Els empleats del sector del lloguer turístic alerten que perillen 200.000 llocs de treball
A Catalunya s'acaba de posar en marxa l'Associació de Treballadors pel Lloguer Turístic. Els professionals d'aquest sector alerten que en pocs anys més de 200.000 persones es poden quedar sense feina a tot Catalunya si s'aplica el decret aprovat per la Generalitat el 2023.
A grans trets, aquest decret preveu reduir les llicències d'habitatges d'ús turístic en els municipis més tensionats i que aquests pisos passin a ser de lloguer habitual.
El col·lectiu aplega personal de neteja, reparacions, recepció i manteniment. També tenen el suport de petits negocis, com bugaderies locals que, segons apunten des de l'associació, es beneficien directament de la clientela dels habitatges turístics. Entre el 80% i el 90% de la seva activitat està vinculada a aquest tipus de clients.
Preocupació del sector
El president de l'Associació de Treballadors pel Lloguer Turístic, Guillem Laporta, destaca que el primer objectiu és "vetllar pels drets laborals de tots aquests treballadors, que estan preocupats pel seu futur laboral".
Segons Laporta, a banda de deixar molta gent sense feina, això també farà que molts catalans que trien un apartament de lloguer per anar de vacances hagin d'optar per un altre destí o un altre tipus d'allotjament, segurament més car:
Ens poden deixar sense feina i sense lloc on anar de vacances.
Tenir veu en la regulació
Un dels col·lectius que poden quedar més afectats és el del personal que s'encarrega de la neteja d'aquests habitatges, ja sigui treballant per empreses del sector o per compte propi.
La presidenta de l'associació Manos en Lucha, Carolina Betancourt, assegura que el problema de la falta d'habitatge "no pot passar per eliminar tot un sector de treballadors... És tallar de soca-rel i sense importar-los aquests treballadors".
Entén que hi hagi una regulació, però no sense tenir-los en compte:
Cal regular millor i no eliminar. Som invisibles i han de comptar amb nosaltres.
I assegura que les condicions laborals de les dones que netegen els habitatges d'ús turístic són, en la majoria de casos, millors que les de les dones que treballen en hotels.
Les condicions del decret
El decret llei 3/2023 estableix que en 262 municipis de Catalunya les llicències d'habitatges d'ús turístic no siguin indefinides, sinó que tinguin una durada de 5 anys. També preveu que hi hagi un màxim de 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants. Són zones de mercat tensionat o d'alta densitat.
Els propietaris hauran d'obtenir una nova llicència municipal abans de la seva caducitat i no se'ls renovarà la llicència si se supera el topall.
Calculen que fins a 28.000 habitatges d'ús turístic podrien haver de tancar o convertir-se en residència habitual si no renoven la seva llicència amb els nous requisits.
Legalment hi ha 105.000 habitatges d'ús turístic a Catalunya, però el sector assegura que menys de la meitat, uns 45.000, són els que, realment, paguen la taxa i tenen aquesta activitat.
On n'hi ha més és a la Costa Brava, a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà. Els propietaris reclamen que, abans d'eliminar llicències, es tinguin en compte les xifres reals.
La nova associació de treballadors es va presentar el mes de març a Barcelona i ara fan el mateix a les comarques gironines, amb un acte a Tossa de Mar.