, que el pantà de Sau ha hagut d'obrir comportes i desguassar aigua cap al de Susqueda per intentar, d'aquesta manera, evitar perdre qualitat.

I un altre apunt: la sequera es tradueix en un risc més elevat d'incendis, cosa que obliga les administracions a extremar les mesures de prevenció i a reforçar els bombers i agents rurals que treballen sobre el terreny, un terreny, enguany, extremadament sec.