Els eriçons tornen a Barcelona 30 anys després: què suposa i a quins perills s'enfronten

És un mamífer d'aparença simpàtica i tendra autòcton de Catalunya, que està en declivi en molts indrets. Viu sobretot en paisatges de tipus mosaic, que combinen bosc i conreus. Els motius de la seva davallada són, en gran mesura, els atropellaments i també els pesticides que s'utilitzen en l'agricultura.

Està protegit i, per tant, que n'hi hagi més de 200 a la ciutat de Barcelona és una molt bona notícia. Concretament, viuen a Montjuïc, on un programa de renaturalització municipal va iniciar la seva reintroducció a la zona, amb l'ajuda de científics de Galanthus, encapçalats per l'ambientòleg Sergi Garcia:

"És dels animals més vinculats a l'esser humà, i és habitual en àmbits rurals. Però la ciutat també és un ecosistema. Així que, si estem renaturalitzant aquest ecosistema, és normal que no només hi hagi la vegetació pròpia, també els animals." 

L'èxit d'un projecte de reintroducció d'una espècie protegida

El projecte va començar ara fa 4 anys, quan els responsables del projecte hi van portar eriçons rescatats d'altres indrets.

El primer va ser una família, una mare amb dues cries, que vivia en un solar on es van començar unes obres. Els van treure d'allà per salvar-los la vida i els van alliberar al viver de jardineria que hi ha a Montjuïc, el Viver 3 Pins. Després en van arribar d'altres.

La natura i les bones condicions de l'indret van fer la resta. S'ha constatat que allà s'hi han reproduït i ja estan vivint en diversos punts de tota la muntanya. Els científics els han instal·lat alguns nius artificials, però ells, amb el temps, hi han trobat els seus propis caus naturals.

Un animal salvatge que no s'ha de molestar

Però ara, s'estan trobant amb un greu problema: hi han detectat espolis, persones que els agafen. El motiu és, sumat al seu aspecte adorable, la seva estratègia defensiva: quan se senten amenaçats per la proximitat d'un gos o una persona, no fugen. Es queden quiets i s'encongeixen per fer-se una bola de punxes.

Hi ha hagut casos en què les persones que se'ls han trobat, pensen que estan perduts o malalts i, amb bona intenció, quan se'ls emporten, truquen al 112. Així que acaben en un centre de recuperació i, al final, tornen on eren.

Aquests animals s'estressen fàcilment perquè acostumen a viure de manera molt tranquil·la, gairebé sempre amagats al seu cau, i només surten de nit per alimentar-se. Molestar-los o tocar-los els pot posar en perill.

La preocupació més gran és que també s'ha detectat algun cas en què la persona se l'ha endut a casa per tenir-lo com a mascota. Sergi Garcia adverteix que, a més que és un animal salvatge i no un animal de companyia, està protegit i, per tant, agafar-los o tenir-los és un delicte.

"El que s'ha de fer si ens en trobem un és gaudir de la troballa de lluny, fer-li una foto. Mai tocar-lo ni molestar-lo ni, molt menys, agafar-lo. Està prohibit i penat per llei perquè és un animal protegit. A més, si fem això, fem un mal a l'espècie i al medi ambient."

A més, no entén "com algú pot voler arriscar-se a cometre un delicte per tenir-lo com a mascota. És un animal molt poc actiu, que fa vida de nit i, si el volem acariciar, es farà una bola i ens punxarem. A banda que acostumen a fer pudor. El projecte ha costat molt esforç i demanem respecte per la natura i per l'espècie".

I a Montjuïc li va molt bé tenir-hi eriçons. Mengen invertebrats com cargols i altres animals que poden esdevenir plaga. En aquesta zona on abunden els jardins i on es fa una gestió sense productes químics, tenir-hi treballant de jardiners als eriçons és el millor manteniment natural.

Fa 30 anys que els eriçons van desaparèixer de Montjuïc a causa, sobretot, de la urbanització, bona part, lligada a les olimpíades. Doncs ja tornen a ser aquí i, tant de bo, per quedar-s'hi.